L’any passat ja em ballava el cap d’experimentar un banc comú de coneixement, després d’haver finalitzar el projecte El Vaixell de la Llibertat. Enguany, un cop he estat testimoni d’una dotzena de petxa-kutxes i de comprovar com els agradava sorprendre a l’auditori amb les seves exposicions, em van venir ganes de tirar endavant l’experiment. Els ho vaig proposar en una de les darreres sessions, mentre fèiem un cafè. Van assentir engrescades.

Escoltant Natacha Atlas mentre preparava la memòria del projecte I 20 anys després —i suposo encara sota els efectes d’aquest curs, em vaig decidir proposar la lectura cooperativa de la novel·la de Rafik Schamir. Cada alumne s’ha de llegir un capítol i explicar-lo a la resta del companys. Ja ho vaig provar fa anys, però no me’n vaig sortir. Veurem com el desenvolupo en aquesta ocasió. Em sabia greu abandonar els textos narratius. D’altra banda, aquesta obra va com un anell al dit al banc comú de coneixements. Els alumnes imitaran el gest dels amics del vell cotxer.

Títol

Havia pensat anomenar-lo Els narradors del migdia. Vaig dubtar si anomenar-lo Te al migdia. Arran de l’atac al setmanari francès, el substitueixo pel de #TotssomSalim

Perfil del grup

La majoria són alumnes del curs passat. N’hi ha que serà el tercer projecte en què participen. També hi ha antigues alumnes i alguna nova incorporació.  Així doncs, respon al perfil dibuixat en el Projecte Mínim Viable del curs passat.

Producte final

D’una banda, hauran de conduir una sessió per al banc comú de coneixements i pel que fa al producte final de la novel·la: hauran d’explicar quins són els set regals que oferirien al seu millor amic. Hem de negociar amb quines eines el volen elaborar. Dubatva si limitar-nos a la comprensió lectora o bé investigàvem la imatge que tenim de l’Orient Mitjà,  i més arran del darrer atemptat.

Fases

  • Disseny

 De moment, ja tinc previstes les tasques i el producte final pel que fa a la novel·la. Com he esmentat més amunt, ja tinc concertada una reunió amb la XIC de Castelldefels.

  • Desenvolupament

Aquest projecte es durà a terme al llarg d’aquest segon trimestre.

  • Difusió

Intentaré mantenir el dietari de les sessions, divulgant les entrades per les xarxes socials (Google+, Facebook i Twittert amb l’etiqueta del títol del projecte). D’altra banda, espero que els alumnes aconsegueixin crear la diapositiva amb les 21 paraules que resumeixin cada sessió.

Estratègies de socialització

  • Dins de l’aula

En principi, desplegarem l’aprenentatge cooperatiu. Aplicarem diferents interaccions: individual, per parelles, petit grup o tot el grup. Ara bé, veurem com s’organitzen els alumnes quan condueixin el seu taller.

  • Fora de l’aula

Desconec si alguna oferta de tallers s’impartiran fora de l’aula. Si de cas, la darrera sessió es podria fer fora de l’aula: visitar algun lloc amb empremta àrab o bé anar a dinar en algun restaurant sirià. Com ja hem apuntat més amunt, també comptarem amb la visita dels responsables del XIC de Castelldefels.

  • En la comunitat d’aprenentatge

Com que detectarem expectatives, podem veure si cal contactar amb algun expert per a un taller. També estaria bé comptar amb la comunitat siriana.

Artefactes i eines

De moment, tinc apuntades les possibles tasques finals i el producte final pel que fa al projecte de la novel·la. Em fa l’efecte que repetim artefactes del projecte anterior. També hi hem d’incloure que tindrem al Drive una presentació compartida perquè cadascú elabori una diapositiva amb 21 paraules que resumeixin la sessió del dia. artefactes totssomsalim

Temporalització

Planificar el curs m’ha servit per aclarir alguns dubtes: en primer lloc, l’estructura de la sessió i després com podem explotar el relat de cada capítol. Quant a la disposició de cada sessió, podem començar que l’autor presenti la diapositiva, aquest artefacte ha de servir per incloure’l en el blog. Després, participarem en el taller que toqui. I per cloure la sessió, serà el torn d’escoltar l’explicació del capítol i de seguir amb les activitats que haurà pensat el company. TempE1CURS2014-15.doc

Requisits material i humans

Caldrà fotocopiar els capítols per als alumnes. Estaria bé comptar amb una catifa enorme perquè ens hi poguéssim seure i prendre un te. El material que demani cada responsable del taller. Pel que fa als recursos humans, hem de comptar l’assistència dels responsables de la XIC de Castelldefels.

