IMG_20160721_153037

Vam arrencar el darrer tram d’una manera bastant disruptiva. Va ser una declaració de guerra  en contra de l’aprenentatge formal i  de l’avaluació certificadora —Hugo Pardo Kuklinsky, on et puc deixar el meu CV? Si més no, era mantenir a ratllar el pànic per la prova i el certificat i evitar que malmetés tot el que havíem aconseguit en els dos trimestres anteriors (1r i 2n trimestre) : la confiança en el grup per generar coneixement plegats, és a dir, aprendre els uns dels altres prescindint de continguts.  De totes maneres, ideant el Projecte Mínim Viable per desenvolupar en aquest tram de curs, vaig mirar que els objectius no es distanciessin gaire dels de la prova: presentar-se, escriure un article d’opinió, participar en un dietari, opinar sobre herois i cloure La vinya literària.

IMG_20160404_142901 (1)

Vam  començar amb una activitat lúdica com a detonant: el baròmetre. S’havien de posicionar segons si les seves expectatives eren aprendre llengua o bé aprovar un certificat. M’hauia d’haver quedat amb la imatge del resultat perquè alguns que van triar aprendre la llengua, després han mostrat el seu individualisme. Vaig organitzar un brindis, com el primer dia del segon curs d’Erin Gruwell. Tothom va oferir un parlament per agrair que havien aprovat. Això sí, per formular l’agraïment, havien de trepitjar un model de prova. Així vaig que tots participéssim en un ritual per desacralitzar la prova.

16 - 1

16 - 2

imatges cortesia d’Ana Chacón Gallardo

Vam aprofitar en la següent sessió de plantejar un parell de tasques que ens servissin d’avaluació inicial perquè els alumnes es fessin conscients del seu punt de partida. Van haver de participar en un procés de selecció per formar part de l’Escola d’Herois.  Havien de gravar un vídeo explicant perquè hi volien ingressar i quin poder tenien. Com passa sempre, alguns alumnes  avergonyits i d’altres ben desinhibits; els resultats, sorprenents. Una sessió esbojarrada, però veus cares somrients i de gaudi. D’altra banda, els vaig demanar  que escrivissin un text responent a la pregunta: Si eren herois per un trimestre? 

Havia previst que les heroïnes esdevinguessin les unitats didàctiques i que finalitzaríem cada unitat amb alguna perfomance homenatjant la personalitat estudiada i amb un joc, elaborat per companys del mateix grau, però del primer trimestre.No obstant això, el curs es va concretar en la lectura col·laborativa del llibre d’Anna Vives i Francesc Miralles. Vam llegir l’article de Saïd El Kadaoui Moussaoui. El món d’ahir. Aquest text model  va servir per conèixer què havia de millorar cadascú del seu  article d’opinió.  Van enllestir -ne una altra versió. La seqüència  va continuar amb la planificació d’un article d’opinió. Vaig seguir bastant el que havia treballat en el C2: tria del tema i justificació, planificar tesi i arguments, contrastar idees amb altres lectors… Finalment, cadascú va triar una de les heroïnes. Cada grup va haver de preparar un elevator pitch defensant el seu personatge. A partir de les intervencions, vam elegir la padrina del curs. El grup de Janine Shepherd va aconseguir que el seu personatge fos el més votat. També vam acordar que escriurien en grup un article d’opinió amb el títol La lliçó de… Havien de donar a conèixer a la resta d’alumnes del Servei la seva heroïna amb un apunt al blog. A més, vam escriure un missatge electrònic convidant el personatge i plantejant-li cinc possibles preguntes.

Quant a La vinya literària, calia concretar com el desenvolupàvem en aquest trimestre. Havien apuntat organitzar un tast i una perfomance. En principi, havíem reservat la darrera sessió abans de la prova per anar a celebrar un tast. No vam preveure que podia haver-hi companys que fossin abstemis, com va passar. Vaig patir una lumbàlgia inoportuna la setmana del tastet. Així que el vaig substituir amb la tria d’una desena de poemes quan vam tenir acordada quina seria la nostra participació en la cloenda d’enguany.

