Tercera setmana del curs. El grup marca el ritme del curs. El que havies planificat en una sessió, l’has d’ajornar en una o en dues sessions posteriors.

Sessió 5. Elaborem el relatograma de la sessió anterior. Fent el cafè abans d’entrar i IMG_20180130_231716_919llegint sobre la pedagogia Waldorf em ve la idea de com puc presentar els verbs de radicals velars. Proporciono a cada parella un codi. Si el desxifren, descobriran un infinitiu. Cada component de la parella ha de conjugar un present: un, el d’indicatiu; l’altre, el de subjuntiu. Ens han de servir per construir l’imperatiu.  He d’ajornar novament la perífrasi verbal d’obligació.

Per distendir l’ambient, és el moment que posem en comú quina és la cançó que van triar per formar la banda sonora del curs.  També posem en pràctica un descans cerebral.  Juguem a Passejos amb taxi. Em serveix per formar parelles per a la propera activitat.

Pretenc repassar l’ortografia de la s sorda i sonora, arran d’algunes errades que he observat en els comentaris que havien escrit. Provem El full 1, 2, 3. Hi aboquen tot el que recorden d’aquest contingut. Ens allarguem més del temps que havia previst. He d’ajornar el dictat que tenia a punt. Penso que és millor que destinem el que queda de sessió per a la coreografia. Formo dos grups. Un idea com podem representar amb el cos la diferència dels textos instructius i explicatius L’altre grup s’encarrega de l’imperatiu. Genials, els dos grups!

Sessió 6. A l’hora de construir el relatograma de la sessió anterior, he de resoldre alguns davdubtes sobre els verbs de radicals velars, pronunciació de les consonants velars… Continuo tenint present el precepte de la pedagogia Waldorf. Com puc embolcallar el que havia preparat com a activitat de repàs de verbs? Organitzem parelles. Els informo que són publicistes i han de preparar uns eslògans amb els verbs que van desxifrar el dia anterior. Els apresso amb l’excusa que els clients ja venen. S’hi escarrassen a l’hora de crear les frase.  Convertim els eslògans en prohibicions, amb el pretext que els clients no n’han quedat prou satisfets. Fent la posada en comú, m’adono que han construït unes frases que ens poden ser útils per repassar els pronoms. Els demano que substitueixen els complements per pronoms.

Descans cerebral. Ens en anem de viatge. Per tant, ens en duem abraçades, petons, picades d’ullet, estirades d’orelles, clatellots i puntades de peu.

Avui sí que fem el dictat a la paret. Formem parelles de nou. Ara amb el recurs dels cordills. S’engresquen amb l’al·licient de la competitivitat. Al final, s’han d’emportar una de les diapositives per mirar un vídeo. Abans de visualitzar-lo, han de pensar què els suggereix el títol.

Anuncis

5a sessió amb el grup de Suficiència 2

Tinc la sensació que plantejo classes de gramàtica pura i dura.  De totes maneres, analitzo el desenvolupament de la sessió.

Em sembla que els ha agradat la proposta de correcció dels textos. He format tants grups com textos teníem. A cada component del grup he donat una còpia del text. Els he donat un parell de minuts perquè corregissin les errades que hi trobessin. He mirat de formar grups diferents dels que van redactar els textos. Per un comentari que he sentit, hauré de variar la manera de combinar-los. Mentre feien l’activitat, ho he aprofitat per muntar l’aula. M’he anat atabalant tant que he col·lapsat el projector, fins al final de la sessió no m’he  adonat que no havia endollat l’ordinador… Per tant, he patit un moment crític quan no funcionava el projector i se n’anava en orris la posada en comú de la revisió textual i la sessió.  Just quan valorava si formava grups encreuats — que és el que hauria d’haver fet– perquè es comentessin les errades, s’ha encès  la pantalla. No he pogut incorporar els canvis mentre els anaven dient: incompatibilitat de navegadors. Ara, sents una gran satisfacció quan suggereixen totes les solucions.

Quan hem recordat la sessió anterior, ja he vist que no els havia quedat gaire clar què vam explicar dijous. Així doncs he improvisat un repàs. He repartit per parelles un verb (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). Han conjugat l’imperatiu. Han vist que aquestes formes verbals, a diferència de les del dia anterior,  seguien les terminacions del subjuntiu.  Han arrufat el nas i s’han queixat de la dificultat d’aquest contingut. Una alumna m’ha preguntat per què les segones persones corresponien al present d’indicatiu i les altres al present de subjuntiu.  Sembla mentida, però no he notat cap gota que em davallés per l’esquena. He mirat de trobar-hi una  lògica, ràpidament. Les segones persones són cara a cara; per tant, les ordres són directes mentre que en les altres persones  expressem desitjos. Ho he vist en aquest exemple que estigui quieta (= digues-li que estigui quieta!). Qui ha plantejat el dubte n’ha quedat prou satisfeta. Els he demanat si havien fet els exercici de l’Itinerari d’aprenentatge. La  majoria m’ha contestat afirmativament, però alguns han reconegut que els havia costat. Els he tranquil·litzat recordant-los que havien escrit unes prohibicions i que no n’havien corregit cap formal verbal, si no era per alguna falta d’ortografia.

