20160422_112049

Aquest segon trimestre s’ha caracteritzat per aprofundir més en el pensament visual, no només del meu vessant com a planificador sinó que m’he atrevit a explotar-lo a l’aula amb els alumnes. M’imagino que es deu al fet d’aproximar-nos al món de Joan Brossa. De la mà del polifacètic artista,  hem transitat de la funció poètica a experimentar amb el  llenguatge visual.  D’altra banda, arran de l’anàlisi del primer trimestre, he anat incorporant alguna millora o bé algun replantejament.

Tal com es pot observar en el Projecte Mínim Viable, havia previst alguna activitat per a l’avaluació inicial, però vaig prioritzar l’acollida del nou alumnat. Del decàleg que haurien de redactar plegats per formar part del grup, vam acabar elaborant un guió visual perquè les noves alumnes expliquessin Com apreníem Els Viatgers?

M’havia fixat que havien d’obtenir emblemes a mesura que superessin els reptes, però vaig llegir el llibre d’Álex Rovira Los siete poderes i em va facilitar la idea. Per cada repte que assolissin n’obtindrien un. Llavors vaig recordar el primer S3 a Castelldefels. Per tant, si aconseguien els set poders, una vareta podria ser el millor obsequi. No m’imaginava pas com els engrescaria! A més, vaig improvisar, mentre els informava que havien guanyat el primer emblema, per què no improvisàvem una activitat de guerrilla urbana: escampar els poders per espais públics. Com que el nom fa la cosa, els emblemes han viatjat força. A més, cal aclarir que aquests emblemes els van crear els mateixos alumnes quan van crear poemes visuals a partir de cada un dels poders.  Per falta de temps, només en van poder idear els continguts de tres.

Els tres reptes que els vaig plantejar —ens hem distanciat d’un dels principis del desapoderament educatiu: la negociació dels objectius— van ser escriure la reserva d’una visita guiada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), organitzar La vinya literària —va ser la nostra contribució en el Dia Mundial de la Poesia i elaborar un vídeo per al programa educatiu Hemisferi Dret Càpsula 3 del MACBA.

D’altra banda, hem creat altres productes: els poemes visuals dels poders, un mapa visual de l’accentuació i uns anuncis de productes miraculosos per a l’ortografia de les fricatives alveolars. En principi, aquest darrer producte havia de ser l’edició d’uns bitllets com a moneda del curs.

La reserva va ser el pretext per treballar la carta formal. Primer, van escriure una carta presentant-se com a mereixedors de la vareta. Aquesta activitat va servir com a avaluació inicial de la carta formal. La van escriure individualment, després la contrastaven en petits grups i en proporcionaven una a la posada en comú. Finalment, entre tots decidíem la carta que ens agradava més.

20160114_121941

Quant a La vinya literària, en aquest trimestre la van materialitzar, després d’haver-la plantada en el primer trimestre. A partir de les obres triades, cada alumne va haver de gravar-ne una introducció i plasmar el poema en un dibuix. Vam confeccionar un parell de murals digitals.

Pel que fa al programa educatiu del MACBA, els alumnes es van implicar a l’hora de filmar les situacions que els marcaven les cartes. És una pena que,  un cop han superat les reticències inicials, s’avergonyeixin del producte final. No els va costar gens improvisar: des de desplaçaments imitant escenes que acabaven de mirar en un vídeo a actuacions d’un equip de natació sincronitzada.

 

Hem de destacar que tot i la campanya de guerrilla urbana ha tingut escassa repercussió els emblemes han estat un revulsiu. Ha engrescat a la majoria de l’alumnat. N’hi ha que tenia ganes que els plantegés el repte per aconseguir un emblema o bé n’hi havia que tenien ganes d’aprofitar viatges personal per escampar-los.

