17a sessió. Reprenem el curs. Comença la Isabel, l’alumna del postgrau, a fer les pràctiques. La presento com una enviada dels veÏns. Abans de començar, em vaig saludant amb cada alumne. Alguns estan contents i pregunten si el trasllat es deu a l’informe. Riem.

Com a element detonant, fem una roda en què cadascú mira de descriure la sensació que trasmet la foto que van penjar a Instagram. Les vaig apuntant.Desconec si me’n vaig sortir d’explicar la finalitat de l’activat. M’hauria agradat que evoquessin aquestes sensacions els dies de la prova.

//storify.com/Txaumell/la-millor-aula/embed?header=false&border=false&template=gridCalia revisar l’informe. Així doncs, el vaig dividir en quatre parts. Va servir per formar grups. El van llegir i els vaig repartir la base d’orientació que havíem utilitzat per valorar el model d’informe. Tempesta. Si abans d’anar de vacances, havíem triat una conclusió, cosa que va generar un petit conflicte, Ara, esclatava una nova crisi. La conclusió no agradava. A més, la majoria trobava que les millores i les conclusions repetíem.. Regalims de suor per l’esquena. Mirades crítiques. Vaig decidir que manteníem l’apartat de les millores i que vam veure que en aquest tipus de text havia de disposar d’una conclusió. Així doncs, cadascú hauria de publicar una versió de l’informe que incorporés els elements que faltaven i que solucionés el conflicte de l’apartat de les millores i la conclusió. També vaig advertir que calia unificar la introducció.
Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Sessió 13a. Com que la programació d’aquest curs s’ha centrat en tot el procés de l’expressió, s’ha aprofitat la redacció i la revisió per treballar els continguts gramaticals.  Em semblava bàsic que els textos dels alumnes han de ser la  matèria primera. Així doncs, aprofitaríem els resums que van publicar. Segur que en podríem treure força suc. Em vaig despistar amb les autoritzacions. Així doncs, només en vaig trobar cinc de penjats. Em sembla que vaig formar cinc grups per valorar els resums. Abans, però, vam repassar les regles per millorar les frases. Va ser el punt de partida per revisar els textos dels primers voluntaris. Em va semblar que els agradava. Almenys, hi reconeixien quines regles havien fallat.

Vaig aprofitar els grups per començar a plantejar l’informe. Primer, per planificar-lo, els vaig plantejar tres preguntes: per què?, per a què?, a qui? Vam fer la pluja d’idees. A partir de les idees, cada grup es va encarregar de generar i ordenar idees d’una part de l’informe. Al final, va resultar que teníem dues propostes d’informes.  Van acceptar la proposta de la tasca, tot i que van reconèixer els de la introducció com els de la conclusió que se’ls havia fet difícil elaborar l’esborrany.

Finalment, vam veure fotografies de l’escola VITTRA, dissenyada per Rosen Bosch.

Cliqueu la foto, compartida pel Sergi, per activar la vídeo acta

Sessió 14a. Si en la sessió anterior havíem revisat els resums de cinc alumnes, ara tocava a la resta. Em vaig dedicar a triar un fragment de la dotzena de resums que faltaven per autoritzar-ne la publicació. Vaig idear una subhasta. Em vaig equivocar a l’hora de temporalitzar aquesta activitat. Havia previst mitja hora i ens hi vam estar gairebé una hora i mitja. Costa d’arrencar, però quan han entès la mecànica, s’hi aboquen. Els entra un deliri de comprar frases! Després comprovem si l’han corregida bé. Gràcies novament a la Dolors Siles, vam comparar una base d’orientació i un model d’informe. Algú havia suggerit en una sessió anterior que els en calia un. Només vam tenir temps de repassar el document avaluatiu.

la foto 3 (3)

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Sessió 11a. Des de la classe anterior, vaig decidir que começaria llegint l’acta. És una llàstima que no puguem escoltar la tria musical del company.

