Allehop!

S2, dimarts i dijous de 15.15 a 17.15. Tenia ganes d’entomar aquest curs per diferents motius. D’una banda, coincidia amb l’estrena d’una nova etapa professional: canvi de lloc i de companyes, en aquest cas. Reprenia després d’un parèntesi de quatre anys, els cursos presencials. De l’altra, havia de posar en pràctica el compromís que havia adquirit amb l’equip: anar muntant seqüències didàctiques ja que havia decidit prescindir del llibre de text. A més, m’havia d’enfrontar amb un grup bastant consolidat durant força anys.

Em costa planificar un curs abans. Vaig bastint-lo sobre la marxa. Ara tenia una excusa: volia experimentar  la negociació a l’aula, sobretot a l’hora d’acordar objectius i continguts amb els alumnes. Calia implicar-los en la decisió de conformar el programa del curs. Si vols caldo… hi introduÏa un nou repte: aferrar-me a la incertesa. Ara entenc per què se’m va anar apareixent al llarg d’aquest curs María Acaso. D’entrada, pot espantar, però a mesura que la vas provant, t’hi vas enganxant, com una droga. Et proporciona una calma  —que és fonamental—,  una tranquil·litat que et facilita que les sessions siguin un gaudi. Va servir, alhora,  per plantar la llavor que va florir en el trimestre següent. No va ser un camí de flors i violes. Ara bé, val la pena llegir els comentaris dels alumnes al final del curs. Van anar acceptant el nou model didàctic que els proposava. Aquesta és una de les raons per què l’educació és addictiva: ajudes unes personses a assumir una transformació o un canvi. Un altre motiu seria la pràctica reflexiva, el fet de sistematitzar l’anàlisi de la teva tasca docent. Així pots percebre que també  emprens un camí, com els alumnes, de qui aprens. De mica en mica, els rols a l’aula es van modificant. S’estableix una horitzontalitat. Del vosaltres i jo emprem un altre pronom personal: el nosaltres. Els alumnes esdevenen més proactius. Per exemple, són capaços de prosseguir el curs quan pateixen algun impediment per  assistir (una malaltia o una recuperació que es perllonga) bé pel contacte i suport dels companys o bé perquè poden seguir-lo a través les actes de les sessions que publiquem en el blog. Aquí teniu la relació de totes les sessions:  PortafolisSessionsS21CURS2012-13

Quina va ser l’estructura de la seqüència didàctica? Seguint el paradigma que proposa Olga Esteve, negociàvem al principi els objectius que volíem treballar, malgrat que mirava de seleccionar els continguts que exigia el tipus de text de la unitat i també incorporava els del programa. Això em va anar desagradant a mesura que avançàvem les unitats. La majoria corresponia a continguts gramaticals més singulars del català, que cada cop s’utilitzen menys. Per als estudians, els suposa bastant  dificultat. A més, són aspectes lingüístics etiquetats com a aconsellables. Per tant, provoquen més aviat embolics i i fatiga tant pel docent com pels discents. Sortint d’una sessió d’aquesta, vaig descobrir el vídeo sobre l’educació disruptiva de María Acaso. La darrera pregunta que exposa incideix en aquest neguit. Un cop debatuts els objectius, acordàvem els criteris avaluatius. A vegades ens servia com a pauta per analitzar models i comparar amb la versió inicial. D’altres, podien servir com a pauta per redactar la versió final. Vam aprofitar el començament de curs per treballar els textos instructius. Les normes de funcionament del grup ens van permetre treballar tant les marques d’ordre com les formes verbals. En canvi, en la segona, els vaig suggerir que elaboréssim un programa electoral, com a text predictiu. Cadascú es va encarregar de proposar solucions per a un àmbit. Vam preparar una introducció cooperativament. Cada grup es va encarregar d’un paràgraf. La revisió del document va ser tots junts. Ens va servir per treure la indignació creixent i per discutir sobre la desafecció política, a part de riure bastant. Finalment, vam cloure el curs amb una petita exposició per part de cada alumne.  Aquí teniu la relació de tasques que vam dur a terme: tasquesS21CURS2012-13

Com  va ser l’avaluació ? Van acceptar al començament el nou enfocament de la puntuació: d’entrada ja l’havien obtinguda, però havien de mantenir-la.  Com que la proposta dels alumnes va servir com a avaluació inicial de la unitat 1, potser va quedar deslluït l’acord. Per resoldre aquest problema, vaig decidir que escrivissin un comentari al final del curs valorant i puntuant el seu aprenentatge. També vaig mantenir el dietari d’aprenentatge, seguint el que havia aplicat en els cursos en la modalitat a distància. Quant a la correcció textual, poca producció textual i  triava una errada per alumne en els textos inicials. Això ens servia per anar comentant i repassant els diferents dubtes. Si es devia a interferències lingüístiques, n’explicava el motiu i mirava de fer-ne una interpretació positiva, evitava el comentari punitiu. avaluacioS21CURS2012-13

