Sessió 12 amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

La meva àvia exclamava: “la cabra sempre duu els genolls pelats” quan patíem algun tropell. Segons ella, Déu ens castigava per ser vanitosos.  Potser he pecat de supèrbia per com m’ha anat la sessió.

Hem llegit el dietari. Com ja és habitual amb la dosi d’optimisme en la valoracions dels alumnes, però avui el Jose n’ha escrit una que ens ha deixat tots aclaparats.  Agraïa que els seus companys fossin llapis i no pas gomes d’esborrar. Des que ho he llegit no m’ho he pogut treure del cap. Quan he escrit el comentari, he vist la piulada de Fátima Abril (@fatimabril) sobre l’entrada que havia publicat. La serendipia existeix! L’he recomanat en un nou comentari. Així doncs, ufanant-me de tenir tanta virtuositat a l’aula, em va sortir una classe pèssima.

Vaig voler aprofitar les definicions de videolit per repassar el concepte d’oració simple i composta; i pel que fa a la composta, coordinada i subordinada. Em semblava que era  la millor manera per introduir l’ús dels relatius. Després vaig continuar com ho faig sempre —sense èxit (?!)—:

  • L’exercici d’inserir una oració dins d’una altra. Sempre hi ha alumnes que apliquen altres recursos de cohesió conjuncions coordinants o subordinats, prescindint del pronom de relatiu. Conflicte: has d’anar responent “bé, de dues n’hem fet una, però no l’has inclòs dins de l’altra” o bé ” bé, l’has subordinada però no la podem acceptar però no és del tipus que busquem”.
  • Reflexió de què han fet? ” Les hem unides emprant un pronom de relatiu”  Bingo! Doncs, cal saber quants pronoms tenim. Per tant, els demano que busquin els que han sortit. Els apuntem i els expliquem. Mentre t’escolten i apunten, els vas observant.  Fan cares de desconcert. Vas comparant els dos paradigmes i els fas adonar de les diferències.  Cares de resignació.
  • Un exercici de pràctica. Esbufecs.
  • Un exercici més contextualitzat: completar els pronoms que falten en la biografia de Salvador Espriu. (Completar pronoms de relatiu S Espriu) Hauria d’haver donat pas del bloc per als videolits. En la posada en comú va servir per anar fer-los adonant de les pistes que ens proporcionen les dades biogràfiques (Les pistes de Salvador Espriu). Així ens vam anar distraient de la dificultat del contingut gramatical. Ja veus!  La dèria de fer servir el qual o la qual en comptes de que.  S’excusen que no saben fer les difícils. Quan els pregunto quines són. Arronsament d’espatlles. Potser la por de la incertesa i la temença de confessar que no s’aprèn si no hi ha dificultats?

“La cabra sempre duu els genolls pelats!”