Etiquetes, pors, brindis…

dav1a sessió És una llàstima que no tinguis l’oportunitat de reflexionar just quan surts de l’aula. Encara mantens en el cap alguna observació que has percaçat o bé series capaç de plasmar les sensacions que has sentit a l’aula. Aquest relat té el desgast d’un parell de setmanes de distància.

Vam començar amb l’activitat de les etiquetes. És una activitat de trencar el gel que em vaig empescar fa temps. Reparteixes a cada alumne cinc posits. Han d’escriure una característica seva en cada un dels papers. Quan els avises, han de mirar d’enganxar les etiquetes a cinc persones diferents. Després, en la posada en comú, cadascú llegeix els nous trets que ha obtingut. Sempre has de lluitar contra algunes reticències. Als alumnes encara els avergonyeix  descriure algun tret psicològic. Es pensen que els demanes pels defectes. També busquen persones similars perquè puguin deixar amb tranquil·litat algun tret comú. Quan en les instruccions et limites a dir que han de mirar d’enganxar les etiquetes a cinc persones diferents. Però va funcionar prou bé. Els alumnes es van engrescar ben aviat. En la posada en comú, tothom va llegir què li havien enganxat els companys. Aquesta vegada tothom mirava de fer la concordança de gènere. Em vaig oblidar que havien de llegir els adjectius tal com apareixien en l’etiqueta.

Els vaig proposar de celebrar un exorcisme. Havíem de confessar alguna por, escriure-la en un nou posit, confessar-la en veu alta i esquinçar en mil bocins el paper. Alguns van endevinar que ens podien servir de confeti. Ens calia per a la nova activitat. Com m’ho ensumava. algú va dir que tenia por de la prova. Ara bé, després en la posada en comú en va comentar una altra de més personal. Vaig idear aquesta activitat com a justificació del nom del projecte del curs.

Els vaig situar l’últim dia de classe. Els comunicava que tothom havia aprovat. S’havia de celebrar. Els vaig obrir una ampolla de cava. Repetíem el brindis d’Erin Gruwell. Tothom havia de formular un petit discurs. Vaig cloure la roda agraint-los la confiança tot aquest temps per aprendre i enginyar reptes. També els vaig confessar que temia una denúncia del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya per intrusisme professional, ja que la majoria va declarar que eren terapèutiques les classes. Com que tenia un excedent important d’autoestima, els vaig advertir que el Merlí era un simple aficionat al meu costat. Vam aprofitar l’avinentesa per presentar tant l’estructura de la prova i el pla del curs.

Vam jugar a la línia més llarga. Alguns components van començar a treure’s roba per poder guanyar. Restablert l’ordre, es van trobar al mig de l’aula dues capses: una de blava i una de rosa. Vaig demanar que cadascú tragués de la capsa que els identifiqués un paper. Les alumnes van descobrir que hi tenien un bigoti mentre que els homes, un llavi femení. Els vaig presentar la situació comunicativa.  Havien d’escriure un text imaginant-se com seria un dia que es llevessin amb el gènere contrari. I, per acabar, van signar l’autorització. Ja tinc permís per editar el vídeo del trimestre passat.

Anuncis

1a sessió amb el C2. Com em passa sempre, em va costar d’arrancar. Els vaig proposar com a activitat d’escalfament Completant informació. Va anar molt bé. Es van implicar i es van divertir. Un cop presentats els companys, els vaig plantejar l’enigma. Vam fer una roda en què cada grup va comunicar la seva conclusió. Vaig repartir les madeixes i els vaig avançar que representava un percentatge. Per tant, havien de decidir un criteri per aplicar-lo a la resta del grup. http://slide.ly/embed/1937f8d58aee75b18023dce7ece72674/autoplay/0

1a sessió C2 curs 2014-15 by Slidely Slideshow

Em va sorprendre la proposta d’un grup. A diferència dels altres dos, van mirar d’incloure tots  els companys texint de grans a petits grups.   Provat l’experiment sociològic, els vaig donar la solució: l’índex d’assoliment d’aquest nivell. Els vaig avançar que enguany seria superior tant per la nova prova com la nova programació. No obstant això,  els vaig confessar que hauríem d’aspirar al 100%. Els vaig demanar com ho podríem aconseguir. Alguns ja van deixar anar amb l’aprenentatge cooperatiu. Em vaig engreixar un quilo o dos de cop! Entràvem en el segon bloc de la sessió. Els vaig demanar com podíem aprendre. Els resultats van ser similars al del curs passat. Llavors a cada grup els vaig repartir un text fragmentat. Cadascú havia de llegir-lo i fer-ne un resum als altres companys perquè fossin capaços de respondre les preguntes de la posada en comú. Va aparèixer un concepte: gamificació.

