17a sessió amb Suficiència 2. Exhaust. Pateixo els efectes de la jornada intensiva d’ahir (trobada presencial amb els D,  tanda de gimnàs i piscina mirant d’aplicar tècnica samurai,  proves amb les de distància aplicant tècnica samurai i convidant-les a te  i corregint unitats de síntesi). M’ha costat preparar la sessió perquè fotia unes capcinades al despatx.

Havíem de prosseguir amb el que havia planificat en la sessió anterior. Hem repartit novament la presentació i n’han extret l’esquema. Ha estat bona idea que cada grup escrivís el seu esquema a la pissarra. M’ha agradat el resultat.  He observat novament que un alumne no s’integra. No defuig de treballar amb grup, però va a la seva i la resta del grup també li va bé així.  Sóc incapaç d’actuar. Excuses de mal pagador:  és l’etern repetidor. Ha passat per tots els Serveis, cosa que m’avergonyeix. Crec que té aquest afany individualista perquè vol destacar encara que sigui per una única vegada. S’ha aixecat d’una revolada per apuntar la seva part del text. Ha ignorat les companyes per contrastar el resultat.  Ha provat de recollir les idees importants, però ha reproduït tota la informació; això sí, esquemàticament. M’ensumo que vol destacar, i amb raó. Encara com li’n queden, de ganes. És un fracàs educatiu, del qual em sento bastant responsable.

He pensat que per acabar la sessió podríem fer un dictat de secretari. Anava com anell al dit. Escolten un parell de vegades un document, en aquest cas un vídeo extret d’una web que van recomanar com a exemple de text explicatiu. Després posen en comú els apunts i han de reescriure el text. He triat un dels exemples que van penjar com a model de text explicatiu. S’ho han passat la mar de bé.

Anuncis

http://www.flickr.com/photos/78364563@N00/137647581

Tadpoles

14a sessió amb els de Suficiència 2. Em va agradar bastant la part final de la sessió. El comentari d’una alumna em va estarrufar: “No sé si aprovarem l’S3; ara, serem uns redactors de nassos!” “Si sou bons redactors, doncs no heu de patir pas per la prova perquè la superareu”, vaig respondre.

Per falta de temps, apunto les observacions d’aquesta sessió. Va costar veure com s’ha de puntuar una citació textual. Per aclarir per què acotem una intervenció del narrador  entre comes, vam analitzar totes les possibilitats de puntuació d’aquest exemple:

Segons el doctor Henry Gibbaus, “Un petó és la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.

Un petó és la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.“, segons el doctor Henry Gibbaus.

Un petó és“, segons el doctor Henry Gibbaus, “ la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.

Així van entendre per què l’acotació va entre comes.

Cada dia tinc més proves que cal negociar i establir els criteris avaluatius conjuntament.  Els criteris m’han ajudat a preparar les sessions, i la seqüència d’aquesta unitat. Havíem de treballar la introducció, tot i que algú ja es va queixar que començava a estar cansada de la política. Això va servir per esbargir-nos una mica i poder comentar els resultats de les eleccions de diumenge. Vam criticar els polítics i els missatges que han anat transmetent al llarg de la campanya. Vam concloure que el poder els converteix en castes. Això fa que desenfoquin el seu punt de vista i es distanciïn de la realitat.

Per reconduir la sessió, vaig recordar els criteris que havien proposat. Vaig repassar què havíem fet i què ens quedava. Així doncs, repte de la sessió: saber escriure una introducció. Primer, vam concretar els criteris amb indicadors d’excel·lència. Em va agradar tant la reflexió que va crear com els resultats. Els vaig fer adonar que si hagués manat la redacció d’un text amb l’extensió que ells establien com a breu haurien rondinat. Després, cadascú va pensar en un parell de preguntes que hauria de respondre la introducció. Vaig triar-ne dues que ens anaven com anell als dits. Com que teníem dos grups, va anar perfecte perquè cada un es responsabilitzés de la redacció d’un paràgraf que respongués una de les preguntes. Arran d’aquesta activitat va ser quan l’alumna va deixar anar el comentari.