(vídeo cortesia del SLC de Castelldefels)

Tal com he comentat més amunt, vaig voler experimentar la performance com a recurs didàctic- A banda de les que hem anat detallant, vam  provar el #ritualImelda, inspirat per Jordi Ferreiro. Cadascú havia d’esquinçar el full de la prova model escriure-hi com foragitaria la prova. Havia de plegar ben petit i dur-lo una setmana a sobre. Per reviure tot el que ens havia impactat del llibre Si creus en mi, et sorprendré, cada alumne va haver d’escriure una paraula sense veure-hi i seguint el traç que li marcava una altra persona a l’esquena. Vam aprofitar el Dia Mundial del Joc per repassar amb els jocs dels companys i com que vam constituir  els grups per acomplir les tasques finals, vam confeccionar una estructura amb les varetes que van guanyar el trimestre anterior.

IMG_20160408_200031

13735558_1794075537504028_7025163220055582470_o

13423857_1778476192397296_2610381842794385363_n

Vam acordar que cada dia recordaríem la sessió anterior redactant-ne l’acta, només en 21 paraules. Primer, l’escrivien individualment i després la posaven en comú en petits grups. L’atzar, però, era l’encarregat de designar l’acta publicada.

Hi havia encara alguns alumnes que els sobtaven les performances. S’esperaven un model més tradicional d’ensenyament, tot i que sabien reconèixer la intenció de l’acció (experimentar aprenentatge) s’esperaven l’assoliment d’uns continguts o bé que els transmetés aquesta obligació. És l’eterna disputa entre aprenentatges formal i informal. A més, l’amenaça de l’examen no ajudava a trencar prejudicis. Per tant, finalitzo l’experiència satisfet dels resultats, però amb certa frustració. Tinc la sensació que no he sabut ajudar a tot el grup.

Anàlisi DAFO S31516

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

2015-07-30 13.55.51

IMG_20160714_000050

Divendres vaig oferir una xerrada per a la Xarxa d’Intercanvi de Begues, arran que el nostre municipi va participar en la campanya Liceu a la fresca, projecció a l’aire lliure de l’emissió  en diferit de l’útima representació de La bohème de Giacomo Puccini. Com que fa dos anys ja en vaig fer una, em van suggerir que en plantegés una altra. Així que vaig  proposar d’analitzar quatre protagonistes puccinianes.

 

D’entrada, vaig presentar el compositor com un possible accés per a qui es vulgui aficionar a l’òpera. És un autor molt popular. N’havia preparat unes mostres per comprovar-ho més endavant. Ara, els vaig advertir que com  en qualsevol autopista catalana exigia un peatge. Vaig repartir mocadors kleenex.La majoria de les obres giraven al voltant de l’amor, però tràgic. Com va avançar Carolina Rosich moments previs a La bohème, les seves obres tenen un desenllaç tràgic. Puccini és el president de la lliga antispòiler.

IMG_20160715_203557

Vaig plantejar el primer enigma de la tarda. Què hi tenia veure Marilyn Monroe i Tina Turner amb la nostra xerrada? Les respostes van ser prou enginyoses: les protagonistes eren ingènues, com l’actriu,  o bé de caràcter o patidores, com la cantant. Els vaig animar a treure’n l’entrellat al final de la xerrada.I vam prosseguir amb el test de cultura popular pucciniana. Havia previst visionar quatre fragments famosos, però la tecnologia em va fer una mala passada. Només vam poder escoltar l’ària O mio babbino caro mentre contemplàvem escenes de la pel·lícula Una habitació amb vista.

