Àudio de l’entrada. Cliqueu aquí.

Comenco aquest repàs del curs 2012-13 reflexionant sobre la modalitat a distància. Aquesta entrada clou una etapa que m’ha comportat  molta satisfacció i reconeixement. Ha suposat un vertader punt d’inflexió en la meva evolució professional. Ha estat una aposta i un mitjà per investigar i experimentar el que acordàvem en les reunions de coordinació, sobretot pel que fa a l’avaluació. El blog que va néixer per convertir-se en un entorn virtual d’aprenentatge,  on l’alumnat es podia descarregar les activitats de síntesi i les corresponents solucions per corregir i escriure comentaris per anar practicant l’expressió escrita, va esdevenir-ne en un altre que va servir per experimentar una correcció significativa i  l’autonomia d’aprenentatge. De fet,  s’ha anat perfilant de mica en mica en un pretext per plantejar reptes a l’alumnat per anar desplegant la seva competència digital i reflexiva.

La nova etapa va néixer al començament com una falsa experimentació sobre la correcció  per conscienciar l’alumne que escriure és un procés i, per tant,   hauria d’aprendre, aplicar i reflexionar estratègies o recursos  a cada fase.  Ara, ja desplegàvem recerques de tresor o aprenentatge per projectes. Tiràvem endavant projectes  molt més creatius, que ens exigia una tipologia que no recull  les programacions de la DGPL. Aquests són els projectes que vam anar desenvolupant. Teniu un document amb les activitats i les corresponents entrades,

curs 2010-11

1r quadrimestre: l’experimentació sobre la correcció significativa

2n quadrimestre: l’elaboració d’un tutorial de navegació pel blog

curs 2011-12

1r trimestre: elaboració d’un text sobre la modalitat a distància TASQUES 1R TRIMESTRE

2n trimestre: a partir d’una campanya de foment de lectura, organitzar un passallibres virtual TASQUES 2n TRIMESTRE

3r trimestre:  a la recerca en comú de dos autors per elaborar una ruta virtual TASQUES 3r TRIMESTRE

curs 2012-13

1r trimestre: elaborar una infografiar per socialitzar els llibres de text o bé preparar una presentació per convèncer de treballar sense llibres de text TASQUES 1R TRIMESTRE

2n trimestre: explicar un itinerari per visitar el lloc d’origen de cada alumne TASQUES 2N TRIMESTRE

3r trimestre: elaborar una presentació argumentant la rellevància política, econòmica o cultural dels Països Catalans. TASQUES 3R TRIMESTRE

Com vam treballar la correcció significativa? El blog es va destinar a l’activitat d’expressió escrita. Es va reduir a un sol text. A la primera unitat en feien la versió inicial i en el transcurs del curs l’anaven millorant fins que en la darrera unitat en presentaven una de definitiva, que els la corregia jo. Aprofitava el text inicial per extreure  errades per oferir una activitat de correcció: una adaptació de la subhasta. Era una activitat que els entusiasmava. A partir del curs 2011-12, ja vam incloure algunes tasques d’expressió oral també.

Fomentava l’autonomia per dues bandes. Rebien per correu electrònic les activitats de síntesi amb la solució. Quan s’acaba el període de la unitat, havien de presentar la unitat amb les graelles autocorrectives completes. En el blog, vaig anar implantant activitats que els demanés prendre decisions. Per exemple, vam acordar els criteris avaluatius dels textos entre tots i gràcies a les seves aportacions vaig elaborar unes pautes de revisió. Quan els ofereixes unes activitas en què els aprenents han de decidir són més estimulant tant per a ells com per al tutor.

Quant a l’avaluació, contemplàvem el procés. Per tant, avaluàvem al començament i al final. També vam fixar un dietari d’aprenentatge en què deixaven escrits els dubtes o les impressions de com els anava la unitat.  Ara m’adono que les preguntes del dietari era massa repetitives. A l’inici podien ajudar a com l’alumne podia preguntar-se pel seu aprenentatge, però més endavant els havia de deixat que fossin ells que es fessin les preguntes.

A cada edició —com podeu comprovar en els documentat adjuntats més amunt—,  distribuïa les diferents unitats amb una entrada en què incloïa les diferents tasques a desenvolupar. Finalment, havien d’anar configurant el seu quadern d’aprenentatge. En un principi, costava la navegació, però després s’hi anaven habituant.  Vaig començar plantejar tasques individuals i provant diferentes tipus d’avaluacions: autoavalució, coavaluació i heteroavaluació. Vaig desistir d’elaborar el contracte   perquè l’oferta trimestral va intensificar la variació de propostes didàctiques i havíem d’evitar que s’anessin repetint. De fet, anava molt bé perquè l’aprenent reflexionés què li havia suposat el curs.  Cada vegada vaig anar incorporant el treball cooperatiu per desenvolupar les tasques.

