8a sessió amb l’S2. Cliqueu  l’enllaç per consultar la sessió.  

En aquesta sessió comptem amb la presència de la Toni. Ha vingut a repetir observació. Se sorprèn novament. Avui he decidit negociar la revisió dels textos finals. De fet, ja van valorar el text d’un company en l’anterior classe. Tothom havia reconegut que el company havia fet un bon text instructiu. I tenien raó.

Després del recordatori de d’aquesta sessió, els vaig exposar el problema. No sabia com havia de corregir els seus textos. Els vaig confessar els meus neguits: volia aplicar una correcció qualitativa, el  reforç positiu… Cares estupefactes. Crec que vaig desconcertant tant una alumna, que li va costar centrar-se al llarg de les dues hores. Estic molt satisfet del resultat de la tasca. Ara bé, cal comentar-ne dos aspectes:

  • La meva inexpertesa a l’hora d’entomar un acord. Les propostes dels quatre grups eren bastant similars. Són conscients com s’ha d’avaluar un text: d’una banda la valoració textual i de l’altra la correcció. Reconeixen la meva autoritat: ho he de corregir tot.
  • Les aportacions de cada grup. Del grup 1, les lletres. Per dins meu pensava que només  me’n farien falta dues. La importància del grup 2 a la base d’orientació. Vaig aprofitar l’avinentesa per comunicar-los que ens havíem felicitat. Inflor de pits. Quant al grup 3, em va costar d’entendre la solució. És la que apliquem a l’hora de corregir els dietaris d’aula. Publico l’acta, corregint-ne les errades. Després els retorno l’original amb els errors marcats. Se’m va fer difícil imaginar-me redactant un model per a cada proposta —ara no em sembla honest aquest comentari. Em va fer por assumir aquest repte. Del grup quatre, com van diferenciar els dos blocs. Però vaig trobar molt enriquidors els dos suggeriments: apadrinar continguts assolits o bé apadrinar les errades buscant-les en documents. 

També va ser molt satisfactori comparar-se el text inicial. Hi va haver dos grups que ho van tenir clar: la previsió meteorològica  i l’horòscop. Qui els va costar, va ser el grup que volien escriure sobre el futur dels joves, però no van saber desenvolupar-lo. Una alumna d’aquest grup va reconèixer que el seu text no era gens adequat. Una altra també em va preguntar al final de la sessió com l’hauria d’haver fet. 

Quan els vaig demanar que elaboressin un pla de millora del seu text, no em va agradar. Els que havien sabut formular un text predictiu, volien introduir unes millores que pel seu gènere no acceptava. Espero que en el desenvolupament de la seqüència ho vagin veient-ho més clar.  Encara prendrem mal amb la tipologia textual —o com va confessar un alumne, la filosofia textual. Visca la saviesa popular!

Al final, vam començar a treballar els adverbis de probabilitat. Els vaig demanar com estaven? Després vaig repetir la pregunta: demà com estareu? Em pensava que respondrien afegint-hi un adverbi. Com que no va ser així, els vaig aclarir l’experiment fallit. Tot seguit, vam anar apuntant adverbis i locucions adverbials de probabilitat. Per acabar, cada grup es va imaginar com seríem dintre de deu, vint i trenta anys.

Per cert, Sanjosex ha esdevingut la banda sonora d’aquest curs. Què més es pot demanar?

 

Anuncis

3a sessió amb l’S2 (cliqueu l’enllaç per consultar la sessió)

Conjunció astral fatal abans d’entrar a l’aula. La impressora s’ha col·lapsat.  El navegador, per no perdre el costum, en vaga de zel. Els retoladors, secs. M’he anat atabalant. La veu em tremolava.  Les oracions, inacabades. Lligava una idea amb una altra. Però em seguien i han entès l’imperatiu a la primera. Ara començo a veure la utilitat d’aquest dietari.

M’ha desagradat com he fet la posada en comú tant de l’anàlisi dels textos inicials com del repàs de l’imperatiu. He anat fent una roda un per un i tinc la sensació que el ritme s’alenteix.  Per impediments tecnològics, no hem pogut comparar el text model que havia triat. No sé quina conclusió han tret del textos instructius a partir dels seus. Ara bé, estic impressionat per la qualitat i la celeritat a l’hora de  publicar-los.  Destaco l’extensió del de la M. José. És un manual. Per tant, hi ha desenvolupat diferents apartats. És una mescla de text explicatiu i instructiu.  Aquestes són les similituds i diferències que hem apuntat. Així hem anat definint els textos instructius.

Això ha donat peu per comentar l’ús dels temps verbals en les receptes de cuina. He insistit que l’ús del present o del futur és per la intenció divulgativa. Són les formes que predominen en una recepta televisada.  Hem continuant demanant-los fortaleses i febleses dels seus textos. N’estic content del resultat.

Com que ha sortit que un dels punts per millorar era l’ús de les formes verbals, hem repassat l’ús de l’imperatiu. Per primera vegada, he modificat l’ordre de la seqüència. Han triat un verb dels seus textos i els he demanat que conjuguin present d’indicatiu i després el de subjuntiu. Després hem vist com es conjugava l’imperatiu. Hem deduït perquè les segones persones s’agafen del present d’indicatiu (han d’actuar) mentre que per a les altres persones recorrem el subjuntiu ja que deixa de ser un ordre sinó que un desig.La majoria ha triat verbs de la 1a conjugació.  Els he recordat que és la conjugació més regular. És la més pràctica.

Després he seguit amb l’activitat dels radicals velars. La majoria ha format bé l’imperatiu perquè ha escrit el present de subjuntiu.  En la posada en comú els he fet deduir perquè els treballàvem.  La terminació verbal de la 1a persona del present d’indicatiu i com es transforma en el subjuntu. També els he fet adonar que són de la 2a conjugació, la més irregular. Ho he justificat perquè els he comparat amb el germà mitjà. Els rars. Ara bé, tampoc s’ha salvat de la comparació els de la 3a conjugació. Els caganius poden imitar el germà gran (serà regular com dormir) o bé competeixen amb el del mig (com llegir). Fabra i Solà em tenen per un cas perdut.

Per acabar, els he demanat  que escriguessin una ordre. Ja tenim un exercici per repassar les prohibicions.

Fonts:

3a sessió

dietari d’aula