Tot seguit vaig apuntar alguns tòpics que són recurrents. En primer lloc, sempre hi ha personatges que són fidels, malgrat les vicissituds que pateix la protagonista. Per exemple, Suzuki a Madama Butterfly o Liù a Turandot o bé tota la colla de bohemis que es desviuen per salvar la moribunda Mimí. La majoria de les trames giren al voltant d’un engany o d’un ardit de què en seran víctimes. Manon Lescaut enganya Geront, tal com es deslliura Mussetta del seu protector. Tosca i Mario seran abocats al pla maquiavèlic de Scarpia. Turandot haurà d’entomar, sí o sí, el repte de Calaf. Fins i tot Mimí descobrirà d’esquitllentes que Rodolfo li oculta la malaltia. Puccini va recórrer a la contraposició com un recurs musical per accentuar la tragèdia, també a l’hora de perfilar els personatges. Liù és l’esclava abnegada i amorosa mentre que Turandot per culpa de la por que no es repeteixi l’engany a la seva avantpassada es nega a saber què és aquesta emoció. Scarpia és un pervers depravat mentre que Mario Cavaradossi és un pintor romàntic que lluita per un valors.Finalment, les òperes puccinianes són desmesurades: l’orquestració, el sentimentalisme…

Podem considerar l’autor de femenista? En absolut, però sí que ens pot recordar el punt de vista de cineastes com Pedro Almodóvar o George Cukor en què perfilen molt més les protagonistes que no pas els personatges masculins. Observarem en aquestes protagonistes una autèntica transformació: la candidesa inicial esdevindrà en  un magistral patetisme.

Volia que comprovéssim com aquestes línies es reflectien a Manon Lescaut. Havia triat tres extractes perquè notessin l’evolució de la cortesana: el duet del primer acte, típic en totes les quatre obres.Recorda molt el duet de La bohème. Només vam poder escoltar l’ària de l’acte final: Sola, perduta, abbandonata. Tots, el cor en un puny.

Amb la gracieta de l’enigma inicial, em vaig saltar l’odre cronològic de creació  de les òperes. Ara era el torn de Madama Butterfly. Vam poder escoltar només dos del trio de fragments seleccionats: Un bel dì vedremo i Con onor muore. Com que vaig acusar Puccini de sàdic emocional, vaig ordir una tècnica per alleugerir-nos del pes emocional que ens crea l’autor italià. Vaig recordar com la dinya Mimí: just en el moment que es gira Rodolfo. Un altre exemple, quan Cio-Cio San canta que un dia tornarà el seu home. Tothom sap que trigarà a venir i que si arriba aquest dia serà funest per a la protagonista, excepte ella. A més, quina paradoxa!! Dos casos de maltractament narratiu  en què l’home substitueix la identitat de  la víctima per animals alats, símbol de llibertat. En aquest cas, les papallones; a La plaça del Diamant, els coloms. Així doncs, vaig repartir candeles en forma de papallones i unes agulles de cap. Vaig demanar a l’audiència que anés clavant l’agulla a l’espelma cada vegada que notés una emoció punyent mentre escoltàvem cantar Victòria dels Àngels.

IMG_20160715_203521

Ara era el torn de Tosca. Em va doldre perdre`ns el Te Deum. L’havia seleccionat com exemple de combinació d’erotisme i religió. Escoltes aquest passatge i se t’encén la sang. Quasimodo i Josafat es queden curts davant el desig del malvat Scarpia. Vam poder contemplar l’expressió facial de Maria Callas entonant Vissi d’arte, vissi d’amore. Va ser incapaç de visionar el final d’aquesta obra, quan Tosca descobreix l’última barrabassada de Scarpia. L’afusellament ha estat real i no pas fictici com li havia fet creure el sàtrapa.

Finalment, m’hauria agradat que escoltessin Montserrat Caballé interpretant Liù, per poder comparar-la encarnant la gèlida princesa. Malgrat que sigui un personatge secundari, em sembla que l’esclava guanya per golejada. Té els fragments més emotius i aconsegueix que el public tingui tírria a Turandot. És una histèrica, com Salomé. Per cert, Calaf és un maritxul·lo, com el qualificaria Bel OlidNomés viu entestat a aconseguir la preuada princesa, sense tenir en compte les conseqüències del seu desafiament: tortura i mort de Liù, el pare sense pigall i tot el poble de Pequín escagarrinat.

