20170214_173621.jpg

Sessió 24. Comencem amb la revisió de perles. Sempre hi ha algú que et confessa que li agrada començar així. Cada vegada són més insubstancials. També vam haver de corregir el darrer exercici per reforçar la combinació binària.

Com que havien argumentat en contra al Twitter,  pensava que era l’ocasió per repassar les conjuncions. Vaig adaptar el joc de la mona. Cada grup tenia vint-i-quatre connectors. Els havien d’aparellar si eren sinònimes. Quan finalitzaven, les havien d’agrupar per formar els sis tipus que apareixen en l’apartat de Connectors del Centre de Redacció de la UPF. Em pensava que farien avia, però els va costar aparellar els diferents nexes. De totes maneres, en vaig quedar prou satisfet. Em va tocar anar passant pels grups per comprovar si aparellaven bé les cartes o per aclarir dubtes. En tot cas, vaig espatllar la posada en comú. Ho vaig aprofitar per ensenyar el recurs i per repassar els marcadors textuals.

Vaig haver d’ajornar —ja en van tres, de vegades— el descans cerebral i els tipus d’introducció i de conclusió. De moment, fa goig el pati de Twitter (#c2cast16). Han anat responent amb arguments contrari als dels companys. Ara veurem si els podrà servir a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

 

 

img_20161115_080634

7a sessió Deixes anar una ximpleria a l’aula i és el que queda als alumnes aquest dia. Em vaig veure assegut sobre una de les taules de l’aula. Cada vegada m’hi anava jaient més. Vaig fer un bot a terra, remugant: “Ostres, potser que em posi bé que sembla que imiti la Michelle Pfeiffer!” Rialles i a l’acta va.

Vam començar revisant l’acta de la sessió 5. Tot seguit, posant en pràctica un criteri per formar grups, gràcies a Laia Casas: ordenar-se per l’última xifra del mòbil. Havia ideat de practicar l’estructura 1-2-4. Em vaig trobar que havia aplegat mitja dotzena de trios, així doncs vaig adaptar l’estructura 1-3-6. Havien d’apuntar els requisits per perfilar un bon governant.

20161115_124543

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els vaig proposar de practicar Twitter ara elaborant un tuit amb una fotografia. Havien de presentar candidat a bon governant. Vam acordar que també es podien presentar candidats antitètics al perfil acordat.

Vaig mantenir els grups per establir els criteris avaluatius del vídeo que hauran de preparar. Primer, van apuntar què  creien que s’hauria de millorar del tutorial.  Després, els vaig demanar com havia de ser un bon vídeo. Sense adonar-se’n, van establir els criteris per a aquesta tasca.

20161115_133611.jpg

Vam repassar la composició dels grups. Es van seure junts. Calia recollir els coneixements previs sobre el contingut corresponent. Vam aplicar elaborar mapes mentals, rutina de pensament per experimentar, tal com ens havíem compromès en la darrera sessió amb Laia Casas.

20161110_164932

6a sessió. Ens vam estrenar amb la revisió de les actes. Vam acordar que analitzaríem cinc errades per acta. Com que ens hi vam estendre, vaig decidir que seria millor que  experimentéssim amb Twitter i ajornéssim el projecte del vídeo. Si el dia anterior havien après a piular, avui revisaríem les primeres passes per la xarxa i provaríem de dirigir tuits a usuaris en concret.

Primer, vaig dividir l’aula en dos grups. Uns eren els animals caçadors i els altres, les preses. Vaig repartir els onze consells. Un grup en tenia el titular; l’altre, la recomanació. Després, cada parella va explicar en veu alta el consell que tenien. Anava observant cares  de tuitaires impulsius.

Tot seguit, vam fer una roda per valorar com havia anat l’estrena. N’hi ha que s’hi han engrescat de valent. Els vaig demanar  si seguien  @AnyLlull. Vaig afimar que Ramon Llull segur que tindria un perfil a Twitter. Per tant, els vaig proposar si aprofitàvem el perfil de la Institució de les Lletres Catalanes per entrevistar l’autor. Vam tenir problemes a l’hora de plantejar les preguntes. A qui entrevistàvem de veritat? Quin to havíem d’adoptar? Com que dubtava de qui en gestiona el compte, em vaig voler assegurar el tret i també vam adreçar les piulades a la directora de la ILC, Laura Borràs. Una alumna, assenyada es va esverar: “Però com hem d’atabalar aquesta pobra dona?! Si no para!”. Una estona més tard, podia citar un tuit de Laura Borràs.