Quin moment destacaria? El conflicte que vam tenir al final de la unitat 1.  Des que havíem començat el curs, em pensava que ens aveníem força. Va esclatar la protesta i el suggeriment de retornar cap a un model més tradicional. Volien un manual, la solució de les errades, els exericics més mecànics corregits a l’aula. Es negaven a assumir un paper més actiu. Uns altres es mantenien en silenci i algú va defensar la proposta de Roger Schank que havíem llegir el primer dia de classe. Unes alumnes van esperar al final de la sessió per manifestar que estaven encantades amb aquest mètode. Van argumentar que venien a gust, que aprenien molt i que patien per la prova al tercer trimestre, però que confiaven en mi . Una altra alumna em va enviar un missatge electrònic disculpant-se perquè havia sentit vergonya i indignació de l’actitud dels companys en el debat.  Vaig mirar de tranquil·litzar-los a tots. Apuntava alguns aspectes que potser sí que havia de millorar: hauria d’haver estat conscient que necessitaven un procés d’adaptació —encara ara en desconec la manera— i que provàvem una novat unitat i en tornaríem a parlar al final de la unitat. En vam parlar, però al final del següent trimestre. De totes maneres, encara va ser tema de tertúlia d’un sopar de fi de curs entre tradicionalistes i schankistes. dietariS21CURS2012-13

 

Donant ales

Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de volar

Jacint Verdaguer

De gracey, extreta d’http://www.morguefile.com/archive#/?q=WINGS&sort=pop&photo_lib=morgueFile

S3, dimarts i dijous de 15.15  a  17. 15, 2n trimetre.  La majoria dels alumnes  prové del curs del trimestre anterior. Un grup, bastant cohesionat. Va acollir de seguit les noves incorporacions: tres alumnes que els havien promocionat, una repetidora, un trasllat, una persona que reprenia el seu aprenentatge i dues persones que es van matricular en aquest període.  Com que hi havia la prova final, vaig dubtar com havia d’encarar el curs. Tenia clar que no em deixaria avassallar per  l’examen ni deixaria que s’ensorrés  el que havíem bastit en el trimestre anterior pel pànic a l’examen. Calia  trobar-hi una nova orientació.

Ara, m’adono que vaig seguir el consell de ” si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi”.  Si comproveu l’evolució del curs (PortafolisSessionsS32CURS2012-13), va anar encaminada a superar la prova, un objectiu que sempre m’havia resistit a acceptar. Vull que l’alumnat aprengui en comptes que es fixi a  superarun examen. Però un es fa gran i es  va assenyant. Va deixant la rebel·lia a l’armari de casa seva. Així doncs, ens vam centrar a superar la prova. Però com? Coneixent el punt de partida de cadascú,  sabent on havíem d’arribar i compartint els criteris avaluatius sense abandonar els aspectes emocionals que possibiliten un aprenentatge efectiu. ( tasquesS3CURS2012-13)

Tal com ho pdeu llegir en el dietari (dietariS22CURS2012-13), justament, mentre preparava la primera sessió, vaig conèixer la xerrada de Janine Shepherd. L’exemplificaven com a model d’exposició amb ben poc recursos. Però em va calar més el contingut. Anava com un anell al dit pel que volia transmetre al grup: podíem assolir qualsevol fita, sense acovardir-nos i ajudant-nos mútuament. Els vaig convidar a mirar l’exposició de la pilot australiana regalant-los una palla al final de la sessió. Els vaig demanar que la guardessin perquè un dia els faria falta. També els vaig recomanar que fessin el model de prova.

Un cop miraven el vídeo, havien d’escriure un comentari al blog. Aprofitava aquest primer text per fer-los una avaluació de diangosi. Vaig elaborar una rúbrica perquè es familiaritzessin amb els criteris avaluatius de l’apartat de l’expressió escrita. Vam acordar de compartir la revisió textual.  Vaig crear una carpeta per a cada alumne i els la vaig compartir amb el Dropbox. Es trobaven el text que havien publicat al blog, amb els errors marcats i amb la rúbrica. Alguns alumnes es desanimaven amb la lectura dels barems, sobretot pel que fa al de correcció. És difícil personalitzar-los. De vegades, era més estricte perquè es fixessin en què havien de reforçar. (Com diu María Acaso en el seu darrer llibre, no n’hi ha prou amb voler ser democràtic, sinó que cal ser-ho!) D’altra banda, costa que els alumnes s’acostumin que els errors siguin un punt de partida i no pas un resultat. Així doncs, els vaig proposar d’anar escrivint un article d’opinió a mesura que anàvem veient les fases de la redacció d’un text.  Els vaig corregir el text final primer marcant-los les errades i,  un cop se l’havien revisat, fent-los una darrera correcció tradicional.  Aquí en teniu un de mostra: Article Ruben-REVRuben REVISAT