Abans de cloure l’acte, vaig repartir els quatre títols per la sala i els vaig deixar una túpper amb vuit fotografies retallades. Les havien d’unir i relacionar-les amb les obres de Puccini. Vaig triar quatre escenes de les pel·lícules Allò que el vent s’endugué, Històries de Filadèlfia, Belle de Jour i La ciociara i quatre personatges públics: la reina Letizia, Jorge Fernández Díaz, Isabel Preyler i Elvira Fernández Balboa. Sabríeu com relacionar-los?

https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fxarxaintercanvi.begues%2Fposts%2F662972100525857&width=500

2

Havia planificat mínimament un curs que seguia les mateixes premisses de l’any passat. Si en l’anterior edició descobrir la identitat d’un veïns havia estat el pretext  per introduir la ludificació, enguany aprofitaríem la commemoració del naixement de Ramon Muntaner. Elaboraríem un joc de l’oca per jugar-hi l’últim dia.  Tal com es pot observar en el Projecte Mímim Viable, tenia molt clares les primeres activitats detonants, vinculades a la lectura de la Crònica. Ara bé, havia apuntat diferents possibles tasques per anar desenvolupar al llarg del curs i que ens servís per temporalitzar-lo en unitats.

IMG_20160719_111735

Vaig mirar de seguir el prototip, però es va anar modificant per diferents motius.En primer lloc, per bastir la línia de temps calia acordar una fitxa de lectura perquè cada alumne pogués compartir la trama del seu capítol. La revisió textual ens va ocupar pràcticament el primer trimestre. Trobar una aplicació per construir la línia de temps es va convertir en una empresa àrdua. Es va allargar un trimestre més.Quan en trobàvem alguna que ens semblava idònia, l’opció col·laborativa era de pagament o bé a l’hora de construir-la esgotàvem les opcions de prova gratuïta.

En el segon trimestre vam comptar amb Anna Puig i Sànchez,  alumna de pràctiques del Màster en Ensenyament de Català com a Primera o Segona Llengua, en què va liderar la unitat d’idear un joc. Vam acabar la unitat muntant dos productes finals: el joc de cartes Vet aquí una crònica! —una adaptació del joc Érase una vez—  i el corresponent tutorial. Va ser un projecte en què cadascú individualment va crear una carta de cada tipus, a partir del seu capítol de la Crònica. Després vam acordar l’estructura de les instruccions. Es van organitzar petits grups que van assumir una de les parts. Finalment, cada grup es va encarregar de gravar el seu apartat.

IMG_20160211_210228

Vam prosseguir el curs escrivint un article d’opinió i relatant diferents esdeveniments. Pel que fa a l’article d’opinió, vam aprofitar Twitter, que havia generat expectació, per planificar el text (difusió del tema, arguments, contraarguments…) i per difondre’n la versió final tant de l’article d’opinió com per al text que van escriure a començament de curs. Quant als textos narratius, van explicar els moments més memorables del curs que ens van servir de base per elaborar un relat de marca per practicar la narrativa digital i vam redactar col·laborativament dues notícies per ser publicades en la pàgina de Facebook del Centre: les cròniques d’una representació teatral i de la xerrada de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Quines són les activitats i tasques relacionades amb Ramon Muntaner?  Com a detonant el primer dia, vaig presentar una dotzena de pistes que havien de servir per introduir l’autor i la celebració del seu naixement. Vaig obsequiar els alumnes amb una candela. A sota, tenien el número de capítol de la Crònica que haurien de llegir. Tal com he explicat més amunt, la lectura del capítol va servir per completar una fitxa de lectura, per crear una casella del tauler del joc de l’oca i per inventar les cartes del joc Vet aquí una crònica!. A més, vam adaptar la tasca final de la unitat 1 del Dossier, intervenir en una taula rodona. Cada alumne va triar un rei del Casal d’Aragó. S’havien de convertir en secretaris reials que tenien una missió. Havien de convèncer Ramon Muntaner perquè entrés a  treballar a la Casa Reial. Després, vam mirar de representar la mata de jonc amb un mòbil, confeccionant amb plats de plàstic i llana. Una de les activitats que va entusiasmar va ser el concurs que vam improvisar per triar na Mercadera, protagonista d’un capítol. També va engrescar la subhasta que vam organitzar per resoldre errades dels resums o bé organitzar dos grups per competir amb els noms d’aragonesos i angevins.