Presentació sessió

 

1a sessió amb el B3. Vam començar amb una activitat per trencar el gel: l’estrella, extreta d’aquí.  Ara bé, la vaig fusionar amb la de passejant. Així vaig poder experimentar amb ambientar l’aula amb música. Va funcionar prou bé.  Em vaig oblidar d’un detall important: la disposció de l’aula impedia que es moguessin lliurement.

Com és habitual. Em vaig oblidar de la programació i em faig fiar de la memòria. Per tant, em vaig saltar l’ordre.  Els vaig demanar que apuntessin cinc preguntes per fer sobre el curs. Després, vaig formar grups de tres i van negociar-ne cinc de toes les que havien apuntat. Em van agradar molt les preguntes que van plantejar. Aquest és el resultat.

Primer em van demanar sobre l’avaluació —bé!!!—, a quin nivell serien capaços de parlar—ja han caigut al parany!— , si podrien mantenir una conversa …fectiva —aquí vaig tenir un lapsus que em va costar de poder comentar-lo!— i preguntes d’antics alumnes: si seria pràctic o gramàtic, si sortiríem fora de l’aula… Les tres primeres tenien prou suc.  L’avaluació era un dels objectius de la sessió. Pel que fa al nivell, els vaig comparar si aprenguéssim a tirar-nos en paracaiguda em farien aquesta mateixa pregunta. Ells en tenen la clau.

Tot seguit els vaig projectar l’enigma. És la foto que il·lustra aquest apunt. Vacil·laven en les possibles solucions. Ja els vaig avançar que esperava que a la darrera sessió fossin capaços d’explicar el motiu de cada imatge.  Després, vam dibuixar i escriure els desitjos. És curiós perquè van ometre que un company els havia de dibuixar la silueta de la mà. Uns moments abans, havia confessat que volien abandonar la vergonya a l’hora de parlar. Ara delataven avergonyiment en escriure les expectatives. Els vaig animar que omplissin de color la mà i que els objectius es veiessin bé. Em vaig adonar que era una activitat ideal per treballar la intel·ligència emocional. Em va sorprendre el José Luis. No es va tallar gens ni mica.

Vam continuar amb la prova. Vam visitar la web del Consorci i on podrien consultar tot sobre la prova. Finalment, vaig presentar l’estructura  de la prova i vam fer el model de prova. Hauria de pensar en alguna activitat perquè van quedar una mica aclaparats. Potser, inflar un globus…

Per cert, vaig tenir la sensació de cometre una transgressió per mantenir música ambiental mentre transcorria la sessió. Alguna alumna va demanar si en podia abaixar el volum.  De totes maneres,  em va donar seguretat. Amenitza l’estona que els alumnes duen a terme una activitat i per passar els nervis balles una mica. A veure com evolucionarà l’experiència.

Sessió 1a de S3 Cliqueu l’enllaç per llegir el dietari de la sessió.

Si hem acomplert els objectius que m’havia fixat per a aquesta sessió, ens mereixem un premi, oi? La xerrada  de Janine Shepherd m’ha donat la idea: una palla de refresc a cadascú. L’he coneguda  per  la piulada de @AsiPresentoYo de la seva entrada.  Té un bloc molt interessant. Hi analitza la impactant senzillesa que fa servir la pilota australiana per transmetre el seu discurs. El podíem aprofitar per a aquest grup.

Tenia ganes de retrobar-me amb els alumnes que continuaven, però aquest grup ha patit una sobtada renovació. Algunes alumnes l’han deixat per motius laborals. A més, se n’hi han incorporat de  nous. Alguns els han saltat de curs o són trasllats i d’altres encara aquest matí els fèiem la prova de col·locació.  Patia perquè tota la labor del curs passat se n’anés en orris.

Ha costat arrencar l’activitat de les presentacions, però ha anat bé la picada a la cresta que els he fet. No es movien de la cadira –maleïda zona de confort!-. Ha estat preguntar-los què havien entès que han fet un bot del seient. Llavors m’ha costat que tornessin als llocs. Hem fet una roda per descobrir què tenien en comú per asseure’s junts. He preparat una sorpresa: una targeta de presentació. He confessat que tinc ànima de pallasso.  Més aviat em declaro bufó. Ho escric i no em  trec del cap les imatges de dels assajos de La Bête. És el meu brindis.