Anuncis

Això era i no era que un professor va divulgar un repte a Gandia un dia del mes de juliol.

M’hi havia compromès com a soci. Però escoltant la comunicació, em va acabar de convèncer. Dubto de si havia d’animar als alumnes a somniar o bé a jugar cada dia a l’aula. és curiós perquè per cercar una mirada cap al futur ens obligava a trastejar per la memòria. Potser el projecte ens conduiria cap al nostre infant interior. I el despertaria.

L’originalitat de la proposta del professor castellonenc rau  en aquesta invitació a treballar un temps que en l’educació brilla per la seva absència: el futur. No obstant això, la paradoxa ha estat que ens vam centrar a repassar els passats de la morfologia verbals. El dia que l’alumnat havia de començar a exposar els projectes finals, em van preguntar, amb certa angoixa,  quin temps haurien d’emprar. Van afrontar parlar de com s’imaginaven dintre de vint anys. Ara bé, tant els textos narratius que ens havien servit de model com els que havien produint utilitzaven els passats o el present.

A més, vam descobrir que un curs té molts paral·lelismes amb el conte. El transcurs d’un curs s’assembla bastant al periple d’un heroi narratiu. Endeguen una aventura. Irromprà el malvat, que entorpint la singladura, ajudarà a descobrir la potencialitat del protagonista, tant del conte com del curs. El procés d’aprenentatge de qualsevol alumne és bastant similar a la transformació que pateix el protagonista d’una rondalla. És curiós que ens aboquem ara als efectes de la narració, quan fa anys que les àrees de llengües i literatures dissequen els gèneres literaris a les aules. Menys anatomia del conte i més aplicació de tècniques i recursos narratius.

Tot va començar, doncs com comença qualsevol rondalla, amb un element detonant: un enigma i un repte (dibuixar una mà per escriure-hi els cinc desitjos del curs).

Cliqueu la fotografia per activar el vídeo. Podreu observar els desitjos de l'alumnat.

Cliqueu la fotografia per activar el vídeo. Podreu observar els desitjos de l’alumnat.

Aquests dos objectius, però,  esdevindrien la pedra de toc del curs. Van ser els exercicis per avaluar l’expressió oral. Si hagués planificat més acuradament el curs, podria haver reunit una imatge per a cada sessió. De fet, l’enigma era un avançament encobert del projecte final, si l’alumnat s’hi avenia. Podria haver servit com a material de suport per preparar la petxa-kutxa del projecte.

