20170216_155134.jpg

10a sessió. Comencem la sessió jugant a paraules encadenades. Primer, fem un parell de rondes encadenant l’última lletra. Com és habitual, notem el primer conflicte: algú enllaça el so. Després, encadenem l’última síl·laba. Havent assistit a un segon taller amb l’artista colombià Nicolás Paris, tinc clar que el cercle ha de ser la disposició inicial de l’aula.

A continuació, completem el relatograma. La casella és petita i ahir va venir gairebé tot el grup. Els darrers alumnes es van limitar a valorar la sessió. La majoria els va agradar, tot i que hi ha un parell d’alertes. M’imagino que són l’advertència que havíem de repassar els diftongs.20170216_113823

Aprofito la formació del cercle per organitzar dos grups. S’havien de comparar el dit cor. Així vam tenir l’equip del cor llarg i del cor petit. Vaig preparar un  dicciopinta amb diftongs.  Les instruccions eren si els sortia un verb l’havien de representar amb mímica; en canvi, si era un nom, l’havien de dibuixar. Si vaig formar dos grups era perquè uns endevinarien paraules amb diftongs creixent i els altres, decreixents. Es van divertir força. Tot seguit, els vaig demanar què tenien en comú les paraules del  seu grup. Així vam anar deduint els tipus de diftongs. Vaig voler experimentar una rutina de pensament. Vaig dividir parelles de cada equip. Una parella va haver de pensar en el color; una altra, en el símbol i una tercera, la imatge.

20170216_113505-1

Era el temps de dur a terme un descans cerebral. Vam provar de fer un nus humà. Tot el grup, amb les mans agafades, van haver de seguir la música mentre anaven passant d’una banda  a l’altra sense desfer-se.  Quan vaig parar la música, havien de retornar a l’estat inicial. Ho van aconseguit i jo vaig badar amb la càmera. Quan la vaig tenir llesta ja havia aconseguit tornar a la figura inicial. 20170216_110646

Vam completar l’anàlisi del llibre de Montserrat Roig i vam acabar amb la cerimònia de lliurament de cèdules i emblemes.

20170214_173621.jpg

Sessió 24. Comencem amb la revisió de perles. Sempre hi ha algú que et confessa que li agrada començar així. Cada vegada són més insubstancials. També vam haver de corregir el darrer exercici per reforçar la combinació binària.

Com que havien argumentat en contra al Twitter,  pensava que era l’ocasió per repassar les conjuncions. Vaig adaptar el joc de la mona. Cada grup tenia vint-i-quatre connectors. Els havien d’aparellar si eren sinònimes. Quan finalitzaven, les havien d’agrupar per formar els sis tipus que apareixen en l’apartat de Connectors del Centre de Redacció de la UPF. Em pensava que farien avia, però els va costar aparellar els diferents nexes. De totes maneres, en vaig quedar prou satisfet. Em va tocar anar passant pels grups per comprovar si aparellaven bé les cartes o per aclarir dubtes. En tot cas, vaig espatllar la posada en comú. Ho vaig aprofitar per ensenyar el recurs i per repassar els marcadors textuals.

Vaig haver d’ajornar —ja en van tres, de vegades— el descans cerebral i els tipus d’introducció i de conclusió. De moment, fa goig el pati de Twitter (#c2cast16). Han anat responent amb arguments contrari als dels companys. Ara veurem si els podrà servir a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

 

 

20170214_173003.jpg

9a sessió. Vaig decidir començar una activitat que potser era més idònia per a un descans cerebral que no pas com a escalfament. Es tractava que havien d’anar canviant de parella cada vegada que els avisava i havien de seguir les meves instruccions. Els indicava com s’havien de posar —sempre tocant-se (esquenes, culs, fronts, caixes toràciques, abdomens, espatlla dreta…)—, i havien de  riure amb una de les vocals tòniques. Així les vam repassar.

Tot seguit, com és costum, a omplir el relatograma. Com sempre, majoria absoluta.

20170214_102129

De totes maneres, algú indica que la rutina de pensament que vam practicar els va agradar.  Precisament, vam recordar els titulars, cosa que em sembla que ho van agrair tots els que no van poder venir dijous passat.  Vaig formar grups de quatre. Van haver de resoldre tres exercicis d’accentuació: primer en grup, després en parelles i finalment individualment. Vaig comprovar que els alumnes se sorprenien d’haver fallat molt poc, tot i que van expressar el malestar que els ocasionava la dificultat d’aquest contingut. El Manolo va suggerir que hauríem d’haver repassat abans els diftongs —ja em torno a saltar la seqüència…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat organitzar un descans cerebral. Aprofitant els grups de l’activitat anterior, van haver de formar figures. Havien de pensar en una paraula que tingues tantes lletres com components dels grup. L’havien de representar mímicament als altres companys perquè endevinessin la paraula. Els va costar una mica entendre la dinàmica, així que els vaig posar un vídeo musical. La Paola va esclafir a riure: “Jaume, has encertat amb la cançó!” Els grups es van lluir a l’hora de representar la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vaig haver d’ajornar l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Vam acabar lliurant cèdules i emblemes.