Em feia por experimentar amb l’alumnat el pensament visual. És ben veritat que amb por no s’avança ni evoluciones. Pertànyer a #Dibújamelas, m’ha animat i m’ha facilitat l’experimentació. Rebre agradaments d’algun dibuix  per persones que admires no té preu, llegir comentaris coratjosos tant dels dos coordinadors com de companys t’estimulen, adaptar propostes de companys t’engresca. I si els alumnes et pregunten si no els demanaràs un dibuix per plasmar el que han après o bé per valorar el trimestre, t’infles de satisfacció. L’aprenentatge és social.

Ara bé, hem viscut alguna ensopegada. Arran de l’espantada d’un alumne, que va coincidir passat l’equador del curs, em va crear una petita crisi. La vaig exposar a l’aula. Aquell dia els alumnes em van donar dues lliçons magistrals. La primera, em van reiterar plena confiança amb la metodologia. La segona, una alumna va pronunciar una reflexió molt aguda:  “Com vols que guanyem confiança, si tu ets el primer de perdre-la.” Tal com havia apuntat com a feblesa, he de millorar en l’acompanyament: se m’escapen força detalls.

De nou, es va precipitar una tempesta l’últim dia. Alguns alumnes els amoïnava que s’acostés la prova per al certificat. Aquell dia, vaig agrair tenir una vareta a les mans, perquè quan no convencia amb arguments amb els descreguts els formulava un encanteri. Transformats. I si no, vaig amenaçar que començaria a reclamar emblemes…

Anàlisi DAFO S21516

Per acabar, us deixo el recopilatori del curs.

Anuncis

Còpia de IMG_20160111_150518

Em malfio que tingui gaire sentit publicar el Projecte Mínim Viable del curs ara, quan ja s’ha acabat. Tot per la mandra per relatar l’experiència d’aquest segon trimestre. Com em va passar amb el primer. Tot el matí  vaig suar la cansalada per tancar l’experiència, i en menys de mitja hora planifico el segon amb quatre gargots. Coses del pensament visual!

Vaig fixar en el dibuix les poques idees que tenia clares. És un dels avantatges d’aquest mètode, sobretot per a persones tan disperses com jo. Em puc passar tot el matí divagant amb una de les idees. Primer, seguint les recomanacions d’Álvaro Solache, provaríem d’aplicar un pla d’acollida per a les noves incorporacions: els antics alumnes haurien d’explicar quins són els requisits per formar part del grup d’Els Viatgers als companys nous. Entre tots, haurien de redactar un decàleg.

Els Viatgers haurien d’assumir un pas endavant. S’havien de convertir en superherois aconseguint poders. Així doncs, seguint un dels fonaments de la ludificació, cada vegada que assumissin un repte, guanyarien un emblema. Si demostraven a final de curs que els havien obtingut tots, guanyarien una vareta.

Com que havíem d’experimentar el programa educatiu Hemisferi Dret Càpsula 3, ens hauríem d’aproximar al món brossià. Sense adonar-me’n, les lletres van anar prenent importància, que continuarà en el tercer trimestre. D’altra banda, volia aprofundir en la pràctica reflexiva —com t’envejo, Arroyo!—, malgrat que vaig quedar bastant insatisfet del rendiment dels Pensem-hi, adaptant una activitat d’un professor francès: editar bitllets amb els continguts apresos.

Finalment, hauríem de negociar com concretaríem la segona fase del projecte La vinya literària.

fashion-414352_960_720

Després de la marató de produir continguts digitals (enllestir el parell de murals que componen La vinya literària, pujar els vídeos de les accions brossianes, editar l’entrada col·laborativa per a Huertos literarios i confeccionar els darrers emblemes), m’hauria agradat planificar dues darreres sessions memorables.

Sessió 19a. M’havien demanat que repasséssim. Em va astorar aquest desig, perquè em demanava què volien repassar. Vaig adaptar els dos primers programes d’El Gran Dictat. Com és habitual, al començament només puc comptar amb menys de mitja dotzena d’alumnes. Es van incorporar progressivament. Així doncs, vam arrencar amb un nombre ben just per formar dos grups. I els grups, es van anar eixamplant a mesura que avançava el concurs. Es va crear una forta rivalitat entre els dos grups. Em van fer patir durant tota l’estona perquè temia que al final es barallarien. Vaig aprofitar que una alumna va arribar tard perquè fes d’àrbitre.