Bromes de l’atzar. Laura Borràs em va amenaçar que es podria inspirar amb Na Renard a l’hora de venjar-se. Al vespre, apareixia com a fons de pantalla en el portàtil la foto d’una guineu. L’endemà, de pelegrinatge cap a Sant Cugat. Les condemnes acompanyades amb música de Mozart són més fàcil de complir.

20161111_194342.jpg

img_20161110_195136

5a sessió Havíem de continuar amb l’anàlisi de la lectura. M’he oblidat que en la sessió anterior vam apuntar un perfil dels personatges.  Ara havíem de prosseguir destapant les nines russes de la novel·la, les històries que s’expliquen a cada episodi.  Vaig formar grups suposo que amb la tècnica que ens va ensenyar Laia Casas, ordenant-se per dates de naixement.  Vaig aconseguir grups heterogenis. Volia que cadascú expliqués a la resta del grup una de les històries que li havien cridat més l’atenció.  Ara bé, a l’hora de classificar les històries, seguint la proposta didàctica de Marta Mañosa (ppdd-bestiesb). Em va sorprendre perquè els va costar diferenciar la trama de les històries narrades. També els va costar de classificar-les.

Vam mirar de crear una icona per al grup, seguint l’exercici après en el taller de Nicolás Paris. Si l’artista hagués pogut conduir l’activitat, hauria estat més terapèutic. De totes maneres vam aconseguir crear un producte impactant.

img_20161108_134911

Em van recordar perquè el dia anterior havien començat amb la roda dels arbres. Els vaig explicar què era per Ramon Llull la figura de l’arbre. Va calar el missatge de la intel·ligència col·lectiva.

clone tag: -7312453904217832855

4a sessió. Si en la sessió anterior vam començar amb una roda explicant-nos impactes vitals, ara faríem una roda en què cadascú diria  quin és el seu arbre.

Vam formar grups segons l’episodi que havien llegit del Llibre de les bèsties. N’havien de  plantejar el tema i escriure’n la trama. Vaig decidir ajornar els altres aspectes per a  la propera sessió.

Vaig aprofitar els grups perquè valoressin el vídeo que havien mirat. Havien de posar en comú què havien après de Twitter. Els vaig proposar si ens en donaven d’alta. La cooperació va fluir. En cada grup un alumne es va encarregar del guiatge a la resta dels companys, d’una manera espontània. A partir d’aleshores, vaig deixar de conduir la sessió. Quan aconseguia un moment d’atenció els proposava alguna activitat. De moment, s’havien d’estrenar escrivint un tuit amb el tema de l’episodi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Van valorar que els havia encantat llegir cooperativament l’obra de Llull. La majoria va arribar a la conclusió que era un llibre molt actual. Anava com anell al dit pel context polític que vivim.  També n’hi va haver que es van declarar fans de la xarxa social i en canvi d’altres es van espantar.

També ens vam estrenar triant el secretari de la sessió. La idea els va entusiasmar.

2

Havia planificat mínimament un curs que seguia les mateixes premisses de l’any passat. Si en l’anterior edició descobrir la identitat d’un veïns havia estat el pretext  per introduir la ludificació, enguany aprofitaríem la commemoració del naixement de Ramon Muntaner. Elaboraríem un joc de l’oca per jugar-hi l’últim dia.  Tal com es pot observar en el Projecte Mímim Viable, tenia molt clares les primeres activitats detonants, vinculades a la lectura de la Crònica. Ara bé, havia apuntat diferents possibles tasques per anar desenvolupar al llarg del curs i que ens servís per temporalitzar-lo en unitats.

IMG_20160719_111735

Vaig mirar de seguir el prototip, però es va anar modificant per diferents motius.En primer lloc, per bastir la línia de temps calia acordar una fitxa de lectura perquè cada alumne pogués compartir la trama del seu capítol. La revisió textual ens va ocupar pràcticament el primer trimestre. Trobar una aplicació per construir la línia de temps es va convertir en una empresa àrdua. Es va allargar un trimestre més.Quan en trobàvem alguna que ens semblava idònia, l’opció col·laborativa era de pagament o bé a l’hora de construir-la esgotàvem les opcions de prova gratuïta.

En el segon trimestre vam comptar amb Anna Puig i Sànchez,  alumna de pràctiques del Màster en Ensenyament de Català com a Primera o Segona Llengua, en què va liderar la unitat d’idear un joc. Vam acabar la unitat muntant dos productes finals: el joc de cartes Vet aquí una crònica! —una adaptació del joc Érase una vez—  i el corresponent tutorial. Va ser un projecte en què cadascú individualment va crear una carta de cada tipus, a partir del seu capítol de la Crònica. Després vam acordar l’estructura de les instruccions. Es van organitzar petits grups que van assumir una de les parts. Finalment, cada grup es va encarregar de gravar el seu apartat.