Vam pactar que destinaríem la tercera unitat per repassar el model de prova. Ara bé,  com que finalitzàvem el curs el 21 de març, vam decidir que també treballaríem el projecte per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Els va entusiasmar la idea. Hi van participar de bon grat. És curiós que s’engresquessin quan en principi haurien de dispositar totes les energies en la prova final. He d’entendre que això deu significar que l’examen no ens va condicionar i vam poder continuar gaudint del curs, tal com ho havíem fet en el trimestre anterior. De totes maneres, es van produir més sorpreses.  Vaig observar per part de tothom una autèntica evolució.  Un tastet: Ana N RÚBRICA 0 + Ana N rúbrica final

Una altra gran descoberta, el blog de Luis Garcia El arte de la memoria amb les magnífiques entrades sobre com superar el temor dels exàmens. Vam posar en pràctica les seves propostes en les sessions prèvies als dies de la prova.  Ens va ajudar a preparar les dues sessions en què adminstràvem la prova. Iniciàvem abans amb un exercici de relaxació i un altre de visualització.: evocar el moment que Janine Shepherd rep l’escalf de la mirada d’una altra pacient. aber que no estem sols , sinó que els altres també passen pel mateix procés. Per tant, podem unir forces i energies  per superar individualment qualsevol obstacle. Connectivisme al 100%.

Encara que la puntuació de la prova suposa el 80%, vam pactar com manteníem el 20% restant: d’una banda, prosseguint amb el dietari d’aprenentatge, que ja havíem experimentat el curs anterior, i amb el comentari final valorant la seva experiència. Aquí podeu consultar els recursos emprats per avaluar-se:  avaluacioS3CURS2012-13.

Per acabar, una anècdota. Vaig entrar en un estat eufòric després de comprovar els resultats que havien aconseguit (100% d’assoliment) . Em vaig plantar a Barcelona per parlar-ne amb la meva coordinadora, Carme Bové.  Vam aprofitar per dinar junts. Esperàvem que vingués el cambrer a demanar-nos les postres quan em vaig adonar que era l’hora que m’esperaven els alumnes per comentar la prova. Em vaig presentar una hora més tard. Val la pena compartir la seva reacció. Aquí en teniu  el reportatge visual, gràcies a l’esforç de la companya que es va encarregar de entretenir-los mentre jo anava arribant:  cliqueu el mural

Les claus de l’èxit: compromís, acompanyament, diàleg, confiança, honestedat, afany de superació i, sobretot,  ganes de passar-s’ho bé. Evidentment, per les dues bandes, tant els alumnes com jo.

 

Fluint

De bhjoco, extreta d’http://www.morguefile.com/archive#/?q=flow&sort=pop&photo_lib=morgueFile

En el tercer trimestre vaig assumir un S2. Ja n’havia fet un en el primer trimestre.  Per tant, el repte era repetir-lo mirant de millorar els aspectes que havia apuntat en el dietari d’aula.  Vaig ser-ne incapaç. De fet, el propòsit es va mantenir en un parell de sessions. Desconec si per aquesta intenció li vaig donar un altre caire.

Vaig apostar perquè a cada unitat cada grup planifiqués un projecte, és a dir, acordés una situació que exigís la redacció d’un text de la tipologia que pensàvem tractar. Introduíem, d’una banda,  la varietat textual i, de l’altra, si l’alumnat decidia, el projecte esdevenia més creatiu i més motivador. Donàvem benvinguda a la incertesa. Pot ser font de conflicte entre l’alumnat, però en un grup ben cohesionat que accepten les propostes del docent com a reptes, els resultats són sorprenents. L’evolució de la unitat 3 n’és un bon exemple. Un cop cada grup l’havia presentat públicament, els demanava que cadascú redactés una primera versió del text. L’havien de publicar al blog. Aquesta versió ens podia servir per caracteritzar el tipus de text, per  comparar-lo amb un text model, per  ajudar a elaborar un pla de millora o bé per establir els criteris avaluatius. A partir d’aquest moment redactaven la versió final.

Vam mantenir la tradició d’altres cursos que  a cada sessió hi havia una parella d’alumnes que en redactaven l’acta. Aquest text era revisat pel professor i els autors s’havien de corregir les errades i explicar-ne el motiu. Vam  suprimir l’apadrinament d’errades dels cursos anteriors. Vam volem imposar l’apadrinament de fortaleses. Els alumnes havien d’escriure un comentari destacant de què se sentien orgullosos del seu text. Quant a les errades, havien de demanar ajudar per resoldre un error.

Vaig aprofitar la darrera unitat, la unitat 3,  per celebrar l’any Espriu. Com que havíem d’aprendre a elaborar textos explicatius, ens van servir per contextualitzar l’obra de l’escriptor però cada grup es va comprometre a elaborar un videolit.