Vam prosseguir completant el mapa conceptual de l’informe amb la informació que havien extret del document de la sessió anterior.Tot seguit vaig formar grups encreuats.  Abans d’explicar les instruccions, vaig aprofitar l’avinentesa per comentar les activitats de valorar el resum i revisar l’apartat amb subapartats. Destinaríem l’estona per revisar l’exercici de les errades.

Finalment, vaig repartir la presentació d’un informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l’ús dels patis. Em va fer gràcia perquè l’havia dirigit Imma Marín, de qui ja havíem llegit dos textos seus sobre el joc en l’aprenentatge. Se l’havien de llegir i havien de ser capaços d’elaborar-ne un esquema amb el que explicava cadascú.  Em va desil·lusiconar una mica el resultat. Havia faltat més cohesió en algun equip. Es va notar a l’hora de fer la posada en comú. Hi havia alumnes que es limitaven a dir en veu alta les idees del seu fragment.

20141127_212436

Clique la foto per activar la vídeo acta

Sessió 12a.  Després de la lectura de l’acta, els vaig sorprendre amb l’activitat de la moneda. S’han d’asseure encarats i amb el palmell de la mà esquerra cara amunt amb un moneda. Han de parlar. A partir de quan els fas un senyal, han de mirar de pispar la moneda al company. Abans, però , calia formar les parelles: tècnica dels cordons.

Vam treballar l’ús abusiu dels possessius a partir del material que m’havia passat Dolors Siles. Després vam valorar i revisar els  resums. Com que no ens va donar prou temps, vaig demanar que a partir de l’esquema que els proporcionava, havien d’escriure el resum de la presentació de la sessió anterior i publicar-lo en el blog.

20a sessió amb el D. Costa d’arrencar la sessió. El primer grup de xerpes demanen una nova pròrroga. Al final, decideixen iniciar el seu acompanyament i deixen sobre la taula la possibilitat d’activar plans B, C… Organitzo els grups. Em demanem 10 minuts perquè cada xerpa pugui explicar el contingut i així tothom podrà escoltar els exemples que han gravat. Aquest és el motiu pel qual havien demanat d’ajornar la seva exposició.

Vaig passejant per l’aula, observant cada grup i parant l’orella.  Em sorprèn com ho han plantejat. Se serveixen d’una presentació i del llibre de Castellnou. S’hi estan molt més del previst. Al final, vaig preguntant als alumnes per què han entès. Resumeixo el contingut. Aprofito el moment d’atenció per escoltar els exemples gravats. Ens hem polit més d’una hora i mitja.

Continuem amb la mateixa tònica.  Els experts, en comptes d’explicar quin ha estat el seu procés d’aprenentatge, imiten un model tradicional. Aprofiten el buit de poder per restablir l’ordre establert. Expliquen el fenomen seguint la teoria. M’aplanen el camí perquè després és ben senzill resumir el contingut.

Els he preparat una sorpresa. He escrit una de les falques radiofòniques de la campanya de residus. Reparteixo el text a  cada component del grup. Han de localitzar els fenòmens fonètics. Fem la posada en comú. He de lluitar amb l’escepticisme.

Mentre recullo, xerro amb la Conxi. Em dóna la pista per consolidar el contingut. Aniria bé  més exercicis. Em convenç que encara que n’hi hagi als reculls és important que els en faciliti jo. Li proposo de preparar-ne un com a activitat d’escalfament.

Divendres,  tafanejant el mur de Facebook, Aitor Lázpita (@alazpita)  recomana una presentació de Toni Solano (@tonisolano) .

És la clau per dinamitzar el guiatge dels xerpes.

De notsogoodphotography, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/49512158@N00/6231468612

Sessió 10 amb l’S2. Cliqueu per l’enllaç per consultar la sessió.

Llegim l’entrada del dietari de la sessió anterior. Em disculpo. Reconec que no  va ser una sessió plúmbia. No les accepten. Es disculpa el grup.  Els presento el pla de la sessió.