IMG_20151103_210856

Twitter es va convertir en un recurs didàctic.  Per exemple, el concurs de na Mercadera va ser a través d’aquesta xarxa. Els alumnes van divulgar la seva candidata ( tan podia ser un personatge real o fictici que recordés l’aguerrida pagesa). Ara bé, gràcies a aquesta aplicació es va aconseguir trencar l’empat amb les dues finalistes. D’altra banda, vam planificar l’article d’opinió a través de piulades: primer, el tema; segon, fonts per documentar-se; tercer, arguments; plantejant arguments en contra a un company… A més, evitava que la sessió es convertís en tediosa. En cas d’espessir-se l’ambient, proposava alguna activitat tuitera i augmentava l’interès dels alumnes.

Una de les claus de la implicació dels alumnes des del primer dia de curs és el pla d’acollida. Llegir les experiències de companys seus del curs passat els va convèncer que valia la pena apostar per un curs disruptiu. A més, es van conèixer en la Cloenda i van jugar a  Vet aquí una crònica! Havíem previst estrenar el joc de l’oca però una ventada va destarotar el tauler. Per tant, vam haver d’activar el pla B.

Finalment, si valorem l’experiència  seguint l’anàlisi DAFO, es repeteixen les mateixes valoracions del curs passat. D’una banda, caldria replantejar-se l’administració de la prova. És contradictori que el curs fomenti l’aprenentatge en grup i que s’estimuli la construcció d’una intel·ligència grupal perquè al final l’alumne hagi de demostrar les seves capacitats individualment. Crea certa ansietat i malestar entre tot el grup quan s’acosten les dates de la prova. Ensorra en un tres i no res la feinada. D’altra banda, el nombre d’alumnes del grup impossibilita una revisió editorial dels textos. Per evitar-ho, he mirat de proposar activitats col·laboratives de redacció. De totes maneres, els alumnes continuen reclamant la supervisió final del professor. Això també dificulta l’autonomia lingüística dels alumnes. Només es fixen en l’apartat de correcció i obvien altres aspectes textuals. A més, tots aquests aspectes, més propis d’un aprenentatge tradicional, també topen amb l’actitud vital que proporciona la ludificació i, de retruc, pot refredar la motivació o  pot obstaculitzar el procés d’aprenentatge.

Còpia de Anàlisi DAFO C21516

Ah, per cert, què tenen en comú aquestes imatges?

workstation-405768_960_720

Ja es pot imaginar la il·lusió que vaig sentir quan em van animar a participar  en aquesta iniciativa. Ha de saber que vostè i Francesc Balagué em van animar a crear aquest blog. Primer, havia de ser per no perdre el contacte  amb un grup memorable, com tants altres han vingut, que finalitzaven el seu itinerari d’aprenentatge. Em semblava que era el pretext perquè no deixessin de posar en pràctica tots aquests anys. Però es van sentir més atrets per l’invent del senyor Zuckenberg que no pas per aquesta plataforma. El trobaven difícil. No em vaig desanimar pas. Van venir més intents, amb encerts i amb fracassos.

Ahir vam cloure una nova aventura, de la qual em sento molt satisfet i orgullós: Els Viatgers. Ha estat l’intent d’oferir els tres cursos de nivell C1 prescindint de nivells sinó que fos el més inclusiu posssible, que s’enriqués de la diversitat. L’aventura  va començar amb una espantada per part d’antics alumnes que tenien el català com a segona llengua. Es van acovardir pel nivell oral que tenien els catalanoparlants. Hem acabat amb una negror amenaçadora. Alguns dels alumnes catalanoparlants han valorat que aquest curs ha estat incapaç de satisfer les seves necessitats: s’ha primat la millora de l’expressió oral que no pas la gramàtica. Segur que se li acaba de dibuixar un somriure sorneguer. Cada vegada m’adono que el món educatiu predominen les paradoxes.