Aqui teniu  les corresponents sessions, divides en les unitats del curs:

SessionsS22CURS2012-13 (2)

Ara bé, vaig ser capaç de mantenir el dietari del curs, és a dir, la posterior reflexió de cada sessió. Em costa saber els aspectes que he de tenir en compte per millorar. Miro d’etiquetar bé l’entrada per poder extreure possibles problemes per trobar-hi solució. Tinc la sensació que no me n’acabo de sortir. Ara bé, val la pena la laor perquè així faig pública la meva labor.  Verdejo amb la negociació. Per exemple, quan els vaig proposar que m’ajudessin a establir un sistema de correcció dels textos finals. Cada grup  en va proposar un de diferent. En aquesta situació no sé com ho he de canalitzar. De vegades, reculls les conclusions, els les agraeixes i resols que ho consultaràs  amb el coixí… Compto que deu ser perquè no m’agrada cap dels suggeriments.  El bram  ofegat de l’autoritat. De fet, no sé si vaig aconseguir dur-lo a la pràctica. No va caldre.

Em va costar valorar els textos que escrivien. Se’m fa difícil ser-ne objectiu. Quan llegeixo un text, sé qui l’ha escrit i em  pesa més el seu esforç. Mira de produir un bon text. Hi percebo alguna altra qualitat que em dificulta què ha de millorar o escriure un comentari que potser el decebrà. Aquest problema es va resoldre amb la coavaluació. Els companys poden ser més estrictes que el professor o bé en poden destacar fortaleses i febleses. L’autor accepta de bon grat la valoració del company. L’entoma més com un suggeriment que no pas com una crítica. Per això crec que ens hem de fixar més en el procés, tal com defensen alguns.  A més, hem de fomentar la confiança. Em ve al cap la cita de Ralph W. Emerson i les paraules d’un dels personatges de la novel·la de Pilar Jericó.

Aquí teniu les aventures i desventures del curs: dietariS22CURS2012-13

Pel que fa a l’avaluació, vam mantenir algunes activitats dels cursos anterior i en vam modificar-ne unes altres. Vaig prescindir de l’elaboració del portafolis en suport paper. Penso que el blog pot tenir aquesta finalitat i n’agilita el control. Ara bé hi hauríem d’incorporar més la reflexió. Vam modificar l’apadrinament d’errades, com he explicat més amunt. Obríem un consultori de dubtes perquè els companys proposessin com podien resoldre’ls. Però  no hi va haver gaire participació. Ara bé, les alumnes que van deixar escrits els seus dilemas, van confessar a final de curs que havien estat capaces de resoldre’ls pel seu compte. És una llàstima que la durada del curs no permeti que aquesta activitat esdevingui un hàbit. Només ho vam fer amb les errades de la unitat 1. Va fallar que destaquessin les fortaleses del seus textos. És per falta de tradició i per temor cap a l’autoconeixement.  Vam mantenir la redacció de l’acta de la sessió per part d’una parella d’alumnes i la posterior correcció per part del docent. Van mantenir l’estil dels cursos anteriors: la valoració final de la sessió. Reforçava i animava l’inici de la classe.  Ens va anar consolidant com a grup, ens va anar donant molta més confiança per afrontar qualsevol repte. És un aspecte que cal mantenir per a qui  se’n faci càrrec el proper curs. S’ha d’evitar que es deixi apoderar per l’amenaça de la prova final.

Com podreu comprovar en el document, l’avaluació continuada es va basar en una versió inicial d’un text i la redacció final, després d’haver-ne acordat els criteris avaluatius i haver elaborat una base d’orientació.

Aquí teniu les propostes que van servir per avaluar-los: avaluacio22CURS2012-13

Per acabar, he constatat que aquesta manera d’encarar tant el curs com les sessions ha rebaixat la meva autoexigència. Ja no pateixo si s’ajornen continguts. Entro a l’aula molt més tranquil i calmat. Gaudeixo més de la sessió i del grup. La clau és el constant diàleg i el fet de prendre decisions més col·legiadament. L’alumnat es responsabilitza més del seu aprenentatge i accepta implicar-se més. Finalment, has d’agrair que t’hagin ajudat a adoptar un nou canvi de mirada i a aprofundir més el rol d’orientador que no pas el de transmissor de continguts.

 

L’hora violeta

De wallyir, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/578756

Àudio de l’entrada. Cliqueu aquí.

Comenco aquest repàs del curs 2012-13 reflexionant sobre la modalitat a distància. Aquesta entrada clou una etapa que m’ha comportat  molta satisfacció i reconeixement. Ha suposat un vertader punt d’inflexió en la meva evolució professional. Ha estat una aposta i un mitjà per investigar i experimentar el que acordàvem en les reunions de coordinació, sobretot pel que fa a l’avaluació. El blog que va néixer per convertir-se en un entorn virtual d’aprenentatge,  on l’alumnat es podia descarregar les activitats de síntesi i les corresponents solucions per corregir i escriure comentaris per anar practicant l’expressió escrita, va esdevenir-ne en un altre que va servir per experimentar una correcció significativa i  l’autonomia d’aprenentatge. De fet,  s’ha anat perfilant de mica en mica en un pretext per plantejar reptes a l’alumnat per anar desplegant la seva competència digital i reflexiva.