Presentació sessió

Desvetllo el significant de les representacions de l’enigma,  d’esquerra a dreta i de dalt a baix. La cançó de Jaume Sisa va servir per introduir el conte i triar un personatge de ficció. La Malèfica representa els malvats dels contes. Pensava en la prova que podia entorpir el desenvolupament del projecte, però gràcies a la lectura de Doni Tamblyn en vam saber reconèixer un altre: el critiquejador intern. La mà convidava a apuntar els cinc desitjos del curs. Vam imitar el desafiament d’Aulablog. L’aprenentatge cooperatiu estava representat per la colla castellera. La lectura d’alguns contes d’ El perquè de tot plegat de Quim Monzó podrien servir de model per a la tasca de les unitats 2  i 3.  El mirall és un element que apareix en els contes i a més convidava a una mirada introspectiva. La portada d’un conte tradicional anunciava què investigaríem. El logo del vintè aniversari de l’empresa anava com anell del dit per al títol del projecte. Les dues imatges següents proposava quines eines digitals utilitzaríem: el mòbil i una comunitat virtual. La càmera era per si ens atrevíem a filmar el guió. Dues fotografies de Joan Manel Serrat, amb vint i quaranta anys, apuntava que treballaríem el contrast de passats amb les versions d’Ara tinc vint anys. L’infant ens animava a endinsar-nos en el nostre infant interior i aclarir que potenciaríem l’aprenentatge informal. Reconec que em va costar pensar en imatges representatives. Així doncs, una il·lustració de la Blancaneu va ser un recurs fàcil. Aquells dies estava d’actualitat l’humorista Joan Rivers. Es nota que accepta el pas del temps. El micròfon advertia de la tasca de la unitat 1. El quadre de José Rodolfo Loaiza Ontiveros ens ajudaria a imaginar com poden haver evolucionat els protagonistes dels contes tradicionals. Una fotografia del meu avi patern representava com m’imaginava que seria dintre de dues dècades. Les dues darreres imatges corresponien a dos padrins més: Steve Cutts i James Finn Garner.

Vaig seguir bastant el que havia apuntat en el Projecte Mínim Viable. D’entrada, vam negociar si s’atrevien a elaborar un guió per filmar-lo o bé per gravar-lo. Van optar per aquesta segona opció. Tot i recórrer a les rúbriques per valorar tasques (avaluació inicial, tasca de la unitat 1 i avaluació final), vaig procurar d’aplicar tècniques positivistes. Per exemple, comentàvem poques errades. Només els deixava que en fessin pública una per comentar-la entre tots. Això ens permetia treballar continguts gramaticals o ampliar vocabulari. La socialització del projecte es va fixar en l’aula i en la comunitat amb Toni Solano i M. José Chordá. Quant a la temporalització prevista, va haver de ser més flexible.  Ens van caldre quatre sessions abans de l’arrancada del projecte. Les unitats 2 i 3 es van encavalcar. Mentre que per als projectes finals vam haver de destinar tres sessions. D’altra banda, va fer llufa el compromís de les vídeo actes. Van funcionar les primeres, però després va costar mantenir-les. Però ho penso mantenir en el proper projecte amb alguna modificació.

La comunitat virtual va servir per informar-los de les entrades que es publicaven en el blog i per difondre els artefactes que construíem. També per donar-los a conèixer informacions relacionades amb el projecte. Hi hauria d’haver inclòs  les mostres dels altres socis. Aprofito l’avinentesa per demanar disculpes.

Penso que els alumnes al començament els va desconcertar, sobretot els que s’incorporaven per primera vegada. En el grup tinc persones que és el tercer projecte en què participa. De fet, com vaig poder concloure en el darrer MOOC: l’aprenentatge informal captiva més que no pas el formal. Vincula molt més tot el grup i propicia un alt nivell d’entesa entre el grup i el professor. Suposa un repte professional, però també d’aprenentatge per a les dues bandes. Han estat vint sessions de gaudi tant per al grup com per a mi.

DOCUMENTACIÓ:

Com a agraïment de tots els participants i dels socis, Toni Solano i M. José Chordá, ja sé que pago poc amb aquesta cançó:

ImageChef.com

Ja tenim projecte per a aquest trimestre. De moment, he enllestit el projecte mínim viable (PMV). M’he servit del que va compartir Toni Solano al MOOC i la fitxa que ha preparat per al seu alumnat.

Títol

I després de vint anys…

Perfil del grup

De moment, tinc 14 inscrits. És un grup majoritàriament femení (64%).  Quant a l’edat,  abunden les persones que tenen entre 30 i 39 anys (57%). Els alumnes del grup inferior, que estan en la vintena,  representen el 21%. La resta de franges es divideix en dues perones de més de quaranta anys i una de més de cinquanta anys. Pel que fa als estudis, la majoria (57%) té estudis universitaris acabats o bé en curs. Gairebé el 29 % han cursat secundària. Respecte a l’origen,  el 57% és espanyol; un 36% és llatinoamericà i  un 21%,  europeu. El castellà és la llengua materna de la majoria (93%) , però també el romanès, el rus i el suec, encara que aquestes alumnes europees també dominen el castellà com a llengua segona. Només un 36% és alumne del curs passat, familiaritzat amb aquesta metodologia.