Però com li he confessat tampoc em penso deixa vèncer. Continuaré intentant que l’alumnat vegi la utilitat tant de la llengua materna com si és una altra llengua. Les llengües ens serveixen per comunicar i, per tant, per construir coneixement, per expressar emocions i sentiment, per socialitzar-nos i sobretot per jugar i jugar-hi. I la millor manera d’aprendre-la és parlant-la i escrivint-la. Els animaré  que no defalleixin si tenen dubtes lingüístics, sinó al contrari, perquè aquesta llacuna els ofereix una oportunitat d’aprendre’n més.

Moltes gràcies i per molts anys, Felipe Zayas!!

katana-197804_960_720

Sessió 13a Començament habitual: roda i resum de la sessió anterior. Avui, però, canvio de banda en la roda. La Teresa, l’alumna més veterana que s’ha incorporat al grup aquest trimestre, destaca: “Em va agradar molt la perfomance. Va ser molt bonica.” I em somriu. M’hauria agradat abraçar-la i petonejar-la.En el diari, ja fa dies,  va deixar aquest comentari:

comentari Teresa

Es refereix a l‘activitat que va possibilitar aquests productes

Vam repassar els arguments i les tesis dels avions. Aprofitava per reconèixer el tipus de raonaments. Em sembla que es va fer pesada la posada en comú. Vam acabar aquesta fase de la planificació de l’article d’opinió demanat que cadascú escrigués els seus arguments.

Els vaig proposar d’elaborar una infografia sobre connectors  manualment. Vaig deixar a terra el mural. Vaig anar enganxant als cercles de cada endoll quina finalitat comunicativa tenia. Després cadascú va triar un paperet del pot i havia d’enganxar a quin grup el classificava.

IMG_20160517_110026

Tot seguit, els vaig distribuir en parelles. Els vaig repartir les dues llistes de precisió lèxica. Cadascú se les havia d’empescar perquè el company digués les paraules apuntades. El temps se’ns va tirar a sobre i vam ser incapaços d’acabar la posada en comú. Precisió lèxica

Sessió 14a roda i resum de la sessió anterior.

Vam acabar la posada en comú de la precisió lèxica. Mentre recordava què havia planificat, es va improvisar una pluja de continguts a la carta. La M. Àngels em va demanar la regla de la l·l. Va aprofitar per queixar-se que vaig anunciar-ho el dia anterior i no ho vam treballar. El Carles, obcecat amb la diferència entre ser i estar. Per acallar el motí, els vaig proposar que vindria amb una katana. En cas d’incompliment del programa de la sessió, estarien autoritzats a tallar-me el coll.

20160519_134018

Els vaig plantejar com podíem començar i tancar un article d’opinió. Dos grups s’hi van acostar. Els vaig anunciar que hi havia mitja dotzena de maneres. Els vaig tornar a oferir una nova pista, les imatges amb què havia ideat el mapa visual. Al final, els vaig introduir les possibles tècniques per escriure una introducció o una conclusió de M. Teresa Serafini. Primer, havia pensat que redactessin l’aticle a casa; però em vaig estimar que completessin la secció d’Els Viatgers de la Llibertat amb un comentari explicant com s’imaginaven el text que acabarien produint.

Els Viatgers de la Llibertat.png

Finalment, vam poder jugar al concurs de l·l. Coll salvat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

air-84665_960_720

Sessió 11a. Un cop hem recordat la sessió anterior i l’hem resumida, els distribueixo en petits grups. Hem de llegir el text model. Haurem de comprovar si és un bon article d’opinió.  De moment, cada grup s’encarrega de llegir un paràgraf. Després s’agrupen  per explicar-se el text sencer. Els desconcerta aquesta lectura col·laborativa. Els demano que elaborin un esquema de l ‘article. També els plantejo tres preguntes:

  • Quin és el tema de l’article? Quina és la intenció de l’autor?
  • Quina és la tesi?
  • Quins  són els arguments?