El transcurs de la sessió va donar temps perquè cada grup llegís en veu alta la seva proposta. La d’un grup, consensuada, va apujar-se el nivell d’exigència ja que van incorporar un pronom de relatiu, contingut que treballem en aquesta unitat.

 

12a sessió  i primera que no hi entro gens nerviós. Hem treballat els pronoms relatius. Hauria d’haver rellegit l’entrada del dietari d’un D que he trobat amb el cercador, però no em podia entretenir.

M’ha agradat demanar-los què volien saber dels pronoms. S’ha despertat un interès unànime. He apuntat les tres preguntes. D’entrada hem fet un exercici per reconèixer la diferència entre el pronom àton i la conjuunció. Mentre feien l’exercici,he aprofitat per escriure dos exemples. Abans de corregir, els he demanat què observaven. Cada dia, i ja no m’hauria de sorprendre, l’alumna que té una intel·ligència lingüística. Ha vist de seguida la diferència. La conjunció serveix per unir una subordinada que no pot prescindir  mentre que la de relatiu és informació complementària.  També els he fet adonar de quina categoria tenen al davant (verb o nom). Així ja n’he atacat un. Hem corregit l’exercici i els ànims s’han enlairat.

Algú ha preguntat si n’hi havia més. He format grups de quatre i els he repartit a cadascú un quadre del llibre Fem-ho fàcil (pàg. 124-125). M’ha semblat que eren prou entenedors. Però m’he equivocat. Els he demanat que apuntessin els pronoms diferents. Ja s’han començat a atemorir. Els fa vergonya explicar teoria. Se’ls van intercanviant. Després els he repartir la fotocòpia per practicar. Hem fet un exercici; primer, individualment; després, en comú però raonant-ne la solució. Un parell de pífies: la selecció d’exercicis. Han sortit combinacions de l’àton amb article (elisió del nom). Això  els ha espantat una mica més.

Un dictat ha servit d’analgèsic. Avui han xalat: classe gramatical.

11a sessió amb l’S2.

Ens hem tornat en sabotejadors dels programes electorals. Aprofitant de nou el programa de SI, hem substituït cadascuna de les formes verbals de les promeses per la perífrasi de probabilitat: impossible que Catalunya esdevingui l’Holanda mediterrània.

Hem apuntat els usos de la coma que recordaven. Hem aprofitat el document anterior per trobar-hi exemples dels usos anteriors. Mentre feien l’activitat, m’he adonat que ens havíem oblidat del més important: la supressió del verb.

Després he repartit  a cadascú els eslògans que havia trobat, curiosament els de la 2a sessió també m’hi han sortit. Han revisat al puntuació i els hem anat comentant. Ens hem adonat que PP, ICV i SI feien servir els adverbis afirmatius (sí, també). Predomina l’ús de la coma per enllaçar idees oposades. Els ha fet gràcia adonar-se de la importància del signe de puntuació en el del PP (aposten per la independència tant de Catalunya com d’Espanya) o el del PSC (Ni independentistes, ni de dretes). M’imagino que suprimir el verb és l’estratègia perquè la idea quedi fixada en el subconscients. Avui hem enyorat un publicista o un comunicador a l’aula.

Finalment, se n’han pensat un per encapçalar el programa que redactarem al final de la unitat. Ens hem adonat que refrescaven missatges electorals passats. Els he recordat que era una estratègia comuna dels partits: recuperar eslògans dels contrincants de passades campanyes. Els hem escrit, revisat. Ara falta publicar-los per veure quin guanya.

Hem aprofitat el darrer quart per debatre els comentaris que havia escrit de la unitat 1. L’hauria d’haver conduït més. Algunes alumnes s’han molestat del que s’opinava. Quan els he explicat que aquest matí havia llegit una entrevista de Roger Schank. Una alumna ha fet una observació molt interessant. La proposta del nord-americà està pensada per fomentar la creativitat, però no pas per altres matèries més exactes com les matemàtiques. És una defensora a mort  de l’ensenyament gramatical. Li he contestat que segurament tenia raó; per tant, això anava molt bé per il·lustrar com entenem una llengua, si serveix per expressar o bé és un codi format per un conjunt de regles i normes.