Sessió 20a. Dimecres al vespre repasso totes les fotografies del trimestre. I m’adono de la feinada. Així doncs, enllesteixo un vídeo. No puc desaprofitar tot aquest material! Em ve al cap una cançó de Sigur Rós que ens ve com anell al dit. Va de viatges i de jocs. Ni fet expressament. Em presento a l’aula amb tots els jocs que han preparat el grup d’S3 d’aquest trimestre, els emblemes i les cartes de pòquer. Com en la sessió anterior, són pocs. Van apareixent progressivament mentre recordem la sessió anterior. Confessen que els va agradar el joc. Reparteixo les cartes per formar equips mentre els que no van poder assistir dijous passat van a una altra aula per preparar l’acció. Mentre esperem que preparin la performance, els altres proven dos jocs: el trivial de frases i el trencafrases. Em sembla que d’entrada no els fa gaire gràcia. M’equivoco.

20160317_121028

Quan torna el grup brossià, visionem el final del vídeo de la Càpsula 3. Tothom s’apunta a la sortida. Poso música i aprofito per repartir els últims emblemes.

20160316_132229

Els convido a mirar l’àlbum fotogràfic del curs. S’emocionen i aplaudeixen. Supero els moments d’estupor. És el moment de la posada en comú. Cada grup explica a què ha jugat i què li ha semblat. Reparteixo les varetes. S’origina un debat espontani: aprendre o aprovar. Fa por que la innovació allunyi l’assoliment del certificat. Somric. El Pablo em proposa que comenci a reclamar emblemes als incrèduls. Va bé tenir la vareta per acabar el debat. Formules un encanteri. Acabo amenaçant que sóc capaç de convertir algú en un gripau fastigós si té por de no aprovar. I conte contat, trimestre acabat.

IMG_20160316_234129

 

baby-772441_960_720

Setmana de la Santa Generadora de Continguts. Edita dibuixos dels poemes i àudios de La vinya literària i enllesteix el tutorial del C2. A més, experimenta la Càpsula 3, el programa educatiu del MACBA.

Sessió 17a. Recordem la sessió anterior. Ara ja fa dies que no penso a demanar un secretari d’acta;  substitueixo l’homenatge del secretari per la celebració de lliurament d’emblemes. Aprofito avui per repartir la insígnia dels dibuixos. Tinc preparat un vídeo i una presentació. Com és habitual, la connexió falla.

Emblema 4

Ajorno la selecció musical per al proper lliurament —dijous, si puc editar els àudios. Imprimeixo els dibuixos, per previsió. Vaig repartint-los mentre en demano l’autoria. Estarrufaments. Després, més calmats, demano que cadascú expliqui les seves notes visuals Tot seguit, els pregunto com estructurarien el relat de l’experiència de La vinya literària. Tal com ho havia predit, formo tres grups. Cada un es compromet a redactar un d’aquests apartats.Per sort, tenim connexió. Aprofito perquè cada grup escrigui la seva part a l’ordinador. Quan proposo de llegir-lo en veu alta, m’adono que un parell de grups han escrit uns apunts… Ja tenim feina per dijous!

20160308_134818

20160308_122704.jpg

 

20160308_131904

Al final, aprofito els grups perquè planifiquin les dues darreres sessions: repàs i dictats! De cop i volta, em converteixen en un sobirà il·lustrat. Refet de l’ensurt, m’ajuden a imaginar el tercer trimestre: aplicar la pedagogia sostenible. Aprofitaré tot el  que han elaborat els dos S3 de la Lourdes (els consells per desestressar-se del curs i els jocs avaluatius).

Emblema 3

Sessió 18a. Cansat i amb ressaca del taller de la Laia Estruch. Avui nou lliurament d’emblemes. Sona la música i vaig repartint els emblemes. Més estarrufaments. Comencen a tenir l’autoestima al mateix nivell que la de Pablo Iglesias.Els avanço el pla de la sessió per si en volen alterar l’ordre. M’ensumo que estan una mica espantats per la Càpsula 3. Penso que  és la millor manera de cloure el curs.