Què he après d’aquest experiència? D’una banda,  he constatat que el nostre rol com a formador és el d’orientar i animar. He  assumit un aprenentatge paral·lel als dels alumnes. M’han endinsant en el terreny de la intel·ligència emocional, cosa que em va proporcionar recursos per afrontar un parell de crisis familiars. De fet, en cada edició he estat testimoni d’alumnes que el curs es va convertir en un desafiament personal. Són herois quotidians. Cito un cas.  l’Ana, una afectada de fibromiàlgia, em va demanar certa flexibilitat en els terminis de les unitat perquè coincidien amb brots de la malaltia. Dubtava si seria capaç de finalitzar el curs. Va aconseguir acabar-ne cinc  i treure’s dos certificats de nivell. No podem menystenir el periple de cada alumne. Hem d’estar atents amb les seves biografies. De vegades, el curs pot suposar una taula de salvació, encara que el tutor els compliqui la vida proposant-los noves aventures. De l’altra, és molt més engrescador proposar reptes creatius tant per al formador com per als aprenents. Et modifica el concepte d’avaluació. Ja no pretens que resolguin un producte sinó que t’obliguen  a fixar-te  en el procés. A més, els alumnes et sorprenen. Prenen molta més responsabilitat del que fan, s’exigeixen  més.  A més, si saben que els valorarà un company. Volen ser capaços de resoldre la tasca. Hi posen la pell. Per exemple, una alumna va gravar un lectura d’un fragment d’una novel·la de la seva autora predilecta. Em va fer anar de corcoll per comprovar si s’havia editat una versió en català de l’obra. Em va confessar que s’ho havia passat d’allò més bé traduint el passatge.  La manera com els companys valoren els treball de l’altri mostren  respecte i comprensió. Els agrada —la gran majoria—  destacar-ne les fortaleses. Per tant, hauria d’adoptar aquesta visió positiva que es tenen.

Quins són els reconeixements?

Haver presentar el blog en dues edicions del Premi Espiral d’Edublogs.

Haver presentat com una bona pràctica en la I Jornada aprendre llengua en el s. XXI 

( a partir del tall 0:45:53 )
Anuncis

Ahir, sessió de presentació per al nou alumnat de la modalitat a distància. Anem donant feina als sismògrafs interns.

D’entrada, ja m’havia adonat d’algunes contradiccions que cometia. No tenia sentit que em tornés ximple reproduint la documentació que l’endemà els hauria de passar a través del correu electrònic.  Això m’ha servit per establir el primer objectiu: suprimir les impressions en paper. En conseqüència, me les havia d’empescar per tractar les qüestions habituals, sense caure en la mania de les tedioses reunions informatives. Per tant, recordant sesions anteriors en què ja incorporava el que apreníem al taller de pràctica reflexiva, vaig muntar la sessió.

Els vaig donar cinc minuts perquè apuntessin les preguntes que em volien fer. Els vaig fer complementar les preguntes amb la persona que tenien al costat. Finalment, vam formar petits grups per triar-ne un parell. Mai no em deixa de sorprendre perquè mentre em passejava per l’aula observava com s’aclarien entre ells alguns dubtes. Fam fer la posada en comú elaborant un mapa conceptual a la pissarra.

Un cop fet això, els vaig repartir el mapa que havia elaborat prèviament. Potser algú s’esverarà perquè no segueix el criteri habitual, sinó que a la inversa. Cada nòdul s’acaba amb una pregunta. Mentre el preparava em va venir al cap aquest personatge. Vaig organtizar de nou  tants grups com qüestions. Cada grup s’havia d’encarregar de respondre una de les preguntes. Vaig percebre un petit murmuri. Els vaig fer adonar que en l’activitat anterior ja s’havien aclarit alguns dubtes entre ells. Vam assentir amb el cap. No els va quedar cap més remei que continuar la tasca. Vam fer una roda en què cada grup explicava la seva resposta.

M’hauria agradat explicar-los l’anècdota següent que me l’havia explicada la protagonista al matí.

El curs passat li van proposar de fer unes substitucions en un grup de ioga. D’entrada, s’hi va negar perquè se sentia incapaç d’assumir aquest encàrrec ja que va patir diferents operacions en la zona pèlvica Així doncs, es veia bastant limitada per afrontar la tasca. Tot i així, va acceptar.  Va confessar la seva limitació al grup. Les alumnes la van acceptar perquè temien que no tindrien cap més monitor.  Sabeu quina és la valoració que en van fer les dues bandes? Van aconseguir fer tots els exercicis que es proposaven, cosa que amb l’anterior professor no passava. Per què? Doncs es va crear una sinergia entre la monitora i el grup. Les alumnes van veure que la professora tenia unes condicions físiques molt similar a les seves. Per tant, es van adonar que si ella s’esforçava, també elles podien fer el mateix procés. Per la seva banda, aquesta amiga va veure que cada vegada adquiria més elasticitat i va resistir les objeccions inicials.

Al final els hauria demanat què en treien d’aquesta història. Aquesta narració ha servit per acompanyar l’excel·lent presentació d’Ana Basterra

<div style=”width:425px” id=”__ss_5718702″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra/mis-alumnos-y-alumnas-para-aprender-a-ser-competentes-tiene-que&#8221; title=”Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…” target=”_blank”>Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra&#8221; target=”_blank”>Ana Basterra</a> </div> </div>

És un bon material per respondre la pregunt: com trobo el camí per aprendre? cosa que amoïna qui s’estrena en la modalitat a distància.

Va ser una bona idea penjar el curtmetratge Validation, conegut gràcies a Fernando Justicia. Es notava qui l’havia vist per la bona predisposició que mostrava i com es va entusiasmar amb la sessió.

També em vaig adonar que en la primera posada en comú els diferents components del grup descobrien que eren companys però de graus diferents.

Atac de guardiolitis: els vaig calmar assegurant-los que si feien les activitats i les tasques del bloc assolirien el curs. Tot i que un va esguerrar l’arenga quan va preguntar que si se suspenia què passava. Li havia d’haver fet un ritual d’exorcisme per treure-li el mal fat del damunt. Em faltava l’ampolla de rom i l’havà.

Aquest matí ja he llegit els primer comentaris, boníssims,  i he rebut un missatge d’una persona que no sap si podrà seguir el curs, però que ha confessat que va valer la pena venir a la presentació.

No sé si… Teniu alguna pregunta més?