 

20170214_181249.jpg22a sessió. Primera sessió que vam començar sense perles.  Ho vaig substituir fent un parell d’exercicis per repassar la combinació binària de pronoms.  Tot seguit, vam començar a treballar l’estructura d’una argumentació a través de Twitter. Els alumnes van escriure quatre piulades. En una primera plantejaven què defensaven del seu sector. Van destinar les altres tres a justificar-la.

Finalment, vam dur a terme l’activitat ajornada en la sessió anterior. Vam repartir les preguntes, extretes del Centre de Redacció,  que ajuden a analitzar la situació per planificar un text.  Vam mirar d’agrupar-les i a quin element textual corresponia. Temia que no es repetís el caos que es va produir en la sessió anterior. Finalment, els vaig demanar que en triessin una de cada apartat per reflexionar en el futur article d’opinió.

img-20170207-wa0003-1

 

20170209_152939.jpg

23a sessió. Vam reprendre l’hàbit de les perles. Vam corregir una de les actes més originals. Sempre passa: algú escriu una acta bastant original. També vam posar en comú els exercicis per refrescar la combinació binaria.

Vam mirar de conèixer els tipus d’arguments que podem justificar una tesi. Com és habitual,  em vaig fer un embolic a l’hora de formar parelles. Havien d’unir la tesi amb el corresponent argument, tot i que havia adaptat l’activitat en grups de quatre.   Resolta la pífia els vam comentar en veu alta.  Volia aprofitar les piulades que havien escrit en la sessió anterior. Poca participació. S’esperaven que els demanaria que en triessin una per analitzar el tipus d’argument.  En canvi, jo els vaig demanar que a partir de l’argument seleccionat el desenvolupessin amb un dels quatre tipus. Havien de formular una analogia, una causa, un exemple o reforçar-lo amb alguna autoritat. S’hi van estar estona. Vaig descobrir que volien elaborar-ne un de cada tipus. Només em venia al cap un extracte d’APM.

Els vaig demanar que ara responguessin un argument de tres companys diferents en negatiu. Una alumna: “Ah, vols que contraargumentem, oi?” Nova regressió apemiana.

 

20170202_175512.jpg

20a sessió Vam començar revisant les errades de l’acta de la sessió anterior. Tot seguit, vam posar en comú l’exercici que vaig improvisar perquè acabessin consolidant la diferenciació del complement directe i l’indirecte. Va caldre que repasséssim les formes dels pronoms que substitueixen aquests dos complements.

Urgia una ruptura. Vaig improvisar un descans cerebral: l’activitat que havia plantejat d’escalfament en el grup anterior.

Vaig haver de recórrer al que ens va quedar pendent en la sessió anterior. Vam mirar de recuperar una tasca del trimestre anterior: ajudar al nostre rei en quin àmbit s’ha de salvar de les retallades pressupostàries. Així doncs, calia recordar quin àmbit havien defensat i quins arguments havien exposat en una piulada.  Tothom va consultar el seu perfil de Twitter per recordar què n’havien opinat.  Ens van fallar els partidaris de l’àmbit de seguretat.

20170202_180558.jpg

21a sessió. De vegades la inspiració falla. Em sembla que vaig haver de preparar les sessions d’aquesta setmana a preu fet.

Perles.  Reforç de l’ús de la preposició a per entretenir-los mentre m’entrevistaven. Em vaig adonar que van fer l’exercici en un tres i no res. No es volien perdre l’entrevista. Van parar l’orella, els molt podrits.

 Com que hem de redactar un article d’opinió, vaig plantejar repartir les preguntes per analitzar la situació abans d’escriure. Em semblava que si dúiem a terme aquesta activitat de forma col·lectiva podia servir com a descans cerebral. No pots donar gat per llebre, com veurem en una futura reflexió. De moment, la vaig haver de reservar.