He aprofitat que els he enviat la correcció d’uns textos per valorar els comentaris , per contrastar alguna opinió del debat o bé per agrair-los la implicació.

Sessió 10. He xalat avui.

Com comença a ser habitual, no m’he pogut acabar de preparar la sessió. Després de més de vint anys de professió, avui m’he adonat com hauria de planificar la classe: primer he d’apuntar el desenvolupament de la sessió, després m’he de documentar sobre els continguts i finalment he de dissenyar les activitats; no tot alhora, rei! He entrat a l’aula amb l’ai al cor. L’he duta mig embastada.

Hem començat a corregir les errades dels textos inicials. Em pensava que no seria capaç de copiar totes les errades. No sé si l’he allargada massa, però hem rigut quan hem buscat el possible significat de mitjorar. Hem decidit que significava abrigar el peu amb un mitjó. Però a més ens ha servit per repassar substitució pronominal de CD,  l’omissió de la preposició en els CD, ortografia (m’he embolicat amb la s i ss en prefixos), etc.  Quant a desnonament, cada vegada que l’esmentàvem em venia al cap la meva àvia Pietat i el costum que tenim a casa de dir Sant Nin i Sant Non. Pregunta final: “Què penses del nivell d’aquestes errades?” Buffff. Segona embolicada. He recordat que en cada errada que hem comentat hem pensat en el motiu pel qual havíem fallat. He recordat la primera sessió en què vam treballar l’entrevista a Roger Schank i en la importància d’aprendre de les errades. Finalment, els he exposat la teoria de la metallengua. Em sembla que els he convençut.

He presentat els objectius d’aquesta unitat. El volien apuntar, però els he recordat que el tindrien en el bloc. Com hem treballat la probabilitat? M’he excusat que ,com que no teníem llibre de text, havia trobat una fitxa lingüística. He organitzat els grups per convertit-se en  d’experts. Els ha agradat la fitxa. He estat incapaç de fer-los adonar que en comptes d’aprendre la probabilitat repassàvem la prohibició (no facis servir, no utilitzis, no usis…). És quan em vénen ganes d’engegar a dida la gramàtica.

Mentre cada grup es preparava el contingut, hem debatut algunes qüestions. Per exemple, una alumna no li sonava gens la perífrasi en castellà. Una companya li assegurava que era una catalanada. Aquesta mateixa alumna de la perífrasi ha recordat en el grup d’intercanvi que ara no es fa servir el futur (Demà me’n vaig al cine) Hem mirat  quina diferència  expressar Demà me’n vaig al cine o bé Demà me n’aniré al cine. Al final, ens ha servit per repassar els recursos gramaticals (adverbis i perífrasi de probabilitat) –ara, ja puc anar criticant materials quan m’he despatxat a gust amb les remarques…

Finalment, hem practicat la probabilitat provant amb les promeses de Solidaritat  Catalana. Té el seu morbo desmuntar-los el document amb adverbis (segurament, possiblement, probablement...).

Crec que aquest entusiasme és per haver llegit els darrers comentaris de valoració del curs. De fet, no són els únics que pensen així. Fixeu-vos què opinen els alumnes de la meva companya que també va decidir tirar endavant un grup sense cap llibre de text.Cliqueu aquí. Així doncs, concloc aquesta entrada amb la darrera descoberta:  Melody Gargot

També hauria pogut recórrer a un altre, però hauria estat un recurs fàcil.

Sessió 8 amb els de S2.  He começant nerviós perquè he hagut de córrer –com sempre– per enllestir el material que hauríem de fer servir. Just quan he tret el cap a l’entrada del bloc per pescar-hi errades m’he trobat amb nous comentaris. M’han sacsejat una mica. M’ha vingut al cap la imatge d’APM:

A més, m’he adonat que en l’acta de la sessió ja havia penjat els textos revisats. He pensat que això em serviria per comprovar si es miren les entrades, després de classe…

He deambulat per un finíssim fil d’una teranyina sobre ensenyament tradicional o innovador.  He recordat que els comentaris era el pretext per no perdre 1 punt. S’ha produït una mica d’enrenou. Anava a proposar que si escrivien el comentari fora de termini perdrien 0, 5 punts. Alguns s’han queixat que els costa de navegar pel bloc. No troben les entrades corresponents. Hem fet una demostració de navegació ràpida. Ara no sé si respondre els comentaris o fer-ne un de final.  Optaré per aquesta darrera opció.

