Unn dilluns rebo el missatge d’un alumne. Em demana si li puc ajornar el taller. Es veu encara verd per assumir-lo. Només sóc capaç de respondre-li afirmativament. Penso que potser he tibat massa la corda de l’exigència i de la informalitat. Al final del matí tinc una trucada de la Transi. Em pregunta com em pot passar unes il·lustracions per al taller. Aprofita el grup del Whatsapp. Provoca un comentari d’una companya. Acorden de trobar-se abans de classe per fer un cafè. És curiós: els missatges són en català.

L’endemà vénen tots junts, del cafè. Em comenten algunes descobertes de la xerrada a la cafeteria. Arranquem la10a sessió. He previst l’activitat que ens va fer Laia Casas a la Jornada de Ciberespiral: pactar cites amb tants companys com sigui possible. Costa que entenguin la mecànica. M’ho temia. El rellotge de la imatge els confon. A més, volia aprofitar l’activitat per repassar els quarts. He de deixar de ser tan ambiciós! Finalment, proven de trobar-se  a les hores establertes. Els vaig formulant preguntes per repassar el taller de la Laura. Aprofito per treballar els refranys de Carnestoltes que vam ajornar el dia anterior. La Laura ens va obligar que ens fixéssim amb les referències del Carnaval de Barranquilla que vam poder contemplar en el vídeo de la Shakira.

Tot seguit, la Leticia explica el resum de la sessió anterior. De seguida, la Transi pren posició de l’espai. Ha vingut equipada amb una maniquí d’una dentadura humana.  Presenta l’estructura del taller. Duu els apunts escrits. Em confessa que no els ha pogut repassar.  Es nota quan vol confirmar el que explica amb els apunts. Em sembla que és quan té més interferències amb la llengua materna. Els companys de seguida l’ajuden. La metrallen de preguntes. Ella respon a totes i quan pot continua amb la seva exposició. Al final, ens mostra com ens hem de rentar les dents a consciència. Acaba. Amb una cara de resignació, s’excusa que li ha costat expressar-se en català. Domina el tema, en castellà. Nou abatiment.

Ara bé, es produeixen dos fets que em demostren que no vaig pas tan desencaminat. El primer. Els trameto pel Whatsapp una oferta de col·laboració. Tothom em contesta en català. Aprofiten també per valorar el taller de la Transi. A la nit, em veig netejant-me les dents amb un cronòmetre! De moment, els tres tallers han estat experiències memorables.  El segon. L’endemà vaig llegint les reflexions de José Luis del Castillo.  M’il·lumina i m’engresca. I si els proposo que elaborem un vídeo per divulgar el que bastim en aquest curs? I si actuo amb la mateixa honestedat que el professor andalús? Els ofereixo l’oportunitat que em plantegin un repte?

11a sessió. Comencem la sessió amb una activitat per parelles. Aprofio la temàtica del taller de dimarts per repassar noms que canvien de gènere en castellà i en català. Cada component té un llista. Ha d’aconseguir que el company endevini la paraula segons una definició , l’antònim o pel context. Funciona. Després els demano que escriguin un article al davant. Esclata el conflicte.

 

Tot seguit, els interrogo per la finalitat dels tallers. Pretenc que repassem espontàniament l’imperfet de subjuntiu. Avui vull introduir el present de subjuntiu. Demano per la finalitat dels futurs tallers. Sorpresa. Em responen els objectius utilitzant infinitius. Els continguts gramaticals han allargassat la sessió. Vull aprofitar la pausa de tallers perquè valorem el que aconseguim amb aquesta metodologia. De sobte, em sento clavant-los una arenga. D’entrada, el grup està ben cohesionat. S’hi respira naturalitat, confiança i respecte. Els talleristes han aconseguit fer front al repte. És cert que amb constants interferències amb la llengua materna, però temps al temps. Ara s’estan demostrant que són capaços  de tirar endavant situacions que confessaven que els feia por.  Els agraeixo que durant els taller em permetin observar-los, fotografiar-los o gravar-los. Els admiro per l’autonomia que han desenvolupat a l’hora de preparar-se les exposicions.

Per cert, el taller ajornat era sobre enologia. Així doncs, tampoc no calia que em desanimés. Si l’alumne és un entès en vins, té molt clar que cada procés necessita el seu temps. Negociava un ajornament i no pas una exempció! No m’he adonat que aquesta entrada ha estat una setmana a la nevera… Vés per on, aquest vídeo serveix com a metàfora. Després d’una patacada, només et queda una sortida: aixecar-te i continuar.