Havíem de mirar si podíem adaptar el joc de Magic, the Gathering al nostre projecte de Bestiari s. XXI, tal com em va suggerir Pere Cornellà. Vaig aprofitar com a material l’entrada de Viquipèdia. Em semblava que era idònia per aplicar-la amb l’estructura cooperativa del puzle (o trencaclosques). Va fallir tant en el primer nivell com en el segon. Es van esverar perquè no entenien res. Abans que no perdéssim la calma, vam poder apuntar algunes conclusions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

20170209_152053.jpg8a sessió. Vaig recuperar les activitats que havia preparat per treballar l’accentuació amb Els  Viatgers.  Com a escalfament, cada alumne havia d’endevinar què els havia enganxat al front.  Ens va servir per introduir el vocalisme tònic català.  Una ensopegada. Em van demanar si disposaven les cadires en cercle. Els vaig respondre que no calia perquè s’haurien de moure per l’aula. Els hauria d’haver respost afirmativament ja que he començat a crear un hàbit per transformar l’espai.

 

Tot seguit, vam continuar amb el relatograma de la sessió anterior. Per majoria aclaparadora, el contingut gramatical. Ara bé, la Nora va destacar l’anàlisi dels contes. El seu tenia suc Ramona Ventura és convidada en un tec de germanor i admira com els lletraferits de l’any de la fam es fan la llesca mútuament. Li va encantar, tot i que en devia desconèixer el context històric i cultural. Reconforta quan el grup et dóna llum verda.

20170209_102351-1

Per treballar les regles d’accentuació, els havia preparat un joc d’agudesa visual. Com que el grup no és gaire nombrós, vaig pensar que ens seria més còmode disposar les targetes a la suposada taula del profe. Es va produir un fet revelador. Les alumnes van passar de regles de joc. Es van posar a aparellar paraules com unes esperitades, prescindint dels companys, que es van situar en un racó fent petar la xerrada. Què hi dirien Montserrat Roig o Maria Mercè Marçal?

20170209_102136.jpg

Un cop deduïdes les regles d’accentuació, els vaig dividir per parelles. Cadascuna havia de confeccionar un titular amb les regles d’accentuació: un per a les agudes, un altre per a les planes i un tercer per a les majúscules. D’entrada, els va costar entendre la rutina de pensament. Abans ja havien rondinat pel que fa a reconèixer les vocals tòniques (les es i les os). Ben aviat, se’ls va despertat l’enginy.

Em vaig saltar l’ordre de la sessió. Havia ideat una petita celebració pel lliurament de les primeres cèdules erroristes com a descans cerebral. Però vaig prosseguir enllestint l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Ara tocava que contextualitzessin el conte: marc espacial i temporal.

Per acabar, abans de dur a terme el lliurament de les primeres cèdules, m’havien d’ajudar a triar l’ambientació musical.  Primer, van escoltar els tres fragments que havia triat:

Un cop vam tenir la banda sonora del moment, vaig oficiar el primer lliurament de la cèdula i l’emblema.

Aprofito l’avinentesa per agrair l’orientació i el suport de Natxo Maté i Puig.

20170207_170036.jpg

7a sessió. Vam començar la sessió rememorant quan teníem vint-i-quatre anys, edat en què Montserrat Roig va publicar el seu recull de contes.  Vam prosseguir, com és el costum, amb el relatograma. Resultats variats.

20170207_100039-1

Tenim una valoració negativa. L’alumna no va saber veure la construcció del poema. Em va costar explicar-ne el sentit. En canvi, destaca que l’activitat de transformar una de les oracions li va agradar. De fet, van posar en pràctica de manera informal continguts gramaticals. Per això em va entusiasmar el taller de María  Salgado.

Vaig idear un detonant per presentar l’ortografia de l’article determinat.Van escriure  el seu nom en un paper i els vaig recollir. Cares d’estupefacció. Vaig formar dos grups per aplicar l’estructura cooperativa del puzle. Cadascú tenia un cas. Els havien d’explicar abans que fessin dos exercicis. Un grup van seguir les meves instruccions mentre que un altres s’anaven intercanvien els documents. Tot seguit, van fer els exercicis i el van posar en comú amb el grup. Aplicàvem una segona estructura cooperativa, la del llapis al mig. Vaig repartir a l’atzar els paperets del principi. L’havien de dir en veu alta amb l’article.

Per girar full, havia pensat que escoltéssim la cançó de Cristina y Los Stop. Era una manera divertida de recordar el poema de Maria Mercè Marçal i per introduir el descans cerebral. Drets, en cercle, cadascú va pensar en un do que agrairia a l’atzar i el va representar amb mímica. La resta l’havíem d’endevinar.

Finalment, cadascú va anar relatant breument el seu conte de Molta roba i poc sabó i en va proposar el tema.