Comencem amb la revisió de les errades dels textos inicials. Adverteixo novetats. Hi he inclòs algun fragment correcte. Comença a ser difícil pescar-ne. Bon senyal. Gràcies als seus suggeriments, apunto a la pissarra els erros més usuals. Els agrada que els doni pistes per localitzar les pífies. S’allarga bastant la correcció, però ho aprofitem per aclarir dubtes o per improvisar alguna explicació (perquè / per què / per a què). S’allarga, com sempre.

Tornem a compondre els grups de l’inici de la unitat. Els reparteixo un text model, segons el projecte del grup (horòscop, previsió meteorològica i una d’econòmica). Ho hauria d’haver fet en les primeres sessions.  Comparem la seva versió amb el text model.

Després elaborem una base d’orientació perquè serveixi de pauta per a la versió final. L’han de publicar al llarg del cap de setmana. En vaig sortir més satisfet en la unitat 1. Ara apunten indicadors repetits. Potser és perquè comencen a tenir-ne traça. En un moment la vaig poder publicar.

Sessió 9a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió. De moment, podeu fer una ullada al material utilitzat. Cliqueu aquí.

Mentre donava voltes sobre la sessió d’ahir, he estat víctima d’una regressió infantil. Recordo que amb el tràiler de la pel·lícula en vaig tenir ben prou. Em va ben acollonir. La pega és tenir un germà més gran que li va faltar cames ajudeu-me per relatar-me les escenes més paoroses, finalitzada la sessió. L’endemà al pati, tots ens miràvem el crani per si teníem gravada la xifra diabòlica.  Ser del 66, de vegades marca.  Si hagués explicat aquesta anècdota, la sessió hauria anat d’una altra manera.

Em va costar preparar la sessió. Crisi: la maleïda correcció dels textos. Vaig mirar d’aplicar el que havien proposat els alumnes. Tinc una discussió interna. Els textos tenen qualitat. Han seguit la base d’orientació. Bé! A més, tinc alguna versió amb correccions apuntades perquè se’n van  adonar mentre comentaven el text amb un company. Per tant, els havia de qualificar amb la lletra A. El dia anterior, el companys els havia atorgat 5 punts! De moment, va bé. He de marcar poques errades. Endavant les atxes. Llegeixo una recepta. S’ha menjat els pronoms. És l’hora de berenar. Noto un cuquet. Li apunto una B. Continuo corregint. Tinc el cap encara en la recepta. L’autora ha de ser una cuinera excel·lent. A classe hi posa ganes. Ha estat una de les últimes a escriure el dietari. Confusió en terminacions verbals. Però es va esforçar d’apuntar tot el que vam treballar. Dubto de la B. Rectifico. Té una A. Em trec de sobre la correcció, tot i que vaig rebent la notificació que algun alumne acaba de publicar-ne un.

Aprofito quan retorno els originals a cada alumne, per informar de les novetats:

Falta poc temps. He de treballar la probabilitat. Prescindeixo de consultar la sessió i la reflexió del primer trimestre, tot i que apareixen com a resultat de la meva cerca. M’agrada el document del SLT de la UPC. Ara bé, el to… —mai no hi penso: pot ser un bon model de text instructiu!— per tant, ja tenia el repte per proposar: com podem explicar la probabilitat?  Repeteixo l’activitat: grups d’experts. Ara m’adono que hauria d’haver preparat un exercici previ. Penso que va ser bona idea aprofitar l’article de Marc Guarro  per introduir el contingut. Em sembla que ahir vaig deixar de ser professor de llengua per anar de filòleg… Els va costar entendre la fitxa lingüística i què havien de fer. Només hi va haver un grup que en va ser capaç.

Aprofito les troballes de la recerca per iniciar la sessió. Han d’apuntar una de les profecies que sentiran. Adverteixo que el tema és d’actualitat (l’independentisme) i va com anell al dit per aprendre a predir. Després de mirar el reportatge, els faig cinc cèntims de les figures de Josep Trueta i de Ramon Trias Fargas, sogre i gendre. Abans d’apuntar les profecies, els aclareixo que per treballar-les o teníem el vídeo sobre la independència o bé els podia haver buscat un fragment  de Sandro Rey.