Producte final

Els alumnes hauran de ser capaços d’explicar, servint-se d’una petxa-kutxa,  com s’imaginen dintre de 20 anys.

Relació amb el currículum

Si es consulten les programacions oficials, potser difereixen una mica els continguts que he triat per desenvolupar el projecte. (Es pot consultar en el document en l’apartat Artefactes i eines) M’he fixat en els continguts seleccionats en el projecte per a aquest grau que vaig impartir el curs passat.

Fases

Disseny

En el MOOC em vaig oferir com a soci del projecte de Toni Solano. Rm vaig comprometre a desplegar-lo tan bon punt fos possible. De moment, he anat adaptant el que havia proposat ell.

Desenvolupament

Es desplegarà al llarg del primer trimestre d’aquest curs. Espero que la prova final que hauré d’administrar no entorpeixi l’evolució del projecte. De fet,  el grup de l’any passat no es va queixar. Al contrari, al final de curs va expressar la seva satisfacció per aquesta metodologia.

Difusió

Anirem informant des del blog del Servei, com des d’aquí. M’agradaria incorporar com a novetat un petit vídeo diari en què un alumne recordi el més important de la sessió i la valori. També m’agradaria constituir una comunitat a Google+ per anar publicant els resultats de les diferents tasques,  a  més de difondre-ho per Twitter i Facebook.

Estratègies de socialització

  • Dins de l’aula

En principim, tant les activititats com les tasques es planificaran perquè es realitzin entre parelles, en petit grup… Pel que fa a l’anàlisi dels contes, treballarem la lectura per parelles.

  • Fora de l’aula

Estaria bé contactar amb algú perquè ens ajudés en l’elaboració del guió i en la gravació.

  • En la comunitat d’aprenentatge

De moment, en la primera etapa ja he pogut demanar ajudar i parer a Toni Solano. No sé si s’hi afegirà algú més del MOOC.

Artefactes i eines

He aprofitat per planificar el curs aquesta taula en què he apuntat tant els objectius, les tasques, els productes, els continguts distribuïts en unitats. També he previst els artefactes i les eines. i 20 anys després…

Temporalització

De moment, he previst les primeres i  darreres sessions.A mesura que avanci el projecte ja aniré concretant objectius, continguts i tasques per a les tres unitats. Temp B3 CURS2014-15

Requisits materials i humans

De moment, espero que tothom tingui un mòbil intel·ligent. A l’aula, si no ens falla la connexió, comptarem amb ordinador, projector i pantalla. Caldrà preparar un enigma per presentar el projecte i adaptar la presentació que m’ha compartit Toni Solano.

 Treballar per projectes enganxa. En primer lloc, costa de desprendre-te’n quan l’has finalitzat. Deu ser per culpa d’un dels requisits que es demanava en el MOOC, que fos una experiència d’aprenentatge memorable. En segon lloc, les repercussions transcendeixen de l’àmbit educatiu. Et transforma. Et vas plantejar preguntes que no l’hauries previst amb un ensenyament més tradicional o bé et retorna com un boomerang. Just la setmana que acabava el curs, el programa El foraster de TV3 transcorria a Osor, al poble de ma mare. Van esmentar la masia en què la família del meu avi matern hi feia de masover, el Sobirà. Comptem que el meu avi va morir a la Batalla de l’Ebre. Sembla que una cunyada el va denunciar per poder ocultar un germà. Això va fer que la meva àvia es desvinculés de la seva família política i se n’anés a viure amb la seva germana. Així doncs, també vinc d’un llarg silenci.  D’altra banda, el motiu de la foto: un dels meus besavis paterns va ser espardenyer. L’hamaca està lligada en un dels pins que van servir per gravar el vídeo del projecte.