Feta la posada en comú, recordem els temes que van triar i quina és la intenció.

20160510_130201.jpg

Sessió 12a. Comencem com és costum: recordatori i resum de la sessió anterior.Per planificar l’article d’opinió he pensat que aprofitarem un detonant que es va dur a terme en una sessió de l’Escuela de Educación Disruptiva.  Els reparteixo un foli a cadascú. Hi han d’escriure la tesi de l’article responent una pregunta, què pensen del tema que han triat. Després, han de fer un avió amb el full. El llancen. Tothom ha de recollir l’avió que li hagi caigut a prop. El desfaran i hi escriuran un argument de la tesi que trobin escrita. Tornaran a refer l’avió i repetiran l’acció anterior. Apunten un nou argument en el nou avió. El tornen a llançar. Quan hagin escrit el tercer argument, el tornen a l’autor de la tesi. Els demano que el guardin.

20160512_124740.jpg

20160512_123553.jpg

Aprofito l’avinentesa per explicar-los els tipus d’arguments: exemple, d’analogia, de causa-efecte i d’autoritat. Hauran de reconèixer de quin tipus són els de l’avió.

I acabem la sessió dictat  un fragment del llibre de Stefan Zweig, El món d’ahir.

sundial-275759_960_720

Divendres va tenir lloc la reunió ideada pel segon equip. Em feien patir perquè se la van preparar a consciència. Havien triat reflexionar sobre conflictes  a l’aula.  Van fixar aquest objectiu:buscar estrategues.

IMG-20160513-WA0017.jpg

Van dissenyar un pla perquè tothom sortís de la reunió amb el títol d’estratega. Primer, van formar petits grups de treball. Cadascú es va trobar al seu lloc un fragment d’una foto. Havíem de trobar els altres dos components. Tot seguit, vam haver de reconèixer quin perfil d’alumne analitzaríem.  Com que els tres grups vam assolir la primera fita,  les organitzadores ens van obsequiar amb un premi: un adhesiu i una gominola.

20160513_103741.jpg

A través d’una tècnica cooperativa, Passa’m el problema, vam analitzar els tres perfils d’alumnes conflictius. Hi havíem  de trobar alguna estratègia. Quan acabàvem de reflexionar, havíem de passar el perfil a un altre grup.  Un cop ens retornava el primer sobre, havíem de fer un buidatge de tots el resultats. Havíem  de llegir i comentar les altres propostes i veure si les podríem aplicar.

En la posada en comú, es va poder registrar dues tendències.  Una reconeixia l’absència d’incidents a l’aula. Recordava que tenim alumnat adult i que en cas que es produís un conflicte, mirarien de parlar amb la persona que ha originat la disputa. Com que procuraven de cohesionar el grup al primer dia, garantien que potser per això a les seves aules es caracteritzaven per l’absència de situacions problemàtiques. En canvi, una altra confessava que era important considerar el vessant social en l’aprenentatge, sobretot el d’una llengua. Admetia que desconeix tècniques o bé declara escassa formació en gestió grupal.

Havent tornat de la pausa, ens vam trobar al mig de l’aula, al terra,  un cercle. Una de les organitzadores ens va explicar l’activitat que experimentaríem, El llop i les ovelles.  Tots ens havíem de situar a dins del cercle. Érem les ovelles mentre que ella intentaria treure’ns del cercle. Qui en sortís, es convertia immediatament en llop i havia d’ajudar-la a capturar més preses. Riallades a pler. Em va entrar tal atac d’hilaritat que m’anava a rendir perquè era incapaç de protegir les meves companyes.

Després de la reflexió, les conductores de la reunió ens van repartir nou activitats. Cada component del grup n’havia de triar un perquè finalment cada grup en seleccionés una. Era la que creien que era més adient pel perfil analitzat. En la posada en comú, es va tornar a reprendre el debat anterior.

Per acabar, ens van lliurar  el corresponent certificat.

20160513_130529IMG-20160513-WA0012

 

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.291 other followers