Després de l’embolic de la probabilitat, repassem la concordança verbal. Va anar bé recuperar una de les profecies del començamen. Els demano que completin la condicional  a partir del primer exemple. En la posada en comú, en surt qui podria dir:

Si el Camp Nou clama independència, Catalunya serà independent (Dr. Trueta)

Si el Camp Nou clamés independència, Catalunya seria independent (Rajoy o Carme Chacón)

Si el Camp Nou hagués clamat independència, Catalunya hauria estat independent (?)

Desitjo que en un proper trimestre estigui més encertat si continuo volent que aprenguin la probabilitat. Per cert, la pel·lícula marca. Si no, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Fixeu-vos en la cara del director:

8a sessió amb l’S2. Cliqueu  l’enllaç per consultar la sessió.  

En aquesta sessió comptem amb la presència de la Toni. Ha vingut a repetir observació. Se sorprèn novament. Avui he decidit negociar la revisió dels textos finals. De fet, ja van valorar el text d’un company en l’anterior classe. Tothom havia reconegut que el company havia fet un bon text instructiu. I tenien raó.

Després del recordatori de d’aquesta sessió, els vaig exposar el problema. No sabia com havia de corregir els seus textos. Els vaig confessar els meus neguits: volia aplicar una correcció qualitativa, el  reforç positiu… Cares estupefactes. Crec que vaig desconcertant tant una alumna, que li va costar centrar-se al llarg de les dues hores. Estic molt satisfet del resultat de la tasca. Ara bé, cal comentar-ne dos aspectes:

  • La meva inexpertesa a l’hora d’entomar un acord. Les propostes dels quatre grups eren bastant similars. Són conscients com s’ha d’avaluar un text: d’una banda la valoració textual i de l’altra la correcció. Reconeixen la meva autoritat: ho he de corregir tot.
  • Les aportacions de cada grup. Del grup 1, les lletres. Per dins meu pensava que només  me’n farien falta dues. La importància del grup 2 a la base d’orientació. Vaig aprofitar l’avinentesa per comunicar-los que ens havíem felicitat. Inflor de pits. Quant al grup 3, em va costar d’entendre la solució. És la que apliquem a l’hora de corregir els dietaris d’aula. Publico l’acta, corregint-ne les errades. Després els retorno l’original amb els errors marcats. Se’m va fer difícil imaginar-me redactant un model per a cada proposta —ara no em sembla honest aquest comentari. Em va fer por assumir aquest repte. Del grup quatre, com van diferenciar els dos blocs. Però vaig trobar molt enriquidors els dos suggeriments: apadrinar continguts assolits o bé apadrinar les errades buscant-les en documents. 

També va ser molt satisfactori comparar-se el text inicial. Hi va haver dos grups que ho van tenir clar: la previsió meteorològica  i l’horòscop. Qui els va costar, va ser el grup que volien escriure sobre el futur dels joves, però no van saber desenvolupar-lo. Una alumna d’aquest grup va reconèixer que el seu text no era gens adequat. Una altra també em va preguntar al final de la sessió com l’hauria d’haver fet. 

Quan els vaig demanar que elaboressin un pla de millora del seu text, no em va agradar. Els que havien sabut formular un text predictiu, volien introduir unes millores que pel seu gènere no acceptava. Espero que en el desenvolupament de la seqüència ho vagin veient-ho més clar.  Encara prendrem mal amb la tipologia textual —o com va confessar un alumne, la filosofia textual. Visca la saviesa popular!

Al final, vam començar a treballar els adverbis de probabilitat. Els vaig demanar com estaven? Després vaig repetir la pregunta: demà com estareu? Em pensava que respondrien afegint-hi un adverbi. Com que no va ser així, els vaig aclarir l’experiment fallit. Tot seguit, vam anar apuntant adverbis i locucions adverbials de probabilitat. Per acabar, cada grup es va imaginar com seríem dintre de deu, vint i trenta anys.

Per cert, Sanjosex ha esdevingut la banda sonora d’aquest curs. Què més es pot demanar?