Divendres, reunió amb l’equip. Ens havíem compromès que cada grup presentaria un pla d’acció. Nosaltres, el grup de la diversitat —més que unes conclusions—, ens vam atrevir amb un  salt d’àngel. Au, que fa baixada!

De fet, la primera posada en comú ja va ser en la darrera reunió. Analitzant la situació, vam arribar a les  conclusions següents.  Apliquem moltes activitats o tasques grupals, però que no són gens col·laboratives. Hi manca fomentar la interdependència. També vam apuntar que ens costa gestionar les emocions que esclaten a l’aula. De vegades, són font de conflictes que som incapaç d’entomar-los. A més, l’avaluació final en el darrer grau de cada nivell argumenta un aprenentatge individualista. Per tant, vam acordar de documentar-nos i trobar-nos el 30 de gener.

La reunió de gener va ser distesa. Primer, vam recordar els punts tractats en la sessió anterior. Després, vam posar en comú el que cadascú havia trobat. Vam riure bastant perquè vam anar evocant anècdotes.  Finalment, ens vam engrescar que podríem experimentar alguna activitat per comprovar els diferents estils d’aprenentatge. De cop i volta, en vaig veure duent un barret negre.  Mirava de recordar a les companyes el nostre compromís. El temps se’n va tirar a sobre. Vam decidir que seguiríem pensant-hi i en tot cas intercanviaríem punts de vista a través del correu electrònic.

Suposo que empès per la lectura del llibre de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo El jardín de Babel, em va semblar que la nostra proposta encara havia de madurar. Faltava consolidar la visió i els objectius del grup. Així doncs, vaig proposar que primer consensuéssim l’enfocament cap a la diversitat. Al  llarg d’un mes ens hem enviat aproximadament una quarantena de missatges. Els dubtes inicials ens va servir per establir els objectius. Tot i això, havíem d’enllestir la reunió. Al final,  ens vam decantar per improvisar una reunió en què cadascú assumiria un rol. Ens posaríem una peça de roba com a pista per a la persona que ens hagués d’observar (reunió dins d’una reunió / observació d’un equip per reflexionar sobre l’equip i com ha d’atendre la diversitat a l’aula).

Mira que els dies anteriors vam passar de la incredulitat a l’entusiasme. Havíem pactat veure’ns una estona abans. Ens va costar centrar-nos, pels nervis de l’estrena.  Però just en l’actuació ens va entrar pànic escènic. Ens va costar entrar-hi i ens vam descol·locar per les nostres pròpies sortides. Finalment, les observadores van endevinar els diferents rols. Ens va costar explicar el motiu i què havíem acordat sobre la diversitat. De cop i volt, proposàvem que en la propera reunió ens centréssim a analitzar  les activitats per si preveien els diferents estils d’aprenentatge.

Finalment, ens vam animar a fer l’activitat Si jo fos… La vaig dirigir, però la meva sorpresa va ser comprovar que les meves companyes de grup em corregien les instruccions, fins i tot s’anaven a plantar. Però ens vam anar distendint a mesura que comentàvem les respostes. Pel que fa als accidents geogràfics, predominen els aquàtics. Quant als animals, dofins i óssos van repetir. El personatge històric, en canvi, Jane Austen.

Cal que reflexionem sobre la nostra actuació: Com ho va rebre l’altre grup? Què vam sentir mentre improvisàvem? Està bé analitzar activitats, però també potser hauríem de debatre sobre conflictes a l’aula.

Anuncis

Sessions 23 i 24 amb el D. Darrers acompanyaments dels xerpes. Han seguit la tònica dels grups anteriors. He  incorporat en aquestes sessions una activitat d’escalfament de repàs del que van aprendre amb el xerpa corresponent en la sessió anterior. Els va fer certa gràcia l’activitat que havia preparat per als xerpes dels dialectes: una audició de la cançó de Maria del Mar Bonet per identificar si es parlava un dialecte constitutiu o consecutiu a les poblacions que esmenta la cantant. Almenys va servir per esvair l’encapotament de les varietats geogràfiques.  Es compromoten que escriuran un comentari per valorar el progrés de la unitat 2.

Sessió 25a. Abans de reprendre el camí, decideixo que a diferència de la primera unitat, valorarem presencialment el treball dels xerpes. Esclata la tempesta. L’aigua sempre és un regal. Els demano que valorin què ha funcionat i què cal millorar. 

Estic content d’escoltar les fortaleses.  Reconeixen,d ‘una banda,  la implicació  i, de l’altra, que havien estat capaços de concretar el contingut a l’hora de transmetre’l als companys, de la qual cosa estaven satisfets. Apunto el lideratge com a fortalesa, però és la tapadora  de la caixa de Pandora.  A cada grup hi va haver una persona que es va oferir de penjar el material que elaboraven al mural, més aviat pel pànic tecnològic de la resta dels components.  Vaig entendre que el malestar s’havia produït  per remordiments de consciència.