IMG_20160310_104016.jpg

Els comunico que he estat incapaç de publicar l’entrada per a Huertos literarios. Projecto el text. De seguida, se n’adonen: dos grups van optar per escriure apunts. Per tant, l’han de revisar. Formo novament tres grups. Reparteixo un parell de còpies per grups. N’hi ha que s’organitzen i cada parella s’encarrega d’un paràgraf i hi ha grups que són més assemblearis i que consensuen els paràgrafs. En la posada en comú, un portaveu de cada grup llegeix en veu alta el resultat. El vaig escrivint. Ens hem passat del temps. Aprofito, però, per corregir el segon paràgraf, el que havien donat per bo.

20160310_133334.jpg

Organitzo ara quatre grups. Demano que designin un delegat per grup. Mirem el vídeo de Càpsula 3. Noto algunes capcinades. De cop i volta es desperten quan els llegeixo les instruccions. Esclata el sarau. De la incertesa inicial a posar-hi fil i agulla. Algun grup acorda ràpidament l’acció. Un altre grup em demana retoladors. Veig que cada un dels components escriu un cartell. Un altre grup, format per les més vergonyoses del grup es tanquen en una altra aula. Surten amb cara de satisfacció i em comuniquen que ja el tenen. Se’n va prometent-me que me’l passaran mentre en mantingui la discreció. El passen pel grup del Whatsapp. Aplaudiments i riures icònics. S’han superat.

Tot el grup es mereix la vareta. Aquesta setmana han demostrat que en són mereixedors.

20160310_132455

Cliqueu aquí per activar-ne el vídeo

 

 

 

 

Emblema 2

Sessió .15a El dissabte em van convidar a un tast en un celler, a la Finca de Vilallops. Mentre escoltava l’explicació que ens feien la Hanna al vinya, vaig enyorar Els Viatgers. Era una activitat idònia per al grup. La sortida em va ajudar a visualitzar el projecte. Així doncs, calia que treballéssim la vinya.

Em va anar perfecte la pàgina de l’Institut del Cava en què explica el cicle vital de la vinya. Abans, però, vam recordar la sessió anterior. Tot seguit, vam aclarir dubtes sobre el dictat. A part de les errades que els interessa que comentéssim, vaig apuntar una observació molt interessant. L’Ana Ch.va reflexionar en veu alta: “Mira, no he comès cap errada d’esses i ces, però un munt d’altres categories”. El vaig escriure a la pissarra. El vaig destacar i hi vaig dibuixar, al costat, dues cucurulles. Vaig provar de desdramatitzar l’opinió, però destacant-ne la paradoxa. Els vaig recordar que havien destacat que era una bona activitat d’aprenentatge; en canvi, aconsegueix desanimar pels resultats. Bé, havien de superar aquest tràngol i reflexionar en cada errada i saber-ne el motiu.

Tot seguit, vaig repartir als de la primera fila el text d’una de les fases i als del darrere una imatge. S’havien d’aparellar. Després, vaig demanar que cada parella pensés en una pregunta per fer-los als companys. Dubtava si cada parella llegís en veu alta el seu fragment; però vaig optar per elaborar-ne un mural. Així el van llegir per respondre les preguntes.

IMG_20160301_124842

A continuació, vam organitzar les parcel·les de la vinya. Vaig anar agrupant alumnes que havien triat el mateix autor. Vam recordar els guions que havien proposat en grup. Els vaig anunciar quin havia triat. Ves per on, una altra vegada se selecciona un text en què hi ha participat l’Eudalda, la persona amb l’índex més baix de confiança, però d’implicació i persistència en té per donar i per vendre. Els vaig demanar que anessin preparant la introducció de la poesia. Com que el temps se’ns va tirar a sobre, els vaig demanar que triessin cinc paraules de la poesia. Seria la base per elaborar-ne les notes visuals.