Després volia repassar l’ús dels adverbis, pronoms i quantitatius negatius. Els he presentat els ítems, aprofitant la presentació de les prohibicions.  He repartit  una paraula per parella perquè escrivissin una prohibició. Els he demanat que la reservessin i, seguint la proposta de Fem-ho fàcil, han observat  els exemples i han mirat de deduir el fenomen. De seguida s’han adonat del reforç de la negació però s’ha generat un debat en els altres casos. Els ho he explicat. L’he espifiada explicant-los que si els sobtava és perquè el castellà ho havia reduït a un ús negatiu. Una companya ha apuntat que en anglès també es fa similar que en català. Hem fet l’exercici del llibre. Finalment, hem recuperat les prohibicions i les han transformades en pregunta i en condició. Ho han captat i totes les parelles ho han sabut fer. Ja no rondinava de la dificultat sinó que es respirava certa alegria.

Com que no ens  ha donat temps per repassar l’ús del gerundi, hem aprofitat per triar l’emblema del grup. Finalment, hem fet l’acta de la sessió.

 

 

4a sessió amb el grup S2

Ahir em vaig llevar tenint clar quins continguts i quines activitats podia plantejar en aquesta sessió. De camí de l’aparcament cap a la feina, vaig tenir una crisi de fe.  Havíem acordat amb l’equip de treball que si no fèiem servir llibre hauríem d’elaborar una unitat o una seqüència didàctica.  No ho estic fent, sinó que a partir del que vam establir amb el grup anem fent. Així doncs, el que duc a l’aula és la docència estil tall i confecció. Anem bastint la programació a cop de puntada d’agulla: ara uns continguts gramaticals, ara una aplicació pràctica d’aquests continguts…

Vaig acabar la sessiópreguntat-me si havia estat una mica tediosa, però em van manifestar que els anava bé el repàs.  Ahir em vaig empescar les prohibicions per repassar els verbs de radical velar. Com em passa sempre, em vaig oblidar de la planificació de la sessió. Mira que havia fet canvis perquè fos més progressiva. En vaig prescindir.

Em sembla que va agradar l’activitat d’escalfament. Els vaig explicar per què havíem començat així. Em vaig oblidar de justificar-los per què repassaríem avui les prohibicions. Teníem un encàrrec de les autoritats. Vaig plantejar el repte:  serem capaços de formular prohibicions? Ara m’adono que el vam assolir amb les mostres de textos. Caldrà veure què en diuen dimarts. Tenia pensat abans recordar la sessió anterior. Tal com he dit, vaig anunciar el repte i els vaig avançar que ens trobaríem amb algun problema i que hauríem de trobar-hi una solució.  Tot seguit, vam recordar la sessió anterior.

Vaig repartir un verb a cadascú i els vaig demanar que redactessin una ordre amb les segones persones, singular i plural. Vam fer la p0sada en comú i, tal com havia previst, ja van aparèixer els primers dubtes. Havia preparat que abans de passar a treballar la negació, recordéssim l’imperatiu. Com que vaig improvisar, ho vaig fer com sempre. Vam saltar a fer les negacions de les ordres anteriors. Després, vam repassar l’imperatiu. Cal que primer recordem aquest mode, abans de fer-los adonar que en les prohibicions utilitzem el present d’indicatiu. Em vaig adonar que havíem anat més ràpid del que havia programat. Ja és un error usual. He de tenir alguna activitat preparada a la faixa. Finalment, els vaig ensenyar com poden accedir a l’itinerari i vam fer l’ex. 23.  Em va posar nerviós que tothom estigués pendent de la pantalla i que no poguessin fer l’exercici més individualment. En la posada en comú,  cares que s’il·luminaven. Ja està: alguns ja ho havien captat! Aquest és l’instant màgic, quan et confessen que ho han entès.  Hauria d’haver demanat  si deduïen quin era el problema i quina conclusió n’ havien tret. Així hauria evitat el que em va passar després: en l’activitat següent, una alumna em va confessar que no ho havia entès. Però em va alarmar que ni sabés expressar el dubte.

En la pluja d’idees per triar temes per a la campanya institucional, vam apuntar pocs temes, però suficients per fer l’activitat. Es van agrupar segons com van voler. Els vaig demanar que haurien d’ajudar a una autoritat a pensar en el text instructiu per a la campanya. El  ritme va ser desigual. Hi va haver algun grup que va anar a preu fet i va acabar molt més ràpid que els altres. El fet que hagin d’introduir el text a l’ordinador alenteix també el ritme. Mentre esperaven que els altres acabessin, perquè m’hauria agradat de corregir els textos en la posada en comú, els vaig plantejar que proposessin una imatge per acompanyar el text de presentació.