La nova etapa va néixer al començament com una falsa experimentació sobre la correcció  per conscienciar l’alumne que escriure és un procés i, per tant,   hauria d’aprendre, aplicar i reflexionar estratègies o recursos  a cada fase.  Ara, ja desplegàvem recerques de tresor o aprenentatge per projectes. Tiràvem endavant projectes  molt més creatius, que ens exigia una tipologia que no recull  les programacions de la DGPL. Aquests són els projectes que vam anar desenvolupant. Teniu un document amb les activitats i les corresponents entrades,

curs 2010-11

1r quadrimestre: l’experimentació sobre la correcció significativa

2n quadrimestre: l’elaboració d’un tutorial de navegació pel blog

curs 2011-12

1r trimestre: elaboració d’un text sobre la modalitat a distància TASQUES 1R TRIMESTRE

2n trimestre: a partir d’una campanya de foment de lectura, organitzar un passallibres virtual TASQUES 2n TRIMESTRE

3r trimestre:  a la recerca en comú de dos autors per elaborar una ruta virtual TASQUES 3r TRIMESTRE

curs 2012-13

1r trimestre: elaborar una infografiar per socialitzar els llibres de text o bé preparar una presentació per convèncer de treballar sense llibres de text TASQUES 1R TRIMESTRE

2n trimestre: explicar un itinerari per visitar el lloc d’origen de cada alumne TASQUES 2N TRIMESTRE

3r trimestre: elaborar una presentació argumentant la rellevància política, econòmica o cultural dels Països Catalans. TASQUES 3R TRIMESTRE

Com vam treballar la correcció significativa? El blog es va destinar a l’activitat d’expressió escrita. Es va reduir a un sol text. A la primera unitat en feien la versió inicial i en el transcurs del curs l’anaven millorant fins que en la darrera unitat en presentaven una de definitiva, que els la corregia jo. Aprofitava el text inicial per extreure  errades per oferir una activitat de correcció: una adaptació de la subhasta. Era una activitat que els entusiasmava. A partir del curs 2011-12, ja vam incloure algunes tasques d’expressió oral també.

Fomentava l’autonomia per dues bandes. Rebien per correu electrònic les activitats de síntesi amb la solució. Quan s’acaba el període de la unitat, havien de presentar la unitat amb les graelles autocorrectives completes. En el blog, vaig anar implantant activitats que els demanés prendre decisions. Per exemple, vam acordar els criteris avaluatius dels textos entre tots i gràcies a les seves aportacions vaig elaborar unes pautes de revisió. Quan els ofereixes unes activitas en què els aprenents han de decidir són més estimulant tant per a ells com per al tutor.

Quant a l’avaluació, contemplàvem el procés. Per tant, avaluàvem al començament i al final. També vam fixar un dietari d’aprenentatge en què deixaven escrits els dubtes o les impressions de com els anava la unitat.  Ara m’adono que les preguntes del dietari era massa repetitives. A l’inici podien ajudar a com l’alumne podia preguntar-se pel seu aprenentatge, però més endavant els havia de deixat que fossin ells que es fessin les preguntes.

A cada edició —com podeu comprovar en els documentat adjuntats més amunt—,  distribuïa les diferents unitats amb una entrada en què incloïa les diferents tasques a desenvolupar. Finalment, havien d’anar configurant el seu quadern d’aprenentatge. En un principi, costava la navegació, però després s’hi anaven habituant.  Vaig començar plantejar tasques individuals i provant diferentes tipus d’avaluacions: autoavalució, coavaluació i heteroavaluació. Vaig desistir d’elaborar el contracte   perquè l’oferta trimestral va intensificar la variació de propostes didàctiques i havíem d’evitar que s’anessin repetint. De fet, anava molt bé perquè l’aprenent reflexionés què li havia suposat el curs.  Cada vegada vaig anar incorporant el treball cooperatiu per desenvolupar les tasques.

