He d’agilitzar el dietari reflexiu si vull donar a l’abast. Així doncs, aquesta entrada concentra tres sessions. Ja em va passar el curs passat, la segona sessió, la més #rEDUvolutionària, me n’oblido de narrar-la. És la més fatigosa, però la més satisfactòria.
Ni fet expressament per reciclar-me amb els bàsics 1, però tinc un grup molt heterogeni. Visca la diversitat! És nombrós. Predominen llatinoamericans (tres cubanes, una parella veneçolana, un colombià, un bolivià, un equatorià, una peruana i dues argentines) i espanyols (dos gallecs, un castellà, un madrileny, una aragonesa, una extremenya i un andalús). També en tinc d’europeus (una francesa, un italià, una sueca i una parella russa), dos africans (un marroquí i un senegalès) i un asiàtic (kirsguí). La majoria tenen el castellà com a llengua materna o llengua segona; n’hi ha que tenen com a segona llengua l’anglès i la parella russa, ell xampurreja ben poc de castellà. Per tant, hi ha moments que les llengües vehiculars són tres.
2a sessió. Els va desconcertar que els agrupés per deduir els objectius comunicatius i els continguts gramaticals. Motiva els qui tenen l’espanyol com a primera llengua o té un bon nivell d’espanyol, però torba i angoixa els que entenen poc. Ara bé, estic content del resultat perquè es van adonar en la posada en comú que anaven confeccionant el material didàctic. Després es va adonar que els havia facilitat els recursos per demanar-se on viuen i el telèfon.
Després, tal com els havia avançat, ens vam enfrontar en el proper repte del projecte. Vam idear un obsequi per als visitants del futur esdeveniment: un got amb el nom, amb lletres retallades del diari —simulant un trencadís—, on van plantar unes llavors que els vaig regalar —un símbol de l’aprenentatge—. Es van obsessionar que els oferia marihuana. “María Acaso de la buena”, els hauria d’haver respost. Abans de marxar, els vaig formular una pregunta: quants barris té Castelldefels?
Tasques 2 i 3
3a sessió. Comencem amb una roda repassant els objectius comunicatius apresos en la sessió anterior o bé anticipant-ne el de la sessió. Va costar arrencar, però ens van anar sortint els números. Ens haurien de demanar l’edat. Els van anar deduint, després que els expliqués com fem les dues primeres desenes. Es van preguntar i donar l’edat.
Tot seguit, van contestar la pregunta de la sessió anterior. Venien ben preparats. Alguns se n’havien anat a l’Ajuntament a esbrinar-ho. Ens va costar acordar el nombre de barris. Vaig formar grups perquè recomponguessin el plànol del municipi. Així vam repassar el nom de cadascun dels barris. També ens va servir per saber-los situar i aprendre els adverbis i les locucions de lloc.
Els va agradar molt la sessió. Alguns em van venir a felicitar. En canvi, jo n’estava ben poc. M’havia deixat influir pel programa i no pas pel projecte. Em sento que falsejo la meva labor.
Tasca 4a
4a sessió. Vaig voler millorar la feblesa de la sessió anterior. Vaig apuntar quin era el repte: haurien de proposar els dies de l’acte. Per tant, sessió dedicada a vocabulari (estacions, mesos i dies de la setmana). Les estacions van servir per formar grups. Vaig aprofitar la posada en comú perquè deduïssin els mesos. Vaig apuntar els dies de la setmana. Ara cada grup podia suggerir els dies per celebrar el fòrum.
Els vaig proposar que elaboressin el cartell de l’acte. Primer, volia que fos una tasca digital, però vaig optar per tornar a aprofitar els diaris vells. Hi va haver alumnes que de seguida es van engrescar en l’activitat i altres que els va costar entendre-ho. Amb l’Olga i l’Andrey ens servim del traductor del mòbil o bé el Marat ens fa d’intèrpret, això si entén el meu anglès macarrònic. Els companys esperen que els imitin. Es concentren en la tasca i ignoren que els altres no han entès res. Pateixo una mica. L’Edgar em va preguntar per la meva frisança: amunt i avall rampinyant material, mirant de fer participar els passius. Se’m va fer etern, però val la pena quan observes el resultat.
Al final, van acordar quines podien ser les quinze localitats rivals en la cursa per l’organització del certamen. Farà falta negociar unes normes per anar eliminant-les; un dels requisits, l’acompliment de la tasca. Van pensar en llocs del seu país similars a Castelldefels. Al final, em vaig acomiadar de la Marcelle i el Marat: “It’s only a game”. “It’s only a game”. L’Aliou em va confessar resignat, abans de sortir de l’aula, que els companys havien ignorat la seva proposta. Es veu que és un refugi de francesos. Cada dia aterren avions carregats de turistes.
Tasca 5a
Per cert, ahir un parell d’alumnes els va caure la bena dels ulls. S’havien cregut que el projecte anava en sèrio. El Chema va declarar que s’havia entretingut cercant en l’ordinador, però li va estranyar no trobar res. Potser ara que hem posat les cartes sobre la taula serà més fàcil treballar l’aspecte lúdic del projecte.
la rebotiga 