Sessió 16a. Caòtica. Incerta. Havíem de posar fil a l’agulla amb el projecte: enllestir les introduccions i dibuixar les notes visuals. Em va costar planificar-la: mentre escrivia una activitat, barrinava com plasmar les meves notes. A més, volia evitar els erros que vam cometre quan vam enregistrar les presentacions seves.

Després d’homenatjar la secretària, vam fer una roda en què cadascú va comentar una de les paraules que havia extret del poema. La majoria va apuntar alguna paraula que no havia entès. Tot seguit vaig repartir un dibuix a cadascú, són extrets del blog de #Dibújamelas (són de Nieves García Morán, José Blas Garcia Pérez, Mapi Plaza i un servidor. Per formar un grup, havien de reunir les quatre mostres diferents. Havien de respondre què tenien en comú. Així contemplaven diferents exemples de pensament visual. Tot seguit, vam mirar un vídeo de Garbiñe Larralde. Després vaig repartir el material (folis i retoladors)  i a cadascú es va encarregar de dibuixar el seu poema. Em va costar fer-los entendre que havien de transformar les paraules triades en idees per materialitzar-les visualment.  Em vaig anar atabalant perquè volia aprofitar per pintar el meu dibuix, però havia d’atendre neguits i dubtes.

20160303_153844

Vaig improvisar una roda en què vam recordar perquè no s’havien sentit gens satisfets quan es van veure en el vídeo del trimestre passat. També vaig evocar l’exposició en les primeres sessions d’aquest trimestre de les dues companyes noves. Vaig ser incapaç de transmetre’ls que havien de reduir les introduccions a vuit paraules. Haurien de produir uns textos orals més espontanis. Però, com sempre. Els entra per una orella i els surt per l’altra. Tothom venia amb la introducció escrita. Ara van ser ells qui es van atabalar. Els vaig agrupar per parcel·les i els vaig anar distribuint per diferents espais perquè poguessin gravar les introduccions còmodament. De moment, tinc una carpeta plena d’àudios per editar. Ep, i els primers dibuixos!

 

 

Sessió 11a. Plantejament basat en el desapoderament. Retornem a la cerimònia d’homenatge al secretari de l’acta de la sessió anterior. Vull  formar tres grups. M’empesco demanar una preferència per organitzar-los: mar, muntanya, indiferència. Faig la pregunta i sento un clam unànim: “Platjaaaaaa!” Fes-te fotre. Com puc, constitueixo tres equips. Cadascú s’ha d’encarregar d’enllestir la proposta per als codis QR dels propers emblemes. Van bastant despistats. Els recordo l’entrada que vaig improvisar per al primer poder. Els costa, però al final tenim tres propostes.

Avui hem de continuar amb la s sonora. Primer, fem una activitat de distensió de reconeixement del so. Reestructuro els equips perquè ara siguin de quatre alumnes. Repetim l’activitat de la sessió anterior. Cadascú té cinc ítems. Ha de dir als companys quina lletra escriu en el buit.

Els anuncio que es preparin perquè tot seguit farem un examen sobre Joan Brossa. Primer, s’esveren, però quan proven l’aplicació amb la primera pregunta s’engresquen de mala manera. Es diverteixen amb les preguntes i amb les puntuacions. Els encanta Kahoot!

He d’explicar la norma abans de la posada en comú. Havia previst una activitat de pensament visual, però com em va passar en les sessions anteriors la posada en comú se’ns menja el poc temps que ens queda.

D’altra banda, en el grup virtual la majoria ja ha penjat l’obra triada. Per tant, m’he d’espavilar a confeccionar l’emblema corresponent.

Emblema 2

 

Sessió 12a. Serendipia. Des de dimarts barrinava com podríem prosseguir amb La vinya literària. Estava a punt de dibuixar un robinson crusoe demanant auxili al grup, quan la Garbiñe va divulgar la nova tasca. Ni fet expressament!! Abans d’entrar a l’aula, ja vaig tenir clar com negociarien les dues properes tasques.  D’altra banda, pensava reprendre l’activitat de pensament visual. Com que la secretària va haver de marxar a mitja sessió, podia ser un bon recurs per consolidar l’ortografia de la s sonora.

