Sessió 7a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Cada dia em sento més còmode a l’aula.  Hem començat amb la roda de rigor, demanant-los amb què es van quedar de la sessió anterior. Després la parella que ha llegit l’entrada que va escriure.

Havia previst formar parelles perquè valoressin el text final; però com que han rebrotat desapareguts, he hagut d’improvisar  formant petits grups. Alguns, com que venien amb les mans al cap, m’han demanat si els del grup li podien valorar el text inicial. Una alumna m’ha demanat si podia elaborar una de les propostes dels textos instructius. “Quina implicació!”, he pensat. Abans m’hauria emprenyat M’han suggerit que projectés la base d’orientació.  Mentre planificava la sessió, tenia els meus dubtes si proporcionava a cada alumne un instrument (una pauta de revisió, una rúbrica o els que proporciona Ana Basterra). Vacil·lava de si aprofitar els grups per crear consells de redacció: quin de les mostres se’n mereixia la publicació. Em va sorprendre escoltar les converses de valoració dels textos. Els companys comentaven les errades o resolien dubtes dels autors. Així doncs, he d’implantar més activitats de coavaluació. Vam fer una roda per apuntar la puntuació que atorgaven als companys. La majoria van reconèixer que les instruccions que havien llegit era  bones. Un parell d’alumnes es van acarnissar amb el company per errades d’ortografia o per algun aspecte que van qüestionar: l’objectivitat o la subjectivitat dels textos instructius.

Per poder donar per acabada la unitat, vam elaborar un mapa mental i vam repartir els continguts perquè amb el mateix grup de l’activitat anterior ideessin una píndola que respongués què hem de tenir en compte. Sembla que els va agradar la proposta.

Vam comentar les valoracions que van escriure en la sessió anterior.

Finalment, vam encetar unitat de la mateixa manera: en grup van decidir quin text escriurien i en van enllestir la primera versió.

Anuncis

Sessió 10. He xalat avui.

Com comença a ser habitual, no m’he pogut acabar de preparar la sessió. Després de més de vint anys de professió, avui m’he adonat com hauria de planificar la classe: primer he d’apuntar el desenvolupament de la sessió, després m’he de documentar sobre els continguts i finalment he de dissenyar les activitats; no tot alhora, rei! He entrat a l’aula amb l’ai al cor. L’he duta mig embastada.

Hem començat a corregir les errades dels textos inicials. Em pensava que no seria capaç de copiar totes les errades. No sé si l’he allargada massa, però hem rigut quan hem buscat el possible significat de mitjorar. Hem decidit que significava abrigar el peu amb un mitjó. Però a més ens ha servit per repassar substitució pronominal de CD,  l’omissió de la preposició en els CD, ortografia (m’he embolicat amb la s i ss en prefixos), etc.  Quant a desnonament, cada vegada que l’esmentàvem em venia al cap la meva àvia Pietat i el costum que tenim a casa de dir Sant Nin i Sant Non. Pregunta final: “Què penses del nivell d’aquestes errades?” Buffff. Segona embolicada. He recordat que en cada errada que hem comentat hem pensat en el motiu pel qual havíem fallat. He recordat la primera sessió en què vam treballar l’entrevista a Roger Schank i en la importància d’aprendre de les errades. Finalment, els he exposat la teoria de la metallengua. Em sembla que els he convençut.

He presentat els objectius d’aquesta unitat. El volien apuntar, però els he recordat que el tindrien en el bloc. Com hem treballat la probabilitat? M’he excusat que ,com que no teníem llibre de text, havia trobat una fitxa lingüística. He organitzat els grups per convertit-se en  d’experts. Els ha agradat la fitxa. He estat incapaç de fer-los adonar que en comptes d’aprendre la probabilitat repassàvem la prohibició (no facis servir, no utilitzis, no usis…). És quan em vénen ganes d’engegar a dida la gramàtica.

Mentre cada grup es preparava el contingut, hem debatut algunes qüestions. Per exemple, una alumna no li sonava gens la perífrasi en castellà. Una companya li assegurava que era una catalanada. Aquesta mateixa alumna de la perífrasi ha recordat en el grup d’intercanvi que ara no es fa servir el futur (Demà me’n vaig al cine) Hem mirat  quina diferència  expressar Demà me’n vaig al cine o bé Demà me n’aniré al cine. Al final, ens ha servit per repassar els recursos gramaticals (adverbis i perífrasi de probabilitat) –ara, ja puc anar criticant materials quan m’he despatxat a gust amb les remarques…

Finalment, hem practicat la probabilitat provant amb les promeses de Solidaritat  Catalana. Té el seu morbo desmuntar-los el document amb adverbis (segurament, possiblement, probablement...).

Crec que aquest entusiasme és per haver llegit els darrers comentaris de valoració del curs. De fet, no són els únics que pensen així. Fixeu-vos què opinen els alumnes de la meva companya que també va decidir tirar endavant un grup sense cap llibre de text.Cliqueu aquí. Així doncs, concloc aquesta entrada amb la darrera descoberta:  Melody Gargot

També hauria pogut recórrer a un altre, però hauria estat un recurs fàcil.