3a sessió amb el D. Volia fer una roda demanant-los com es van sentir quan van decorar el got, però em vaig decidir per una activitat més tradicional: la correcció d’errades dels manifestos. Dues constatacions: en vaig pescar ben poques i observant les seves valoracions, havien donat la màxima puntuació al company.   Això rutlla! En tot cas, els vaig haver de recordar que formessin un cercle. Tenim problema amb els que queden d’esquena a la pantalla. M’hauré d’enfilar i dirigir el canó cap a una paret. Les torticoli s’han de repartir.  Aprofito per demanar dos voluntaris: un per fer l’acta escrita i l’altre per a l’acta visual.  Per cert, m’agrada molt la idea del reportatge visual. Il·lustra força el desenvolupament de la sessió.

Em van anar bé fer el mapa mental del capítol 3 del llibre de l’Acaso. Vaig recordar el concepte de la classe com a reunió. Així doncs, negocio amb ells la sessió. Primer, rememorem què hem fet al llarg de les dues sessions anteriors. Els demano consell: s’estimen més continuar amb els altres dos blocs. Assenteixen. Després, els plantejo per quin volen començar. Eviten el bloc III.  Els explico que veuran els diferents exercicis per la pantalla. Així estalviem fotocòpies. Ho accepten. Farem els diferents exercicis, primer individualment, després contrastant-ho en petit grup.

Presento el primer exercici. Esbalaïment. Transcripció fonètica. Tenen l’oportunitat de passar de l’exercici.  Ara bé, haurem de respectar les persones que el vulguin fer. Només és una minoria qui el fa. Els altres rondinen. El Fran esbufega. Anem comentant els altres exercicis. Qüestionen la manera de corregir. No hi estan gens d’acord.  Ara recordo el comentari de la Lourdes en el seu manifest sobre el  suspens injust. Al final, el Fran esclata. Comenta que havia sortit molt content i animat de les sessions anteriors, però que ara s’havia desenganyat. Recordo quina és la finalitat de fer aquests exercicis.  Tant per saber si aprenem  com per poder millor, hem de fixar un punt de sortida. Accepta remugant.  Li proposo que canviï d’actitud. A més, li explico que altres persones han tingut la mateixa reacció en edicions anteriors. Finalment, van aprovar la prova. El desafio que si no passa, li hauré de retornar l’import de la matrícula. El Carles salta evidenciant que si sabessin fer els exercicis ja no hauria calgut que s’haguessin matriculat en el curs.

L’ordinador és intel·ligent. I sensible. Aprofita un moment de la discussió per actualitzar-se i apagar-se. He de suspendre la sessió. Falta un quart per plegar.  Surto abatut. M’afusellen per saber com els corregiré els comentaris que han deixat el cap de setmana.

KO

La Lourdes em proposa de muntar una castanyada. Ostres!! Em demana que ho escrigui en el blog. Avui he pensat millor que negociar-ho demà. Pot ser un dels reptes: serem capaços d’organitzar una castanyada espontània?  Practicarem l’habilitat de cooperar.

Mentre vaig en el cotxe, tinc una revelació. He d’agrair el Fran per la franquesa i la confiança. Si es va sentir tan còmode les primeres dues sessions això significa que la rEDUvolution funciona. Per tant, demà hi hauríem de reflexionar plegats què va significar el moment crític.

Anuncis