Què he après d’aquest experiència? D’una banda,  he constatat que el nostre rol com a formador és el d’orientar i animar. He  assumit un aprenentatge paral·lel als dels alumnes. M’han endinsant en el terreny de la intel·ligència emocional, cosa que em va proporcionar recursos per afrontar un parell de crisis familiars. De fet, en cada edició he estat testimoni d’alumnes que el curs es va convertir en un desafiament personal. Són herois quotidians. Cito un cas.  l’Ana, una afectada de fibromiàlgia, em va demanar certa flexibilitat en els terminis de les unitat perquè coincidien amb brots de la malaltia. Dubtava si seria capaç de finalitzar el curs. Va aconseguir acabar-ne cinc  i treure’s dos certificats de nivell. No podem menystenir el periple de cada alumne. Hem d’estar atents amb les seves biografies. De vegades, el curs pot suposar una taula de salvació, encara que el tutor els compliqui la vida proposant-los noves aventures. De l’altra, és molt més engrescador proposar reptes creatius tant per al formador com per als aprenents. Et modifica el concepte d’avaluació. Ja no pretens que resolguin un producte sinó que t’obliguen  a fixar-te  en el procés. A més, els alumnes et sorprenen. Prenen molta més responsabilitat del que fan, s’exigeixen  més.  A més, si saben que els valorarà un company. Volen ser capaços de resoldre la tasca. Hi posen la pell. Per exemple, una alumna va gravar un lectura d’un fragment d’una novel·la de la seva autora predilecta. Em va fer anar de corcoll per comprovar si s’havia editat una versió en català de l’obra. Em va confessar que s’ho havia passat d’allò més bé traduint el passatge.  La manera com els companys valoren els treball de l’altri mostren  respecte i comprensió. Els agrada —la gran majoria—  destacar-ne les fortaleses. Per tant, hauria d’adoptar aquesta visió positiva que es tenen.

Quins són els reconeixements?

Haver presentar el blog en dues edicions del Premi Espiral d’Edublogs.

Haver presentat com una bona pràctica en la I Jornada aprendre llengua en el s. XXI 

I la competència digital, què? from Consorci per a la Normalització Lingüística

( a partir del tall 0:45:53 )

 

Visca la Pepa!!

Sessió 18a amb l’S2.

Les adversitats es van transformar en regals o en oportunitats. La resiliència ataca de nou! Ahir no vam poder disposar de connexió, tot i que ho vam intentar. Mentre esperàvem que es descarregués l’entrada del dietari per llegir l’acta, es va activar una conxorxa per part d’un grup d’alumnes per fer-me sortir de l’aula. Quan vaig tornar, vaig constatar que no podríem disposar d’Internet. Anava a tancar l’ordinador, un alumne em va avisar que no l’apagués. De reüll, vaig observar que hi havia una carpeta nova a l’escriptori. Em van demanar que l’obrís. Es va activar aquest vídeo:

Quina sorpresa! Ara bé, a la resta ens va fer una gràcia… Ens vam quedar blancs. Els altres dos grups van emmudir perquè no es veien capaços de crear un videolit. Compto que es maleïen d’haver estat lents a l’hora de decidir el gènere literari.  Jo: m’havien desmuntat la sessió. Vaig fer el cor fort. Els vaig animar: “Segur que apujareu el llistó!” Tal com els havia avançat, haurien de dedicar la sessió a planificar el videolit. M’havia preparat unes preguntes de reflexió. No van caldre.  Ahir  els mateixos grups van conduir la sessió. Jo, de convidat de pedra.

El grup avançat va aprofitar l’estona de planificació per enllestir una altra versió. Es van tancar a l’aula del costat per gravar-se recitant el poema. Estaven tan engrescats que algú va suggerir si cantar-lo. Els altres dos grups, de fet,  ja tenien alguna obra pensada. Els del teatre van venir amb fragments d’Antígona. Els va costar idear el videolit. No veien com ho podien lligar. Al final, van acordar el fragment. Es van repartir els rols. Van acceptar la meva idea per introduir l’obra. Es van tancar a l’estudi de gravació, aula contigua,  i en van sortir entusiasmats. “Jaume, quedarà xulíssim. Ja ho veuràs.”

El tercer grup, després de superar algunes reticències, també es van anar engrescant. No sabien de quina obra podien interpretar.  Els vaig suggerir que adaptessin el conte de la sessió anterior. Van assentir. Continuaven encallats. Els vaig proposar que extraguessin alguna cita de cada episodi. Es van anar animant. Van confeccionar un guió il·lustrat. Vam anar apuntant a cada requadre la cita, la imatge. Finalment, van quedar per trobar-se dilluns a la tarda i muntar-lo plegats. Cadascú es va encarregar de buscar el material. En un moment, es van intercanviar adreces electròniques i mòbils.

Ho he de confessar: dec ser profe de la vella escola. Em vaig avorrir bastant, però vaig xalar observant els diferents grups. S’espavilen. És així com aprenen.

 

P… derivació!

De Robert van der Steeg, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/21046489@N06/4381843832

Sessió 14a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar l’acta de la sessió.

Vaig haver de preparar la sessió en cinc minuts. A més, vaig prioritzar la publicació del dietari de la sessió anterior, cosa que em va entretenir bastant. Vaig negociar si volien assistir a l’assaig de la colla castellera. Els vaig informar que dijous vindria la Toni a fer la sessió que havia de preparar. Per tant, ens dedicarem a la creació dels videolits els dies següents.

Vam aclarir els dubtes que s’havien reflectit en l’acta. De vegades, la deducció comporta algun risc. L’alumna que va prendre notes va apuntar les definicions de les explicatives i especificatives al revés. La culpa, un company. Defet l’embolic, vam continuar corregint els exercicis de relatius. Encara tenen interferències, però hi recorro per refermar l’ús dels relatius. Quan apuntàvem a la pissarra les solucions possibles, escrivia les que correspondrien en castellà. Cares il·luminades. Això ens va ocupar una hora de classe.