Aquest projecte va néixer com una continuació del projecte del curs anterior. Si en el primer, l’excusa era presentar Castelldefels a uns visitants; ara era conèixer-ne la història perquè l’alumnat al final pogués  relatar el seu origen. A més, va transcorre paral·lelament al MOOC, en què em vaig inscriure, conduït per Fernando Trujillo, Diego Ojeda i Belén Rojas sobre aprenentatge per projectes (ABP). Encara em pregunto si vaig ser un alumne modèlic perquè he tirat endavant aquest projecte prenent-me algunes llicències.

D’entrada,  impulso els projectes a partir d’una idea que em ve de la manera més inesperada. M’és més aviat senzill apuntar el Projecte Mínim Viable. Ara, el que em costa és concretant-lo a mesura que avança el curs. Potser això m’ ocasiona dificultats a l’hora de preparar les sessions. A més,  m’agrada negociar-lo amb els alumnes. Per tant, destino fins al final d’aquesta tasca per detallar-lo —excuses de mal pagador! Tampoc no em volia obsessionar ni pel currículum, per l’avaluació i  per la competència digital.  Això va ser al començament, perquè de mica en mica el projecte ens anava arrossegant.

La cançó de Raimon va servir per a la negociació del projecte i com a  punt de partida.  Conèixer la biografia del cantant ens va servir com a model lingüístic per a dues tasques més: presentar un cantant en la seva llengua materna i per al producte final del curs: el seu relat autobiogràfic. Investigar els nostres avantpassats ens va permetre practicar l’imperfet i per construir una línia del temps. Havia distribuït el curs en unitats, les diferents etapes històriques, però com que el temps se’ns va tirar a sobre, les vaig suprimir. Podríem dir que els reptes o les tasques que vaig anar plantejant es van convertir en el fil del curs.  Vam treballar com a unitat les dues primeres èpoques, però les altres es van treballar col·laborativament: cada grup se’n va encarregar una consultant documentació a la Biblioteca.  Així vam finalitzar la línia del temps.

Fet el repàs històric,  Jose Ángel Ruiz Pérez, un dels socis del projecte,  va proposar una sortida per visitar uns indrets. Els va facilitar un text informatiu sobre un dels llocs en què havien de completar uns buits amb unes paraules. Aquest text els havia de servir per preparar una explicació per a la sortida. Aquesta tasca ens havia de servir perquè els alumnes en proposessin una altra per les rodalies.

Ara m’adono que inconscientment vaig plantificar un esquema de projecte iteratiu: una tasca comportava cap a la consecució d’una altra. Estudiar una biografia permetia planificar el relat final. Conèixer la història donava sentit una visita. Organitzar-ne una servia per preparar-ne una altra.

 Si vaig voler ser prudent en l’ús tecnològic, vaig fracassar en la participació del blog. Hi deixaven pocs comentaris. Ara bé, va ser quan vam constituir un grup a Google+ que va anar rutllant. Es van atrevir amb la tasca col·laborativa i els va fer patxoca veure-la convertida en una de les activitats de la cloenda.  Un altre aspecte que m’agradaria destaca és el de la socialització. No em cansaré d’agrair l’atenció i els suggeriments de Déborah Martín R., Joaquín J. Martínez, Ramón Paraíso,  Toni Solano i que Jose Ángel Ruiz Pérez ens convidés a sortir de l’aula, cosa que no vaig aconseguir en el trimestre anterior.

Quant a l’avaluació, em vaig limitar que els alumnes es valoressin el seu propi relat, amb una rúbrica. Ho repeteixo? AMB UNA RÚBRICA!! Ara bé, per esvair els dubtes si el mètode els convencia, en vaig voler parlar al final de la primera unitat. Em va desconcertar perquè la Mercedes, molt resolutiva, va dir que li agradava aquest sistema per tant no hi podria aportar cap millora.

Pel que fa als continguts curriculars, ens vam limitar als pretèrits (perifràstic i imperfet).  Després apuntava les errades dels resultats de tasques i els analitzàvem. És així com vam treballar el programa, sotmès al projecte i no pas a la inversa. A més, escoltant Olga Esteve em va tranquil·litzar amb el principi a l’aula de menys és més.

