Aquests són els principis que vaig apuntar mentre preparava una sessió de treball. Al final vaig canviar d’estratègia per assolir un dels objectius, els vaig deixar mig embastats. Després de la discussió que vam tenir arran d’un dubte, val la pena que els apunti. No sé quin serà el destí final. Penso que ha d’anar al portafoli. Ara bé, me’n falten un parell per convertir-lo en decàleg.
- L’avaluació ha de servir per MILLORAR, tant per a l’aprenent com per a mi.
- Concebo que els ERRORS i els DUBTES són el vertader motor de l’aprenentatge ja que ens obliguen a qüestionar-nos. Això suposa que esdevinguin en REPTES per superar-los.
- L’ALUMNE és el protagonista d’aquest procés. Així doncs, l’hem d’ajudar a:
- assolir diferents fites
- coneixent el punt de partida
- coneixent quins són els objectius i criteris avaluatius
- sabent plantejar-se si l’ha assolit
- prendre decisions
- orientant-lo
- verbalitzant el procés
- reflexionant-hi
- assolir diferents fites
- Vull desenvolupar un aprenentatge SIGNIFICATIU. És a dir, cal que sigui pràctic i que es pugui aplicar fora de l’aula. A més, concebo la llengua com un vehicle per comunicar-se.
- Assumeixo que no sóc cap autoritat sinó que sóc MEDIADOR. Intentaré POTENCIAR que cada alumne BASTEIXI el seu coneixement. Per això, utilitzaré l’ APRENENTATGE DIALÒGIC. Procuraré que convisquem en un AMBIENT DISTÈS i miraré que les sessions siguin amenes.
- Observaré atentament la meva tasca docent, ja que pot servir com a model d’aprenentatge. Ara bé, també reconeixeré i fomentaré que els alumnes expliquin com quines altres formes tenen per assolir els objectius.
- Crec que un conjunt d’individus formen un grup. Per tant, miraré d’atendre la DIVERSITAT del grup. Crec que tothom aprèn i que he de fer un seguiment com més individualitzat millor. He d’evitar de tenir una visió estandarditzada. He de fomentar un aprenentatge inclusiu i col·laboratiu. Són maneres formatives més pròpies de societat democràtiques.
- Vull formar part d’una COMUNITAT D’APRENENTATGE que vulgui compartir, col·laborar, debatre, planificar, investigar , experimentar i innovar a l’aula.
febrer 21, 2012 at 14:47
Bona llista!
febrer 22, 2012 at 14:47
M’agrden tots els punts i especialment el 4: he fet amb el cap “sí, sí, sí, sí” quan he llegit això de l’aprenentatge significatiu. Reconec la meva incapacitat absoluta per aprendre i/o memoritzar qualsevol cosa a la qual no hi (o era li?) vegi una aplicació pràctica. Ho vaig tenir fàcil perquè a la feina tot funciona en català i quan notava que havia fet un ús correcte d’un pronom de relatiu que abans utilitzava malament o que evitava pleonasmes allà on abans els cometia, m’inflava de satisfacció i encara hi posava més ganes i més il·lusió.
Per tant, entenc que si algú no fa servir el català quan escriu ni el xerra amb els del seu entorn, ha de tenir un escull molt i molt complicat de salvar tant pel que fa a la motivació com a la pràctica.
Em repeteixo molt si dic que crec fermament que tots els alumnes s’haurien de llençar a la piscina de la blogosfera? 😉
febrer 22, 2012 at 14:47
Montse,
No sé si me’n surto gaire amb l’aprenentatge significatiu. Volia impulsar aquest curs treballar per projectes. Com que deus mirar Mestres de TV3, ara ja controlaràs la terminologia, em vaig decebre perquè em van fer sentir que venia d’un altre planeta.A més, els filolòlegs tenim una ombra allargassada que ens persegueix, la dels diferents mestres.
Nosaltres, amb els blocs; la gran majoria amb el Facebook. Si ho hagués provat, crec que hauria tingut més resultats.
febrer 27, 2012 at 14:47
a veure quants d’aquests principis acabes aplicant finalment…
Març 10, 2012 at 14:47
és un recopilatori després de vint-i-un anys de professió. així doncs, no són propòsits d’any nou.
gener 16, 2013 at 14:47
[…] acabo: he de repassar el codi per examinar el meu nivell d’honestedat. Què hauré de fer en cas que m’indiqui NM […]
Setembre 9, 2014 at 14:47
[…] D’altra banda, sembla que esperem el nou model educatiu com si fos l’arribada del Messies. Esperem que algú sigui capaç de posar en pràctica els preceptes de la nova pedagogia. Potser com va defensar Jurjo Torres a Novadors 14, hem de recuperar els corrents pedagògics que va esvair la guerra civil. Hem d’exercitar la memòria històrica. Per cert, em molesta que em titllin d’innovador per ser diferent… Només procuro de ser coherent. […]
Març 29, 2016 at 14:47
[…] la innovació educativa. No és una tendència ni una fal·lera, sinó la nostra labor respon a una visió i, alhora, una reflexió pedagògiques.Fa gràcia perquè alguns dels presumptes innovadors — […]