Per fer el dictat, vaig utilitzar el dossier de premsa de l’exposició de la Càbala i Espriu. Si  vam destinar la sessió anterior al teatre; en aquesta,  la poesia. Vaig aprofitar aquest text per introduir la derivació. Van classificar les paraules si eren primitives o derivades. En vam mirar una presentació. Finalment, vam repartir uns exercicis per fer a casa.

 

 

P… explicatives!

De Gareth, extreta d’http://www.flickr.com/photos/33286810@N00/13317153

Sessió 13 amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per  consultar la sessió.

Els vídeos que vaig  incloure en l’entrada de la sessió anterior ens van servir per introduir l’ús de les subordinades explicatives. N’he extretes de l’article d’Enric Gallén sobre la Primera història d’Esther. M’ha servit per fer una activitat d’observació i reflexió gramatical. En vaig donar una a cada alumne. Primera historia d’Esther i les explicatives Havien de trobar els altres companys que tenien la mateixa. Un cop formats els grups, els vaig demanar :

• que substituïssin la subordinada per un adjectiu —va costar  fer l’activitat i entendre per què—;
• què les emmarcava i  per què

Vam deduir quina era la diferència entre una explicativa i una especificativa. Els vaig recordar com es van enfadar dijous perquè de vegades els corregia l’ús dels pronoms compostos i d’altres acceptava que poguessin substituir el relatiu àton. Després, per practicar, cadascú va pensar-ne una. Van comprovar amb els companys si l’havien sabuda construir. En triaven una per a la posada en comú. En la primera vam descobrir que una alumna que és bígama perquè ha escrit la frase següent: L’Ana anirà amb el seu marit que és corredor als Alps. No me n’he pogut estar! Li he preguntat quants homes tenia a casa seva? Ulls com taronges i rialles.

Vam aprofitar aquest contingut per repassar com puntuem els incisos, els aclariments i les citacions textuals. Primer van apuntar quins signes obrien i tancaven, és a dir, per introduir informació addicional. Després vam fer un exercici, extret del llibre de Jaume Macià Lliguem mots. Finalment, vam explicar els usos dels signes de puntuació dobles.

 

P… relatius!

D’Eclèctica, extreta d’http://www.flickr.com/photos/21223234@N00/2664770225

Sessió 12 amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

La meva àvia exclamava: “la cabra sempre duu els genolls pelats” quan patíem algun tropell. Segons ella, Déu ens castigava per ser vanitosos.  Potser he pecat de supèrbia per com m’ha anat la sessió.

Hem llegit el dietari. Com ja és habitual amb la dosi d’optimisme en la valoracions dels alumnes, però avui el Jose n’ha escrit una que ens ha deixat tots aclaparats.  Agraïa que els seus companys fossin llapis i no pas gomes d’esborrar. Des que ho he llegit no m’ho he pogut treure del cap. Quan he escrit el comentari, he vist la piulada de Fátima Abril (@fatimabril) sobre l’entrada que havia publicat. La serendipia existeix! L’he recomanat en un nou comentari. Així doncs, ufanant-me de tenir tanta virtuositat a l’aula, em va sortir una classe pèssima.

Vaig voler aprofitar les definicions de videolit per repassar el concepte d’oració simple i composta; i pel que fa a la composta, coordinada i subordinada. Em semblava que era  la millor manera per introduir l’ús dels relatius. Després vaig continuar com ho faig sempre —sense èxit (?!)—:

• L’exercici d’inserir una oració dins d’una altra. Sempre hi ha alumnes que apliquen altres recursos de cohesió conjuncions coordinants o subordinats, prescindint del pronom de relatiu. Conflicte: has d’anar responent “bé, de dues n’hem fet una, però no l’has inclòs dins de l’altra” o bé ” bé, l’has subordinada però no la podem acceptar però no és del tipus que busquem”.
• Reflexió de què han fet? ” Les hem unides emprant un pronom de relatiu”  Bingo! Doncs, cal saber quants pronoms tenim. Per tant, els demano que busquin els que han sortit. Els apuntem i els expliquem. Mentre t’escolten i apunten, els vas observant.  Fan cares de desconcert. Vas comparant els dos paradigmes i els fas adonar de les diferències.  Cares de resignació.
• Un exercici de pràctica. Esbufecs.
• Un exercici més contextualitzat: completar els pronoms que falten en la biografia de Salvador Espriu. (Completar pronoms de relatiu S Espriu) Hauria d’haver donat pas del bloc per als videolits. En la posada en comú va servir per anar fer-los adonant de les pistes que ens proporcionen les dades biogràfiques (Les pistes de Salvador Espriu). Així ens vam anar distraient de la dificultat del contingut gramatical. Ja veus!  La dèria de fer servir el qual o la qual en comptes de que.  S’excusen que no saben fer les difícils. Quan els pregunto quines són. Arronsament d’espatlles. Potser la por de la incertesa i la temença de confessar que no s’aprèn si no hi ha dificultats?