Finalment, el que m’ha proporcionat el projecte? És aquesta dèria per fotografiar el pas del temps en les meves caminades : pedres i heura, barraques de vinya…

  

Aprendre sobre les pedagogies invisibles i projectar futur per al proper trimestre:

Espero que acceptin els alumnes aquest projecte. En tinc ganes! És el que té la socialització: un per l’altre.

Documentació:

Tenia moltes ganes de participar en el MOOC, però a  mesura que vaig anar presentant tasques em va captivar i enredar. La tercera unitat va suposar un punt d’inflexió. Ens van demanar de socialitzar el prototip que anàvem bastint. Va ser com una nit de Reis perquè se’m van oferir com a socis a dues persones que les respecto i admiro: Joaquín J. Martínez i Toni Solano. Ara bé,  l’altra alegria va ser que Jose Ángel Ruiz Pérez, exalumne, també va confessar que tenia ganes de participar-hi. Així doncs, relataré com ha anat la seva experiència en el projecte.

De seguida vam trobar com podria col·laborar-hi. Va afegir dues de les seves aficions: córrer i formar col·laborativament. En un primer moment, vam pensar que podria -nos una ruta amb Edmondo perquè els alumnes descobrissin un lloc de  Castelldefels, vinculat a una etapa històrica. Mentre preparava els llocs, el temps se’ns va tirar a sobre. Va idear dues sessions: una per divulgar els llocs i negociar amb els alumnes una possible sortida que es concretaria en la segona sessió. En una setmana va tenir a punt les activitats.

 

Sessió 14a. El Jose es va presentar. Va explicar per què s’havia compromès amb el projecte. La nit abans jo havia tingut el #MOOCafè. Va explicar l’activitat que havia planificat. Així doncs, el vaig ajudar a formar les parelles. A cadascuna els vam designar un lloc. Cada parella tenia un sobre amb un plànol del municipi i un text informatiu en què faltaven unes paraules que havien d’ordenar. Després, els va demanar que es preparessin una explicació per a la sortida.

Vam prosseguir la sessió ara sense ell. Els vaig demanar de mantenir les mateixes parelles per planificar una sortida per les rodalies. Vam apuntar quina informació havien de buscar. Mentre passejava observant-los, la Celia va tornar a qüestionar la metodologia. Li vaig demanar que acabés l’activitat, però que després en parlaríem. Així va ser. Un cop va expressar la seva incertesa, vaig demanar que responguessin els companys. La majoria la va calmar. Li va respondre que era una altra manera d’aprendre la llengua.

Tot seguit, els vaig demanar quines estructures havien escoltat del Jose per plantejar una proposta. Els vaig desconcertat. Quan vam fixar les formes lingüístiques, la Celia es va desesperar més. Una parella es va concentrar tant en la tasca anterior que es van perdre l’explicació. Es va produir una nova confusió.  L’Aliou em va voler ajudar i em va proposar de practicar l’estructures que acabàvem de veure, cosa que encara va despistar més.

Hauria d’haver dormit més!

Sessió 15a. El Jose ens va venir a buscar. Estava engrescat. El dia es va aixecar ben núvol i amb amenaça de pluja, però vam mantenir l’activitat programada.Abans, vaig ser testimoni d’una conversa entre el  Chema i el Jose sobre el català. Vam iniciar la ruta. La Johanna es va explicar sobre el Castell. Després vam baixar el carrer Albert Einstein i ens vam topar amb dues de les torres de guaita. L’Aliou i la  Celia van exposar la informació que tenien. Vam continuar cap al Canal Olímpic. Va ser el torn de la Mechi.  Finalment, vam arribar a la platja. Allà el Jose els va fer tastar móres d’una morera. Per falta de temps, vam haver de renunciar la visita a la Cova Fumada.

 

 

A la tarda, vaig repetir l’activitat. Vaig caminar per l’Eixample a la recerca d’un obsequi per al soci. Quan va obrir el regal, em va dir: “Però si és el que fas tu a classe!”

Com vaig piular, la socialització té poder!