17 sessió amb el B3. Primera jornada de la prova. Només obrir el correu, ja veig un missatge de SOS d’una alumna. No ha pogut estudiat gens. Deixar anar subtilment que es presenta però si el pogués fer col·laborativament, el resultat seria molt millor… Em concentro a preparar la sessió. Descobreixo una pàgina web molt útil amb tècniques de relaxació. Opto per la de l’onada i aprofito una de la selecció musical.

Just sortint del despatx em trobo amb la Nataixa.  Em confessa baixet que li dono confiança. Entrem a l’aula i som poquets.  Mentre disposem l’aula, va arribant la resta del grup. Es van esverant. Jo vaig preparant l’àudio i la selecció musical. No se sent res. Em barallo amb l’equip tècnic. Finalment, es va sentir un oneig de fons. Callen. Aprofito l’avinentesa per explicar-los que farem primer un exercici de relaxació i després sabran per què els vaig regalar una palla.

Comencem a entrenar  la respiració. Hauria d’haver aprofitar el grup que vénen a fer ioga la franja horària anterior a la nostra.  Els costa concentrar-se. Només sóc jo qui fa les aspiracions i expiracions. Per un moment, temo que no m’hiperventili. Després els demano que treguin les palletes. Les connectem. S’engresquen novament. Finalment, som capaços de formar un cercle drets. Els recordo l’escena a la sala de columnes que rememora Janine Sheperd. També els recordo que vam iniciar plegats un viatge junts. Els demano que consideren com dues classes més i que no han de demostrar res a ningú. Em pregunten per si suspenen. Els recomano que avui es concentrin en la prova i només es limitin a preguntar pels exercicis. Els confesso que aquest curs ha estat un regal per a mi i els ho vaig agraint personalment: “Cristina, gràcies per la teva voluntat”, “Ximena, gràcies per la teva perseverança”, “Zosia, gràcies pel teu somriure”, “Nataixa, gràcies per compartir”, “Victoria, gràcies per la paciència”, “Leticia, gràcies per l’afectuositat”, “Carolina, gràcies per la ressurecció”, “Mariana, gràcies per la tenacitat”, “Rocío, gràcies per la seguretat”, “Antonio, gràcies per l’humor”, “Loli, gràcies per la gosadia a preguntar qualsevol dubte” i contemplo una cara que protesta, “Cristina, gràcies per la implicació i la Mercè Rodoreda avui estarà satisfeta amb tu”.

S’asseuen i reparteixo les proves.

Anuncis

Sessió 18 amb el grup S3, cliqueu l’enllaç per seguir la sessió.

  Segona jornada, destinada a les expressions oral i escrita.

Una hora abans,aprofito la solitud del despatx per escoltar música. Trio Michael Nyman. M’esclata una crisi personal. M’esberlo. Dec patir la malaltia de les ànimes de vidre. La definia de muntanya russa. Em veig incapaç d’entomar aquesta sessió. Em sento inepte per ajudar a enlairar una avioneta; prou feina tinc amb el meu  B-52 intern!  

Intento assossegar-me. Miro de respirar profundament. Van arribant els alumnes, expectants. Entro a l’aula, desolat. replantEls anava a preguntar si repetíem el ritual. No cal: salten de les cadires amb la canya a  punt. Ens connectem de nou. Van seguint les instruccions amb els ulls tancats.  Els presento el pla de vol: repassarem la prova, es preparant els dos exercicis orals  (una lectura i una intervenció) i els dos textos escrits. Els recordo el que els vaig apuntar en el blog: els elements tant de l’article com el comentari, com l’han d’estructurar i  quines són les preguntes que s’han de plantejar. Van assentint amb el cap.  Retornen i s’assessuen. Reparteixo els exemplars. Establim quin ha de ser l’ordre per anar fent la part oral. Repassem els exercicis i els informo dels temps que els dono per prerarar-se.