“La cabra sempre duu els genolls pelats!”

 

P… videolits!

De Thomas Hawk, extreta d’http://www.flickr.com/photos/51035555243@N01/5210764466

Sessió 11a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió i l’opinió de l’alumnat.

De nou, de cap a la piscina. Ho confesso: en desconeixia l’existència. Convides una parella amiga a dinar a casa. Es retarden.  Mentre els esperem, la dona s’entreté amb el mòbil. Em pregunta: “Què és un videolit?”.  Arronso les espatlles. Marxen els convidats. Ha estat una trobada molt agradable. Ho aprofito per indagar sobre la paraula. Eureka!! Ja sé com enfilar la tercera unitat. L’hem de centrar en els textos explicatius.

Feia temps que hi donava voltes. Volia relacionar aquesta tipologia textual amb l’any Espriu. Tenia clar que en aquesta ocasió hauria d’oferir al grup les diferents propostes:

• organitzar una ruta literària per Arenys o bé muntar un itinerari per Castelldefels seguint la petja d’Espriu;
• muntar les activitats per a la cloenda —ai, que encara no els he dit res… Ja veuràs la quefa i les companyes… És el que té ser el noi de l’equip!
• donar llibertat perquè cada grup proposi un projecte per treballar el text explicatiu.

Així doncs, què i com hem treballat en aquesta sessió? Primer, calia donar per acabada la unitat 2. Per tant, elaborem un mapa conceptual amb el que hem après en aquesta unitat. S’hi atreveixen pocs a fer la posada en comú, però es va enriquint amb les diferents aportacions.  Trio tres continguts i formem el mateix nombre de grups. S’encarreguen de preparar les píndoles per a la unitat 2.

Els demano si volem mantenir el grup de treball. Assenteixen. No els exposo el dubte de la sessió (com hauríem d’encarar aquesta unitat) sinó que els formulo una pregunta: “Què és un videolit?” Tothom desconeix el concepte. Ens llegim l’entrada de Carme Bové (@carmebove) i mirem el videolit elaborat pel CNL de l’Hospitalet. Silenci respectuós. Em sembla que algú ofega l’emoció.  Després els demano que defineixin el terme. Cada grup n’ha de triar una per comentar-la.  Un grup ha optat per consensuar una resposta a partir de la definicions individuals. Va més lents, però paro l’orella en el debat que té. Discuteixen un dubte lèxic. La majoria intenta convèncer el company que obra literàtaria i poesia no és correcte: optes pel mot genèric o pel concret, cosa que obligaria a detallar més gèneres literaris.

Em sembla que ja saben què els proposaré. Els demano si s’atreveixen a crear cada grup un videolit. Ho accepten unànimament. Els suggereixo que cada document es pot centrar en un gènere conreat per Espriu. S’ho reparteixen.  El grup més democràtic entoma les escorrialles: el teatre. De moment, hem acordat que per a dijous cal que es documentin.

Improviso un dictat: he calculat a l’alça el temps de cada activitat. Trio un article de Sandra Hurtado. Mentre el comentem perquè el corregeixin vaig apuntat els continguts que haurem de treballar: derivació i composició, pronoms de relatiu.

Se’ns ha girat feina: a aprendre de videolits tots plegats, ells i jo.

 

P… perles!!

De notsogoodphotography, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/49512158@N00/6231468612

Sessió 10 amb l’S2. Cliqueu per l’enllaç per consultar la sessió.

Llegim l’entrada del dietari de la sessió anterior. Em disculpo. Reconec que no  va ser una sessió plúmbia. No les accepten. Es disculpa el grup.  Els presento el pla de la sessió.

Comencem amb la revisió de les errades dels textos inicials. Adverteixo novetats. Hi he inclòs algun fragment correcte. Comença a ser difícil pescar-ne. Bon senyal. Gràcies als seus suggeriments, apunto a la pissarra els erros més usuals. Els agrada que els doni pistes per localitzar les pífies. S’allarga bastant la correcció, però ho aprofitem per aclarir dubtes o per improvisar alguna explicació (perquè / per què / per a què). S’allarga, com sempre.

Tornem a compondre els grups de l’inici de la unitat. Els reparteixo un text model, segons el projecte del grup (horòscop, previsió meteorològica i una d’econòmica). Ho hauria d’haver fet en les primeres sessions.  Comparem la seva versió amb el text model.

Després elaborem una base d’orientació perquè serveixi de pauta per a la versió final. L’han de publicar al llarg del cap de setmana. En vaig sortir més satisfet en la unitat 1. Ara apunten indicadors repetits. Potser és perquè comencen a tenir-ne traça. En un moment la vaig poder publicar.