A l’hora de recollir i debatre els punts negatius, cau el xàfec. S’origina un debat.  A la meva esquerra,  el bàndol  més tradicional. S’estimava classes magistrals, destinades a la prova final. El professor havia d’amaçar amb la gramàtica, la repetició d’exercicis. En canvi, a la meva dreta, va protestar una representant del bàndol més disruptiu. Avorreixen classes teòriques. S’estimen passar-s’ho bé a l’aula. Els agrada aprendre dels companys.

Miro de concloure el balanç. Els exposo una reflexió. Tothom declara que li agrada el resum que faig al final de cada acompanyament. Constaten que els ajuda a assolir el contingut. Ara bé, s’han qüestionat per què és efectiva la meva síntesi? Deu ser per l’hora llarga que el company expert ha mirat d’acompanyar-los. Alguns assenteixen. D’altres em defensen de l’ús del mural. Finalment, acordem aprofitar el cap de setmana per familiaritzar-nos amb l’aplicació. Continuo pensant que els pot ser molt efectiva.

Reprenem la sessió. Sorpresa!! Els formulo la proposta d’elaborar una pechakucha. Una majoria s’hi nega. Argumenten diferents objeccions: desconeixement del mitjà, (buscar imatges i text ?!), impossibilitat de treballar cooperativament (?! hem traspassat el pas de l’equador). Són aquests moments que notes que el desodorant t’abandona. Mires de mantenir la calma i certa distància.

Finalment, els demano si volen col·laborar a fer un experiment. Poso en pràctica una proposta de coneixement de grup. És oli en un llum. Tothom hi participa de ple. És el si jo fos. Cadascú ha d’escriure un accident geogràfic, un animal i un personatge històric.  Agrada llegir, escoltar i endevinar l’autor de cada targeta. Em sorprenen els resultats. La majoria confessa que li agradaria ser o bé una muntanya o bé el mar. Accepten que els agrada els reptes i l’amplitud de mira. Es nota que guanya la majoria femenina perquè el personatge històric més anomenat és  Marie Curie. Ah, caram!

Sessió 26a. Entro amb certa recança. Hi he donat voltes com entomar aquesta sessió i com podem treure suc de la darrera sessió… Comencem puntuant la labor dels altres xerpres. Esdevé un moment eurovisiu, però valoren prou bé la feina  dels companys.  Accepto el resultat del dia anterior: desisteixo de crear presentacions a la japonesa,  però poso condicions a l’hora d’elaborar el guiatge dels xerpes:  hauran de limitar l’explicació a 10 min. Presentem la unitat i formem els grups de xerpes. Aquesta vegada introdueixo la pregunta d’avaluació inicial: què saben del contingut que han triat. Genera discussió a cada grup i diria que proporciona certa tranquil·litat. Qui més  qui menys ha recordat bastant el contingut i,  si no, han recorregut al mòbil.  Fan l’exercici. Finalment, acorden les preguntes. Em comprometo a enviar-los el corresponent full de ruta. També els informo que deixem el marc sociolingüístic. Penso proposar-los un projecte més endavant. Aprofito que aquesta unitat aprofundirem sobre la diversitat: què ens pot aportar o bé què ens pot entorpir en el nostre creixement?  Finalment, els comunico que he reflexionat sobre el conflicte de dimarts i que tinc una pregunta al cap: què hauria pensat Marie Curie del debat de dimarts. Els responc que li hauria vingut al cap la cançó de Ricky Martin.

Els calmo que segons els experts hem experimentat una espiral autoimpulsada.  Són cabdals per al creixement de l’equip. Algú recorda una sessió similar. En surto reforçat i amb la sensació que hem ascendit un esglaó.

Dards serindípics: dilluns, “La Contra” amb Yaakov Hetch. la setmana anterior l’hauria pogut escoltar si no s’hagués espatllat el cotxe. A la tarda, conversa #rEDUvolutionària amb Adolf  Murillo i Ribes. Em regala un llibre seu. Caic de cul amb la portada:

detall portada Adolf Murillo

Dimecres, sóc capaç de rellegir l’entrevista de Yaakov Hetch. Descobreixo Hanoch Piven. També participava en l’acte d’Aulas Creativas. Escoltar la seva xerrada m’ajuda a esvair un dubte: per què no puc fer classes més convencionals? L’endemà, acabo El jardín de Babel de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo. M’ajuda a treure l’entrellat del conflicte de dimarts.