Mentre escriuen, els vaig anant cridant. Ho fem en un racó de l’aula. Passo de distendir. Anem al gra. Els pregunto per l’opció. Llegeixen el text i exposen la seva opinió. Algú aprofita per agrair els inicis d’aquestes dues sessions. La tercera alumna té un atac d’hilaritat. Quan li demano per la intervenció, em mira estupefacta i esclafeix a riure. M’encomana. No podem parar de riure a pler. La resta del grup també s’hi afegeix. Quin descans i quina felicitat!

S’allarga bastant la sessió a causa de la redacció dels dos textos. Em van donar les proves i noto que me la donen traient pit. Estan satisfets. Em ve al cap que hem de crear una banda sonora. Aquests dies els he anat demanat activitats i han participat tots sense dir ni piu, predisposats.

Sessió 17a amb el grup S3 , cliqueu l’enllaç per seguir la sessió

Primera jornada de la prova. Matí bastant atrafegat. La Lourdes em proposa de sortir a dinar.  Accepto la proposta.  Com és habitual, triguen a servir-nos. Em poso nerviós. Li  ho confesso: m”hauria agradat pensar bé l’exercici de visualització. Volia visionar algun vídeo de José M. Toro o repassar la xerrada de  Janine Shepherd.  Mentre anem cap al restaurant, ens trobem una alumna en una cafeteria. La saludo. Em mostra que fa l’últim repàs. Aixeco els dos índexs. Ens ofereix un somriure. Li pico l’ullet. Comento a la meva companya: “No em diguis que això és el millor regal!” Assenteix.

Sortim escopetejats del restaurant. Ens anem trobant amb alumnes.  Veig com puja la rampa una alumna. Somriu també. Arreplego la caixa de les palletes i cap amunt. La Lourdes no s’ho vol perdre. Entrem a l’aula. Ens saludem efusivament. Els més veterans del grup es retroben amb una antiga companya. Ha seguit per distància els dos trimestres. Anem tancant el cercle. Mentre la Lourdes prepara l’ordinador per fer l’exercici de comprensió oral, els pregunto si porten la canyeta del primer dia. La majoria la conserven. D’altres, queden blancs. Els en proporcionem unes altres. Els pregunto si recorden què significa. Els demano si podem fer un exercici abans de fer la prova. Accepten. Els proposo de fer una visualització. S’han d’imaginar que ens trobem a la sala de columnes. Per tant, els demano que s’aixequin de les cadires i que formem un cercle amb les palletes. L’Ana i l’Elena s’adonen que falten dos companys per arribar. Enganxen les palletes per ells. Quan vénen, els fan llocs i els mostren que ja tenen les seves en els cercles. M’impressiona i m’acollono.

Els demano que tanquem  els ulls i que mirin de seguir al peu de la lletra les meves instruccions. Fem cinc respiracions profundes, tal com recomana Luis García. Començo a demanar-los que s’imaginin que són al llit, acompanyant la Janine; que notin la llum que entra per la sala; que es concentrin en les sensacions que van notant; que s’imaginin que les palletes s’han transformat en el comandament d’una avioneta. No senten por, cap mena de por. Els demano que notin la força que es va passant per les canyetes . Es veuen capaços i capaces d’enlairar la nau. Han de contemplar la magnífica vista que contemplen des de sota.  Els encanta volar i dirigeixen l’aeroplà cap a les muntanyes que tenen al fons. Són les Blue Mountain. Consta de dues muntanyes. Avui en sobrevolaran una i no han de patir perquè la travessaran. Això els donarà prou energia per continuar el vol dijous. Els demano que quan els sembli  vagin obrint els ulls i s’asseguin a la cadira. Obeeixen.

Pressento que ens hem calmat tots. Reparteixo la prova a cadascú. La repassem. Comencem l’exercici de comprensió oral. Puc observar cares de concentració, però tranquil·les. Estic satisfet del resultat. Mentre acompanyo el Pancho i la Susann que han de fer la segona part, trobo la resta del grup comentant la prova. La Patrícia, més viva que la fam, s’adona de quin pot ser el tema de les dues expressions. Els recomano que no se’n refiïn.  De totes maneres,  elaborar l’entrada bastant diferent de la resta de sessions. M’empesco el diari d’abord.