IMG_20160211_210228

Vam prosseguir el curs escrivint un article d’opinió i relatant diferents esdeveniments. Pel que fa a l’article d’opinió, vam aprofitar Twitter, que havia generat expectació, per planificar el text (difusió del tema, arguments, contraarguments…) i per difondre’n la versió final tant de l’article d’opinió com per al text que van escriure a començament de curs. Quant als textos narratius, van explicar els moments més memorables del curs que ens van servir de base per elaborar un relat de marca per practicar la narrativa digital i vam redactar col·laborativament dues notícies per ser publicades en la pàgina de Facebook del Centre: les cròniques d’una representació teatral i de la xerrada de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Quines són les activitats i tasques relacionades amb Ramon Muntaner?  Com a detonant el primer dia, vaig presentar una dotzena de pistes que havien de servir per introduir l’autor i la celebració del seu naixement. Vaig obsequiar els alumnes amb una candela. A sota, tenien el número de capítol de la Crònica que haurien de llegir. Tal com he explicat més amunt, la lectura del capítol va servir per completar una fitxa de lectura, per crear una casella del tauler del joc de l’oca i per inventar les cartes del joc Vet aquí una crònica!. A més, vam adaptar la tasca final de la unitat 1 del Dossier, intervenir en una taula rodona. Cada alumne va triar un rei del Casal d’Aragó. S’havien de convertir en secretaris reials que tenien una missió. Havien de convèncer Ramon Muntaner perquè entrés a  treballar a la Casa Reial. Després, vam mirar de representar la mata de jonc amb un mòbil, confeccionant amb plats de plàstic i llana. Una de les activitats que va entusiasmar va ser el concurs que vam improvisar per triar na Mercadera, protagonista d’un capítol. També va engrescar la subhasta que vam organitzar per resoldre errades dels resums o bé organitzar dos grups per competir amb els noms d’aragonesos i angevins.

IMG_20151103_210856

Twitter es va convertir en un recurs didàctic.  Per exemple, el concurs de na Mercadera va ser a través d’aquesta xarxa. Els alumnes van divulgar la seva candidata ( tan podia ser un personatge real o fictici que recordés l’aguerrida pagesa). Ara bé, gràcies a aquesta aplicació es va aconseguir trencar l’empat amb les dues finalistes. D’altra banda, vam planificar l’article d’opinió a través de piulades: primer, el tema; segon, fonts per documentar-se; tercer, arguments; plantejant arguments en contra a un company… A més, evitava que la sessió es convertís en tediosa. En cas d’espessir-se l’ambient, proposava alguna activitat tuitera i augmentava l’interès dels alumnes.

Una de les claus de la implicació dels alumnes des del primer dia de curs és el pla d’acollida. Llegir les experiències de companys seus del curs passat els va convèncer que valia la pena apostar per un curs disruptiu. A més, es van conèixer en la Cloenda i van jugar a  Vet aquí una crònica! Havíem previst estrenar el joc de l’oca però una ventada va destarotar el tauler. Per tant, vam haver d’activar el pla B.

Finalment, si valorem l’experiència  seguint l’anàlisi DAFO, es repeteixen les mateixes valoracions del curs passat. D’una banda, caldria replantejar-se l’administració de la prova. És contradictori que el curs fomenti l’aprenentatge en grup i que s’estimuli la construcció d’una intel·ligència grupal perquè al final l’alumne hagi de demostrar les seves capacitats individualment. Crea certa ansietat i malestar entre tot el grup quan s’acosten les dates de la prova. Ensorra en un tres i no res la feinada. D’altra banda, el nombre d’alumnes del grup impossibilita una revisió editorial dels textos. Per evitar-ho, he mirat de proposar activitats col·laboratives de redacció. De totes maneres, els alumnes continuen reclamant la supervisió final del professor. Això també dificulta l’autonomia lingüística dels alumnes. Només es fixen en l’apartat de correcció i obvien altres aspectes textuals. A més, tots aquests aspectes, més propis d’un aprenentatge tradicional, també topen amb l’actitud vital que proporciona la ludificació i, de retruc, pot refredar la motivació o  pot obstaculitzar el procés d’aprenentatge.

Còpia de Anàlisi DAFO C21516

Ah, per cert, què tenen en comú aquestes imatges?

Vam començar la sessió així:

Imatge,