Sembla que els ha divertit quina era la tasca que desenvoluparíem en aquesta unitat. Tot i que he fet una petita modificació. Com que havia pensat plantejar una pregunta abans d’introduir la unitat, ho he aprofitat per treballar la concordança verbal en les condicionals. Els ha agradat respondre la pregunta i han rigut quan els he advertit que la posada en comú la faríem al final de la presentació.  Hem vist la presentació, han deduït el fenomen de la concordança i ho hem practicat amb les respostes que havien ideat.  Les he anades apuntant perquè he pensat que les podíem aprofitar com a exercici de repàs o de reforç. Això també els ha agradat. Visca el reciclatge!

Quant al programa electoral, primer hem apuntat els possibles temes. Quan ens arremangàvem perquè cadascú en triés un per desenvolupar-ne cinc punts, ho hem hagut d’ajornar per comentar la bibliografia. Dijous hauran de comparar diferents programes. Em pensava que seria senzill, però m’he adonat que algunes formacions combinen el text predictiu, amb l’explicatiu i l’instructiu. Llàstima que dijous m’ho perdi…

7a sessió amb el grup presencial. Havia previst una sessió  de traspàs, és a dir, final d’una unitat i començament de la propera. Però com que tampoc no sabia amb què em trobaria, vaig haver d’improvisar el començament.

Em sembla que els va agradar que els portés mostres de companys seus per analitzar si era correcte l’ús del gerundi.  Els costa.  Quant a la revisió, com passa sempre, a l’hora de revisar textos redactats en grups, no hi eren tots. Així doncs, vam trobar-hi una solució: revisar un text que faltava. Els vaig proposar en petit grups que revisessin els textos. M’ha agradat les solucions que van plantejar.

Finalment, mentre esperàvem que cada grup piqués la seva proposta, vam anar fent la valoració del curs. Es va obrir un debat molt interessant entre els grups i després en la posada en comú.  Estic molt content del meu rol en aquest debat. No m’hi vaig implicar com en ocasions anteriors, sinó que vaig mirar de recollir les propostes i estudiar-les amb calma.  Va sortir el fantasma que tant temia, però bastant tard. Em va sorprendre mentre em passejava pels grups que la majoria prenia consciència del que aprenien.

Quines conclusions vaig extreure’n?

  • Prefereixen un model tradicional, basat en força exercicis repetitius. Una doctoranda ho va justificar que havien patit una dictadura. Vaig mirar la classe i vaig reconèixer que tothom n’havia patida alguna.
  • Una altra alumna es va queixar que faltava un procés més individualitzat. Li va entusiasmar la idea d’anar bastint un dietari d’aprenentatge.  ( Val l a pena llegir els comentaris, arran del debat). Va reconèixer que ja anava bé practicar  la democràcia a l’aula, però no s’havia d’abusar. Va faltar poc que m’acusés de profe calçasses.
  • Un altre alumne reconeixia que el suport d’un llibre anava bé per als qui treballen viatjant i no disposen de recursos 2.0 a l’abast.
  • He de reconèixer que tampoc no els desagrada. Es va crear aquest debat perquè el vaig generar. Però s’han acostumat a seguir les meves instruccions a cada sessió. Per tant, tot i que hi troben algunes mancances si comparen amb l’altre model, també els agrada.
  • Una altra alumna va voler focalitzar la inquietud del grup. El proper curs és del darrer en què han de superar una prova final.

Malgrat que en entrades anteriors qüestinova si havia planificat adequadament la seqüència, ara m’adono que ha estat un encert aprofitar els textos de les primeres sessions per treballar els textos instructius o el patró instructiu, segons Rosa Artigas.

Recordava la ponència que va presentar Olga Esteve en la III Jornades d’Aprenentatge de Llengües. Va deixar sobre la taula l’etern dilema de quina era la nostra finalitat a l’aula:  instruir o capacitar.