Ara bé, hem destapat la caixa de Pandora. Quan he detectat les expectatives, s’han transformat. M’ha agradat apuntar quins obstacles he de vèncer (es referien a continguts gramaticals) per superar la prova? He rigut per sota del nas.  He pensat en les Blue Mountains. He hagut de ser una mica estricte perquè en la posada en comú, algun portaveu plantejava més d’una pregunta.  He començat a veure les orelles de les queixes. Ho he ajornat per debatre dijous. Cal que incloguem aquesta norma, com amb l’equip del Centre: hem d’exposar problemes i no pas queixes. M’he perdut el debat intern d’un grup.  Un alumne, xilè, que fa quatre anys que és a Catalunya ha saltat d’un S1 a aquest curs. Les companyes s’han meravellat i més quan les seves preocupacions s’allunyen de qüestions gramaticals (d’excepcions i irregularitats que suposen un 20% i que n’exigim el domini. Sort que apostem per un ensenyament comunicatiu de la llengua!) Ara entenc el malestar que va expressar una companya quan van relatar com ens havia anat experimentar la negociació.

Aquesta vegada ha anat prou bé la negociació dels objectius  i dels criteris avaluatius, respecte la del curs passat. Pel que fa al programa, primer els ha costat entendre tant l’activitat com el mapa. He anat aclarint dubtes i ha estat prou fluïda la discussió, tant en petit grup com en la posada en comú. Quant a la nota de curs, han fet la carta al Reis: petit controls per anar assajant. M’ha agradat la proposta que el comentari que deixen en el quadern d’aprenentatge serveixi per aconseguir la nota de curs.

Anècdotes: un grup  m’anaven a revelar per un mòdic preu de 20 punts una recepta xinesa per evitar la meva alopècia. Ignoren que la faig servir per adobar les plantes.  Una altra alumna ha manifestat que  li molestava interactuar tant. També ha manifestat el neguit de perdre temps i sessions. He inclòs el vídeo sobre la lentitud de José María Toro. L’alumne xilè ha vingut a agrair la sessió i a manifestar que  compartim el punt de vista humanista. Espero amb candeletes el  missatge que m’enviarà.  I per acabar, la consulta i disculpa de l’Ana. Hem debatut sobre pors per dominar les irregularitats. M’ha agradat que em compartís un dubte ortogràfic que té amb la seva llengua materna. Com canvien les perspectives des de l’Ultramar. Em ve´al cap la discussió, en què va partir Gabriel García Márquez, sobre la inutilitat d’ensenyar ortografia.

Què he d’incorporar?

He de finalitzar la sessió agraint-los l’atenció, l’esforç , el que posin en pràctica aquell dia o bé per haver-me donat l’oportunitat d’aprendre. Avui m’han ensenyat moltíssim. A més, contemplar les cares de curiositat, agraïment, sorpresa per la palleta no té preu.

Aquesta és la sessió que he impartit amb el grup S2 del SLC de Castelldefels.

Havia prevista una sessió de presa de contacte, però m’he deixat influir per l’entorn: les companyes que apostaven per treballar aspectes que considerava per fer-los en la propera sessió. Ja puc anar piulant cites de J.J. Rosseau:

la millor regla educativa no és guanyar temps sinó perdre’l

M’ha agradat l’activitat de trencar gel. L’he adaptada. Hem escrit el nom a partir de la primera lletra del nom, d’un artista, d’un color, d’una afició i d’un adjectiu que ens definís. He notat que somreien mentre donava les instruccions a la pissarra. Com em passa sempre, potser havien d’haver fet la posada en comú en petit grup i demanar que cada grup presentés un company. Ara bé, em semblava que així es coneixien entre tots. He descobert que si no sé algú com es diu, em puc arriscar dient Ana i l’encertaré. En tinc tres.  Per cert, d’artistes han repetit Richard Gere i Brad Pitt; de color, el blau; l’afició, la natació; i compto amb moltes optimistes.

He desconcertat quan els he plantejat la pregunta de com aprenem. Quan han fet la posada en comú en petit grups han discutit bastant. Després els he proposat de llegir una entrevista en petit grup. Cadascú tenia una pregunta i una resposta. S’havien de posar un nom, que fos el tema del fragment de l’entrevista. Després hem fet la posada en comú intercanviant els components de cada grup. Tan bon punt han exposat el bloc de què s’havien encarregat, ja han tornat a discutir.  Hem arribat a la conclusió que s’aprèn fent, però cal uns continguts teòrics.  (Reconstruint la Contra de Schank)

Hi havia tal estat d’expectació que he canviat l’ordre de la sessió. He informat del pla de curs i he deixat que triessin tres objectius d’aprenentatge. Els ha costat entendre-ho. Han mirat de plantejar objectius massa genèrics. Ha estat per culpa de disposar dels programes de les tres unitats. Hauria d’haver format un grup per unitat en comptes de fer-ho en trio les 3 unitats. Han eliminat el marc sociolingüístic. (Si cliqueu l’enllaç que teniu a continuació, podreu accedir al material)

Finalment, hem fet el resum de la sessió entre tots plegat. He acabat la sessió amb molt bona impressió del grup  i del desenvolupament de la sessió.