Hem dedicat aquesta quarta setmana al tractament de l’error. Em vaig quedar insatisfet del dictat a la paret. Es van divertir per la mecànica, però la majoria es queixava pel nombre de faltes, tal com es va recollir en el relatograma de la sessió anterior.

davSessió 7a  Havia de pretendre de capgirar la visió negativa de l’error. Si havia ideat un dictat era perquè treballéssim el contingut a partir dels dubtes dels alumnes. Em va venir al cap la darrera escena de Ningú no és perfecte . Em va semblar que podria ser l’element idoni per desplegar l’estranyament.  Just abans d’entrar a l’aula, vaig pensar que seria millor escoltar-ne una de les cançons. Si més no, em va servir per presentar la diapositiva amb l’escena. Era la manera d’obrir les portes del nostre banc d’errades.

Així doncs, els vaig proposar de fer una roda en què cadascú exposés una errada o bé un dubte que va tenir. Va costar que entenguessin la mecànica. La idea era apuntar les errades, repassar la norma ortogràfica i entendre el motiu de l’errada. Vaig observar que alguns alumnes els feia vergonya verbalitzar un error. Suposo pel temor que els companys se’n riguessin. Alguns alumnes encara tenen una visió tradicional o acadèmica: el que el professor apunta a la pissarra és una sentència. Per tant, no entenien per què ens estàvem estona a apuntar paraules mal escrites. Un altre aspecte per pensar-hi, els alumnes quan verbalitzen l’errada ja sabien quina era la solució correcta.  Desnaturalitzaven així el poder didàctic de l’error. Finalment, és una activitat bastant detonant, ja que fa emergir dubtes. Ara bé, costa bastant de conduir-la perquè els alumnes t’afusellen amb preguntes.

dav

Descans cerebral, ben merescut! Vam jugar a tocar alguna cosa del color que esmentava el director del joc.

Finalment, vam formar grups perquè posessin en comú els fragments d’espectacles que havien vist i perquè escrivissin un text explicatiu sobre què és la dansa teatre. No ens va donar temps perquè ballessin les sessions anteriors.

Sessió 8a A l’hora de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, els comentaris davdels alumnes em van calmar del neguit que sempre tinc a l’hora de tractar l’error. Sorprèn del que es van quedar. De vegades, una resposta ràpida per sadollar un dubte queda més que no pas que plantegis nombrosos exercicis per reforçar un contingut.

Vam continuar treballant les errades que havia recollit en els textos explicatius. Com en la sessió anterior, ens va ocupar bona part del primer bloc de la sessió.

Hi havia ganes de provar un descans cerebral. Aquesta vegada era En Simó diu. És una variació del joc de la marea puja i baixa. Han de seguir les instruccions del director del joc si l’ordre s’encapçala amb la fórmula “en Simó diu”; si no, s’han de quedar quiets. Qui s’equivoca queda eliminat.

Vaig haver d’ajornar novament les perífrasis verbals. En tot cas, els vaig presentar l’element per a l’estranyament: la fotografia de dos polítics (Carles Riera i Xavier Domènech). Havien de respondre quina relació tenien amb nosaltres. Ara era  el torn de preparar els moviments que representessin les tres sessions que teníem pendents (5a, 6a i 7a). Cada grup tenia un relatograma. Havia de seleccionar un continguts i representar-lo amb el cos. El resultat, sorprenent!!

El grup de la 5a sessió van triar la conjugació del verb anar-se’n. Va ser un dubte que sorgir a l’hora d’apuntar el descans cerebral. El joc s’anomenava Me’n vaig de viatge. Els de la 6a van representar la diferència del so sonor i sord de la s. Mentre que els de la 7a també van optar per un dubte resolt en la correcció d’errades: els verbs de doble arrel.

 

 

 

 

20170117_165934.jpg

1a sessió. Vam començar la sessió amb una activitat per conèixe’ns i per presentar els companys. Havien de passejar per l’aula al so de la música; va haver de ser a pèl perquè ens va fallar l’equip. Quan els avisava. Havien de preguntar un dels ítems al company que tinguessin més a prop. Al final, en la posada en comú, cadascú presentava el company a qui havia recollit la darrera informació.

20170117_114556.jpg

Tot seguit, vaig voler experimentar una activitat que ens havia compartit Laia Casas. Els demanem que escriguin una qualitat que voldrien tenir i una altra que els agradaria desprendre’s. Podran entrar a un basar màgic i deixar-hi la qualitat negativa i endur-se la que volien. Potser l’hauria d’haver reservat per més endavant…

20170117_101802.jpg

Vaig aprofitar per comentar unes errades que havia recollit en les dues primeres activitats.

20170117_103326.jpg

A continuació vaig formar grups amb la quarta xifra del mòbil. Els vaig repartir els plans de treball que havia creat per als cursos de distància. Cada grup havia de triar els continguts que volien treballar. Vaig recollir el resultat següent:

20170117_110120.jpg

Vam prosseguir la sessió, tal com havíem planificat amb el grup de l’elemental, activant el pla d’acollida. Presentaríem als companys nous els productes que havíem creat en el curs anterior. Vaig observar que els creadors treien pit i recordaven les sessions en què havien elaborat els productes. Van trobar a faltar  el taller sonor sobre Bestiari de Joan Oliver. Recordàvem l’últim detall d’aquesta sessió: els efectes sonors, les idees que havien tingut. Una bona mostra de l’aprenentatge memorable que insistia Fernando Trujillo en el MOOC sobre Aprenentatge Basat en Projectes (ABP).

Finalment, vam fer la roda habitual demanant-los amb què s’havien quedat d’aquesta primera sessió. Els vaig demanar si dijous em podrien ajudar i es prestarien a fer de conillets d’Índies. Van acceptar resignats.