Tothom va confessar que els havia entusiasmat l’aplicació del mòbil.Van demanar repetir l’activitat. Vaig substituir la cerimònia d’homenatge al secretari per al lliurament d’emblemes. En vaig haver de repartir dos: el de la responsabilitat per haver revisar la carta i el de la confiança per haver triat una obra que formi part de la nostra vinya.

A partir del cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit, vam formar grups de quatre. Vam repetir l’exercici d’ortografia, per repassar el contingut. Se’ns va menjar més de mitja classe. Mira que volia apostar per una sessió performativa. Em feia gràcia introduir els cal·ligrames per poder negociar els dos nous reptes. Primer, com que havien d’ordenar el poema, els animaria com el disposarien al terra. Ja em veia tot el terra de l’aula de fileres de paraules! Ni tampoc vam poder negociar els reptes. Els els vaig disparar a boca de canó. D’una banda, prepararíem un àudio per introduir l’obra seleccionada. De l’altra, dibuixarem una seqüència visual interpretant el poema o la cançó. Ja veurem com va. Bé, segur…

tasca 4

 

 

Sessió 9a Vam encarar la setmana i la sessió animant-los cap al proper repte. Vet aquí que vaig recordar les sensacions del curs passat quan començàvem a provar el desapoderament educatiu. Després de presentar el text que havíem enviat al MACBA i els tres emblemes en joc, vam recordar un dels projectes del trimestre passat amb una pregunta com s’imaginaven l’hort que vam començar a plantar.  En petits grups els vaig plantejar tres preguntes. Només vam ser capaços d’acordar quines obres analitzaríem. Va  causar basarda resoldre com les analitzaríem i quin producte elaboraríem. Em vaig adonar que feia temps que no negociàvem res. Cares d’angúnia i de “Jaume, lidera-ho tu!”. Jo, immutable. Em sembla que hauré d’idear la resta del projecte.Mentre escric aquestes línies tinc una veueta que em xiuxiueja que ho plantegi demà a l’aula. A més, ahir, presentaven la nova tasca del grup #dibújamelas. Així doncs, ja tinc material per al nou repte…

20160209_134748

Vaig aprofitar els grups per recrear el poema de Joan Brossa Crònica d’un error. Em va semblar que ens podia servir com a divisa del curs. Els vaig proposar que en grups s’inventessin una altra. Vaig imposar dues condicions. Havien d’incloure la paraula crònica en el títol i havien  d’utilitzar  els quatre adverbis temporals. Primer, van rondinar. Tot seguit, es van anar sentint intents d’ofegar rialles. El resultat va ser sorprenent. I molt humà.

 

Com que m’havia merescut l’emblema del primer repte —havia enviat la carta triada!—, vaig aprofitar que havia d’anar a Sant Boi per deixar la insígnia.

20160209_170601

Sessió 10a. La majoria va reconèixer que li va entusiasmar l’activitat creativa final. Vam remprendre l’hàbit d’un alumne que assumeixi el rol de secretari. Em vaig haver de disculpar perquè no havia preparat el joc sobre Joan Brossa. Sessió més aviat classicota, però en canvi plantejant activitats col·laboratives va ser més païble.

Primer, vam fer un dictat de paraules per repassar  la dierèsi. Va servir per resoldre alguns dubtes, cosa que va mantenir un cert ambient distès. Tot seguit, havia previst l’ortografia de la s sorda. Vaig organitzar petits grups. Vaig distribuir els ítems d’un típic exercici d’omplir buits entre els quatre components de cada equip. Va generar alguna inquietud. Una alumna va rondinar i va protestar per l’estratègia de recórrer a llengües romàniques per aclarir algun dubte. De totes maneres, va funcionar planificar els exercicis així. El primer va ajudar a deduir-ne les regles; el segon, a aclarir alguna dificultat. No ens va donar temps de dur a terme alguna activitat per practicar el pensament visual. Havia previst o bé una campanya publicitària o bé idear medicaments, idea de Dolores Ojeda